DISCÒBOL

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL (CATALOGACIÓ O FITXA TÈCNICA):

1.1 NOM DE L’OBRA: Discòbol
1.2

1.3 CRONOLOGIA I ÈPOCA: segle V a.C (460 a.C)
1.4 UBICACIÓ DE L’OBRA: Museu Nacional Romano delle Terme (còpia Lanceloti)
1.5 ESTIL: Grec clàssic
1.6 FORMA: escultura exempta
1.7 TIPOLOGIA: dempeus
1.8 DIMENSIONS: 1,53 m alt
1.9 CROMATISME: monocroma

2. ANÀLISI FORMAL

2.1 MATERIAL I TÈCNICA: fosa de bronze l'original, i talla de marbre la còpia.
2.2 COMPOSICIÓ: L'original, perdut, era de bronze, que permetia a l'autor que la figura s'aguantés sola. De fet, amb la còpia de marbre se li va haver d'afegir un tronc per poder suportar i repartir el pes del conjunt.

L'objectiu de l'autor amb aquesta escultura no era ser realista sino buscar la sensació del moviment. De fet, el moviment de l'atleta és irreal. Miró intentà en totes les seves escultures distanciar-se del hieratisme de les primeres mostres d'escultura grega, com els kuros. En el cas del discòbol, Miró escollí el moment de màxima tensió en el moviment del llançament, on l'atleta té el disc enrere amb la finalitat d'agafar impuls per llançar-lo. Evidentment, Miró es complementa amb l'estudi de tensions entre diverses formes geomètriques que composen la figura. No s'hi podenestablir els eixos de simetria, tan importants en altres autors com Policlet (contemporàni a Miró), però és fàcil identificar una composició feta a partir de triangles i linies corbes. En primer lloc, amb una clara contraposició de mitges circumferències, la primera des del cap, els malucs i fins els peus, i la segona formada pels braços estesos. Així com també identifiquem una línia en ziga-zaga que trenca qualsevol harmonia estàtica, linial, i que va des del disc, recorrent el braç dret, baixant per la part dreta del tors del discòbol, d'aquest al maluc dret fins al genoll i d'aquest fins al peu esquerra.
2.3 RITME: Miró aconsegueix un extraordinàri ritme en aquesta escultura representant el cos de l'atleta a la manera dels antic egipcis: el tors fontalment, i les cames i els braços de perfil. De resultes, només podem entendre l'escultura si la veiem des del davant, frontalment. Amb aquesta tècnica l'autor aconsegueix fer creible i natural una postura totalment forçada. Malgrat aquesta violència dinàmica es pot observar un equilibri compositiu gràcies al contrapès entre el braç que manté el disc amb la cama en la que es rocolza l'altre braç. Aquesta ordenació de en moviment es coneix amb el nom de “rhytmos”.
2.4 VALORACIÓ ESTILÍSTICA: El període clàssic, segles V-IV a.C, escaracteritza per la unificació de critèris artístics, com per exemple els cànons matemàtics, a l'hora de reproduir l'anatomia humana en busca de l'ideal de la bellesa humana. Per assolir aquest nivell els artistes, com Miró, arrodoneixen la musculatura i representen les figures en postures més naturals, com per exemple el “contrapposto” o la corba praxiteliana.
Així, veiem com el discòbol encara mostra trets arcaics, semblants al kuroi, com la immobilitat del cap, el somriure o els cabells.


3. INTERPRETACIÓ

3.1 TEMA: un atleta llançador de disc, Jacint, és esculpit en el mateix moment de llançar-lo. L'atleta té tots els musculs en tensió en el moment de màxima expressió del moviment.
3.2 SIGNIFICACIÓ I CONTINGUT: El Discòbol representa un jove en la seva màxima plenitud física, il·lustrant perfectament, l'ideal de bellesa de l'època clàssica. A més de les divinitats els atletes també eren representats com a models de bellesa.
Com ja hem dit anteriorment, Miró busca en l'escultura del Discòbol una aproximació al moviment, i aquesta és tal que fins i tot es considera Miró pare del realisme clàssic.
3.3 FUNCIÓ: El Discòbol era destinat a ser exposat en públic en algun punt estratègic de la ciutat.
3.4 CONTEXT HISTÒRIC: Durant el temps en que va ser escolpit elDiscòbol, l'època clàssica, és va dur a terme la victòria contra els perses a les Guerres Mèdiques (499 - 429 a.C.) que va servir per iniciar un període de completa autonomia cultural i artística, amb epicentre a l’Atenes de Pèricles (461 – 429 a.C.), coetània a Sòcrates.
Tot i així, l’arrogància Atenesa envers les altres polis, ciutats-estat, va ser l’inici de les Guerres del Peloponès (431 – 404 a.C.), lluites internes que varen propiciar la decadència econòmica de les ciutats-estat gregues. Aquesta situació va ser aprofitada durant el segle IV a.C. pels macedonis, que sota el lideratge d’Alexandre el Gran, va unificar totes les polis gregues i van aconseguir el somni hel·lènic de conquerir els dominis de l’Imperi Persa.
3.5 INNOVACIONS, INFLUÈNCIES I APORTACIONS: Miró trencà amb alguns dels cànons establerts de l'escultura arcaica a la recerca del moviment i del realisme, tal i com hem analitzat anteriorment. Val a dir que l'autor fou molt influit per la decoració pintada dels vasos de ceràmica àtica (figures negres i figures roges), així com les estatuetes petites de bronze, on es gaudia de més llibertat creativa i facilitat tècnica.
3.5 AUTOR: Deixeble d'Agelades, va treballar a l'atenes de Pèricles. La seva obra va destacar pel naturalisme, l'equilibre o el dinamisme.