|
Consultar ensayos de calidad
Practica - farmacologia, determinació del fenotip acetiladorPRÀCTICA 4 3. Entre les 8 i les 9 h Cemidón. 4. Just abans d’entrar a pràctiques, recollir una mostra d’orina (és suficient amb 10 ml). És important que porteu la mostra d’orina ja que sense ella NO ES PODRÀ FER LA PRÀCTICA 1. INTRODUCCIÓ La biotransformació d’un fàrmac és diferent per cada individu. Depèn tant de les seves característiques fisiològiques (espècie, raça, sexe, edat, estat de nutrició, etc.), com de l’administració de fàrmacs que alterin la seva biotransformació, augmentant-la o reduint-la (modificacions farmacològiques); així com de la presència d’algunes patologies (modificacions patològiques). Les característiquesgenètiques poden determinar diferències en el metabolisme de compostos exògens a l’organisme, essent un exemple característic l’activitat de la Nacetiltransferasa. Estudis fets en diverses espècies han demostrat que hi ha diferències importants relacionades amb l’activitat d’aquest enzim, així el hàmster és el que té la màxima activitat N-acetiltransferasa i en ordre decreixent el conill d’índies, ratolí, rata, gos. 1 de 6 PRÀCTICA 4 FARMACOLOGIA Hi ha espècies que estan sotmeses a un polimorfisme genètic pel que fa a la seva capacitat acetiladora (conill i home). En aquestes espècies es poden diferenciar dos grups poblacionals, els acetiladors ràpids i els acetiladors lents. És en l’espècie humana on s’ha estudiat amb més detall aquest fenomen que possiblement tingui lloc també en altres espècies. Sembla que aquest fenotip és una característica genèticament predeterminada a través d’un polimorfisme mendelià; així doncs, podem definir els acetiladors ràpids en l’espècie humana tal com s’expressa a la figura 1. 100 95 90 82 80 79 Esquimals % inactivadors ràpids Japonesos 70 Indis USA Negres USA 60 Blancs USA Hindús 50 50 Soviètics 44 40 40 Anglesos 38 38 Sudanesos Alemanys 30 30 Francesos 27 Argentins 22 19 20 Italians 17 14 Espanyols 10 10 Marroquins 0 1 Figura 1: Freqüència (%) d’inactivadors ràpidsd’isoniazida en diferents grups ètnics en l’espècie humana La determinació del fenotip acetilador s’ha utilitzat per a la predicció del potencial tòxic de determinats fàrmacs que utilitzen aquesta via metabòlica. Així, la polineuritis, efecte indesitjable de la isoniazida que s’observa més sovint en els inactivadors lents que no pas en els ràpids, és possiblement causada pel fàrmac. En canvi, l’hepatitis provocada per l’administració d’isoniazida,més freqüent entre els acetiladors ràpids que no en els lents, sembla que es deu a la unió d’un metabòlit tòxic de la isoniazida a les proteïnes hepàtiques. Atès que generalment la biotransformació de fàrmacs és a través de mecanismes inespecífics, és lògic suposar que les acetiltransferases hepàtiques catalitzen l’acetilació d’una àmplia gama de fàrmacs: la isoniazida, algunes sulfamides, la hidrazida, la procaïnamida, el clonazepam i la cafeïna, entre d’altres. 2 de 6 PRÀCTICA 4 FARMACOLOGIA OBJECTIUS L’objectiu d’aquesta pràctica és determinar el fenotip acetilador de diferents individus després de l’administració, per via oral, d’una dosi de 300 mg d’isoniazida. 2. MATERIAL I MÈTODES 2.1. MATERIAL • tubs 30 ml • pipeta automàtica 1 ml • pipetes Pasteur • vasos de precipitat • gradeta tubs 30 ml • cubetes 1 ml • puntes de pipeta 1 ml • colorímetre 2.2. REACTIUS • HCl 0 N • Anhídrid acètic pur• NaOH 7 N • NaOH 0,5 N • Tampó fosfat potàssic pH 6 • Cianur potàssic 20% • Cloramina T 12,5% • Acetona pura 2.3. PROCEDIMENT (esquematitzat a la pàgina 6) 1. S’administren, per via oral, 300 mg d’isoniazida i entre la sisena i la vuitena hora després de l’administració es recull l’orina. 2. S’agafen 2 alíquotes d’1 ml de l’orina i s’afegeix a cadascuna 0 ml de HCI 0,5 mostres es deixen a temperatura ambient durant 15 minuts. Les alíquotes s’anomenaran A i B respectivament. 3. A l’alíquota B se li afegeix una gota d’anhídrid acètic, s’agita durant 1 minut i s’afegeix una gota de NaOH 7 N 4. A l’alíquota A, a fi d’assegurar el mateix volum, se li afegeixen dues gotes d’aigua destil·lada. 3 de 6 PRÀCTICA 4 FARMACOLOGIA 5. Ambdues alíquotes es neutralitzen amb 0 ml de NaOH 0,5 N i, tot seguit, s’afegeix el següent a cada mostra successivament: • 1 ml de tampó fosfat potàssic pH = 6 (es prepara prèviament barrejant 87,7 ml de KH2PO4 0,5 M + 12,3 de K2HPO4 0,5 M) • 1 ml de solució aquosa al 20% de Cianur Potàssic (preparat diàriament). • 4 ml d’una solució de Cloramina T (preparada diàriament). • Després d’esperar 1 minut i 30 segons, s’afegeixen 5 ml d’acetona i s’agita fins que la barreja esdevé perfecta. Quan s’utilitzen mostres d’orina concentrada pot, ocasionalment, observar-se una lleugera precipitació que s’elimina percentrifugació. La lectura de l’absorbància (D.O.) es realitza a una longitud d’ona de 550 nm. 2.4. RESULTATS Els resultats poden expressar-se de la següent manera • Índex d’inactivació: (I.I.): Si l’índex d’inactivació, això és, la proporció entre l’acetilisoniazida i la isoniazida lliure és 3 o menys de 3, es tracta d’acetiladors lents. En canvi, si l’índex d’inactivació és 5 o més, aleshores es tracta d’acetiladors ràpids. • Percentatge d’acetilisoniazida: (% AIZ Els pacients amb una proporció menor és major 4 de 6 PRÀCTICA 4 FARMACOLOGIA TAULA DE RESULTATS DEL GRUP Nom Índex d’inactivació % Acetilisoniazida 5 de 6 Resultat PRÀCTICA 4 FARMACOLOGIA PROCEDIMENT Aliquota A Aliquota B 1 ml ORINA 1 ml ORINA 0,5 ml HCl 0,5N 0,5 ml HCl 0,5N (Estabilitza el pH) (Estabilitza el pH) 15 min 15 min 1 gota H2O dest. 1 gota anhídrid acètic (acetila tot el fàrmac = control acetilació) Agitar 1 min 1 gota H2O dest. 1 gota NaOH 7 N (reacció exotèrmica, estabilitza el pH) 0,5 ml NaOH 0,5N (neutralitzem) 0,5 ml NaOH 0,5N (neutralitzem) 1 ml Tampó fosfat potàssic (NEVERA) 1 ml Cianur Potàssic 20% Components de la reacció per a 4 ml Cloramina T 1’ 30’’ 5 ml Acetona Agitar Llegir absorbància a λ = 550 nm 6 de 6 donar color Política de privacidad |
|
|
