PRÀCTICA 4

FARMACOLOGIA

DETERMINACIÓ DEL FENOTIP ACETILADOR
Nota prèvia, llegir amb atenció

Per a poder dur a terme correctament aquesta pràctica, s’han de tenir en compte les
següents qüestions
1. Demanar un dia abans de la pràctica el fàrmac que heu de prendre (Cemidón 300
mg B6) i un pot d’orina a Administració de Centre de Ciències i Biociències despatx:
C5/211 (al costat dels laboratoris de pràctiques de la Facultat de Biociències).
2. Al Campus Virtual, a la carpeta Pràctiques de Material Docent, trobareu un full de
consentiment que haureu d’imprimir i portar signat el dia de la pràctica. Per a la
vostra informació s’adjunta fitxa tècnica del producte (no cal imprimir-la).

3. Entre les 8 i les 9 h del matí del dia de la pràctica, prendre’s el comprimit de
Cemidón.
4. Just abans d’entrar a pràctiques, recollir una mostra d’orina (és suficient amb 10
ml).

És important que porteu la mostra d’orina ja que sense ella
NO ES PODRÀ FER LA PRÀCTICA

1. INTRODUCCIÓ

La biotransformació d’un fàrmac és diferent per cada individu. Depèn tant de les seves
característiques fisiològiques (espècie, raça, sexe, edat, estat de nutrició, etc.), com de
l’administració de fàrmacs que alterin la seva biotransformació, augmentant-la o reduint-la
(modificacions

farmacològiques);

així

com

de

la

presència

d’algunes

patologies

(modificacions patològiques).

Les característiquesgenètiques poden determinar diferències en el metabolisme de
compostos exògens a l’organisme, essent un exemple característic l’activitat de la Nacetiltransferasa. Estudis fets en diverses espècies han demostrat que hi ha diferències
importants relacionades amb l’activitat d’aquest enzim, així el hàmster és el que té la
màxima activitat N-acetiltransferasa i en ordre decreixent el conill d’índies, ratolí, rata, gos.



1 de 6


PRÀCTICA 4

FARMACOLOGIA

Hi ha espècies que estan sotmeses a un polimorfisme genètic pel que fa a la seva capacitat
acetiladora (conill i home). En aquestes espècies es poden diferenciar dos grups
poblacionals, els acetiladors ràpids i els acetiladors lents. És en l’espècie humana on s’ha
estudiat amb més detall aquest fenomen que possiblement tingui lloc també en altres
espècies.

Sembla que aquest fenotip és una característica genèticament predeterminada a través d’un
polimorfisme mendelià; així doncs, podem definir els acetiladors ràpids en l’espècie humana
tal com s’expressa a la figura 1.
100

95

90
82
80

79
Esquimals

% inactivadors ràpids

Japonesos
70

Indis USA
Negres USA

60

Blancs USA
Hindús

50
50

Soviètics

44
40
40

Anglesos
38

38

Sudanesos
Alemanys

30
30

Francesos

27

Argentins

22
19

20

Italians

17
14

Espanyols
10

10

Marroquins

0

1

Figura 1: Freqüència (%) d’inactivadors ràpidsd’isoniazida en diferents grups ètnics en l’espècie
humana

La determinació del fenotip acetilador s’ha utilitzat per a la predicció del potencial tòxic de
determinats fàrmacs que utilitzen aquesta via metabòlica. Així, la polineuritis, efecte
indesitjable de la isoniazida que s’observa més sovint en els inactivadors lents que no pas
en els ràpids, és possiblement causada pel fàrmac. En canvi, l’hepatitis provocada per
l’administració d’isoniazida,més freqüent entre els acetiladors ràpids que no en els lents,
sembla que es deu a la unió d’un metabòlit tòxic de la isoniazida a les proteïnes hepàtiques.

Atès que generalment la biotransformació de fàrmacs és a través de mecanismes
inespecífics, és lògic suposar que les acetiltransferases hepàtiques catalitzen l’acetilació
d’una àmplia gama de fàrmacs: la isoniazida, algunes sulfamides, la hidrazida, la
procaïnamida, el clonazepam i la cafeïna, entre d’altres.
2 de 6


PRÀCTICA 4

FARMACOLOGIA

OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta pràctica és determinar el fenotip acetilador de diferents individus
després de l’administració, per via oral, d’una dosi de 300 mg d’isoniazida.
2. MATERIAL I MÈTODES

2.1. MATERIAL
•

tubs 30 ml

•

pipeta automàtica 1 ml

•

pipetes Pasteur

•

vasos de precipitat

•

gradeta tubs 30 ml

•

cubetes 1 ml

•

puntes de pipeta 1 ml

•

colorímetre

2.2. REACTIUS
•

HCl 0 N

•

Anhídrid acètic pur•

NaOH 7 N

•

NaOH 0,5 N

•

Tampó fosfat potàssic pH 6

•

Cianur potàssic 20%

•

Cloramina T 12,5%

•

Acetona pura

2.3. PROCEDIMENT (esquematitzat a la pàgina 6)
1. S’administren, per via oral, 300 mg d’isoniazida i entre la sisena i la vuitena hora
després de l’administració es recull l’orina.
2. S’agafen 2 alíquotes d’1 ml de l’orina i s’afegeix a cadascuna 0 ml de HCI 0,5 N. Les
mostres es deixen a temperatura ambient durant 15 minuts. Les alíquotes
s’anomenaran A i B respectivament.
3. A l’alíquota B se li afegeix una gota d’anhídrid acètic, s’agita durant 1 minut i s’afegeix
una gota de NaOH 7 N
4. A l’alíquota A, a fi d’assegurar el mateix volum, se li afegeixen dues gotes d’aigua
destil·lada.

3 de 6


PRÀCTICA 4

FARMACOLOGIA

5. Ambdues alíquotes es neutralitzen amb 0 ml de NaOH 0,5 N i, tot seguit, s’afegeix el
següent a cada mostra successivament:
•

1 ml de tampó fosfat potàssic pH = 6 (es prepara prèviament barrejant 87,7 ml de
KH2PO4 0,5 M + 12,3 de K2HPO4 0,5 M)

•

1 ml de solució aquosa al 20% de Cianur Potàssic (preparat diàriament).

•

4 ml d’una solució de Cloramina T (preparada diàriament).

•

Després d’esperar 1 minut i 30 segons, s’afegeixen 5 ml d’acetona i s’agita fins
que la barreja esdevé perfecta.

Quan s’utilitzen mostres d’orina concentrada pot, ocasionalment, observar-se una lleugera
precipitació que s’elimina percentrifugació. La lectura de l’absorbància (D.O.) es realitza a
una longitud d’ona de 550 nm.
2.4. RESULTATS
Els resultats poden expressar-se de la següent manera
•

Índex d’inactivació: (I.I.):

Si l’índex d’inactivació, això és, la proporció entre l’acetilisoniazida i la isoniazida
lliure és 3 o menys de 3, es tracta d’acetiladors lents.
En canvi, si l’índex d’inactivació és 5 o més, aleshores es tracta d’acetiladors
ràpids.
•

Percentatge d’acetilisoniazida: (% AIZ

Els pacients amb una proporció menor del 70% són inactivadors lents; si la proporció
és major del 75% són acetiladors ràpids.

4 de 6


PRÀCTICA 4

FARMACOLOGIA

TAULA DE RESULTATS DEL GRUP

Nom

Índex d’inactivació

% Acetilisoniazida

5 de 6

Resultat


PRÀCTICA 4

FARMACOLOGIA

PROCEDIMENT

Aliquota A

Aliquota B

1 ml ORINA

1 ml ORINA

0,5 ml HCl 0,5N

0,5 ml HCl 0,5N

(Estabilitza el pH)

(Estabilitza el pH)

15 min

15 min

1 gota H2O dest.

1 gota anhídrid acètic
(acetila tot el fàrmac = control acetilació)
Agitar 1 min

1 gota H2O dest.

1 gota NaOH 7 N
(reacció exotèrmica, estabilitza el pH)

0,5 ml NaOH 0,5N
(neutralitzem)

0,5 ml NaOH 0,5N
(neutralitzem)

1 ml Tampó fosfat potàssic (NEVERA)

1 ml Cianur Potàssic 20%

Components de
la reacció per a

4 ml Cloramina T
1’ 30’’
5 ml Acetona
Agitar
Llegir absorbància a λ = 550 nm

6 de 6

donar color