CAUSES IIGM

Causes generals
1) La crisi econòmica derivada del crac del ’29 facilitava l’aparició de règims feixistes.
2) Les polítiques imperialistes d’Alemanya, Itàlia i Japó.
3) La feblesa de les democràcies.

Causes immediates
1) Les agressions Japoneses al Pacífic, van ser ocupacions violentes en diferents zones del pacífic, amb una política expansionista per a:
a. Extreure matèries primeres dels territoris veïns, ja que el Japó tenia una indústria però no tenia matèries primeres.
b. Gaudir de territoris propis on poder exportar-hi productes.
2) L’atac Italià a Etiòpia l’octubre de 1935, ja que Etiòpia havia estat colònia Italiana fins al 1886.
3) Política de pactes.

a. Pacte de col·laboració entre Alemanya i Itàlia, per donar suport a Franco en la Guerra Espanyola ( eix Berlín - Roma
b. “Pacte Antikomintern” entre Alemanya, Itàlia i Japó, ja que és contra el Komintern: s’alien contra la URSS ( eix Berlín - Roma - Tokio
c. “Pacte GermanoSoviètic”, en que Hitler, l’any 1939, pacta amb Stalin. En aquest pacte Alemanya i la URSS es comprometen a no agredir-se mútuament davant d’un conflicte amb un tercer. Alemanya i la URSS estaven separades per Polònia, però Hitler volia conquerir el corredor Polonès, i al fer-li por la reacció de la URSS signen el pacte.
4) Política expansionista alemanya, la qual es veu marcada per l’1 de setembre del 1939, quan els alemanysconquereixen Polònia. El 3 de setembre del 1939 França i Gran Bretanya declaren la guerra a Alemanya i així comença la 2SGM.


PAÏSOS ENFRONTATS

Dos bàndols:
- Potències de l’eix:
o 1r Nivell: Alemanya, Itàlia i Japó.
o 2n Nivell: eren els països satèl·lits, és a dir, el que depenien dels països de l’eix, ja que eren o havien estat colònies seves; ( Hongria, Romania, TxecoSlovàquia, Bulgària, Finlàndia.
- Potències aliades:
Gran Bretanya, França, Polònia, URSS, USA, i les colònies o ex-colònies com: Austràlia i Canadà (excolònies Britàniques).

A banda de tot això hi havia els països neutrals:
- Suïssa, Suècia, Portugal (que sempre ha estat defensat per GB, però en aquell moment tenien un cap de govern feixista i van decidir no entrar a la guerra), i Espanya (ja que així era més útil, i tot i declarar-se neutral col·laborava amb els nazis; però Franco al 1942, quan la guerra dóna un tomb i veu que guanyaran els aliats, els hi dóna suport a ells).

CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA

1) Lluita a tots els continents menys a Amèrica.
2) Guerra ideològica: democràcia Vs. feixisme.
3) Apareixen nous armaments: bombes atòmiques, bombes volants (U2)
4) Entra en joc l’espionatge i el contraespionatge.
5) Es caracteritza per la crueltat.
6) S’incorpora la dona al servei actiu.
7) La població de les zones ocupades pren part en un bàndol o en altre:
a. Resistència: encontra dels ocupadors.
b.Col·laboracionistes: a favor dels ocupadors.


DESENVOLUPAMENT IIGM( 3.setembre.1939

Domini de les potències de l’eix
1. Ofensives Alemanyes 1939-1940

Els alemanys tenien planificades una sèrie d’ofensives (atacs) per sorprendre als aliats amb rapidesa i contundència. Se’n destaquen 3 ofensives:
1. “Blitzkreig” ( que era una tàctica militar que consistia en utilitzar de forma simultània forces blindades i d’aviació per a atacar a l’enemic.
Els alemanys amb 27 dies van ocupar Polònia i van arribar fins a Brest-Litov, s’atura aquí pel pacte que tenien amb els russos i estableixen la frontera del nou repartiment. A partir d’aquest moment Stalin tindrà via lliure per ocupar Estònia, Letònia, Lituània i Finlàndia.
2. Hitler, un cop ocupada Polònia, envaeix Dinamarca i Noruega. (Suècia es declara neutral ja que es troba entre les línies d’expansió Alemanyes i Russes, i al trobar-se entre fronteres tant diferents es declara neutral per evitar conflictes). Deixen passar l’hivern, ja que allí hi fa massa fred, i l’abril del 1940 els alemanys envaeixen ..
El motiu bàsic és el control estratègic de l’Atlàntic Nord; perquè si tenien controlat això podien concentrar tot el seu potencial en al final atacar al Regne Unit.
Dels països escandinaus queda Islàndia, i per evitar una possible invasió nazi es deixar ocupar pels britànics, ja que així els anglesos tenien un punt de suport en el trànsit amb els Estat Units.
En aquesta fase, aAnglaterra (que va reaccionar tard a les ocupacions nazis) li comporta la dimissió del 1r ministre, i puja al poder un nou 1r ministre: Winston Churchill; amb frases cèlebres com: “en aquesta guerra us puc prometre: sang, suor i llàgrimes”.
3. Ofensiva de l’Oest( Drôle De Guerre (Guerra de Broma).
Entre el setembre de 1939 (inici de la guerra) i el 10 de maig del 1940 és quan Alemanya comença la guerra a l’oest. Alemanya comença la ofensiva sobre França; ataca per Holanda, Luxemburg i Bèlgica (sense declaració de guerra per així agafar-los per sorpresa), i amb 18 dies, el 28 de maig, i des de Bèlgica, comencen a ocupar França.
El 14 de juny arriben a París els alemanys, i el 24 de juny els francesos es rendeixen. Ara Hitler divideix França en dues parts:
- el nord de França és la França ocupada (administrada i dirigida pels alemanys) amb capital París.
- i el sud de França és on hi podien viure tots els francesos que volguessin, ja que era la França lliure. La França sud era governada pels Francesos i tenia com a capital Vichy, tot i tenir govern francès manifestaven clarament que volien el triomf de Hitler, eren col·laboracionistes. Aquest territori francès s’encarregava d’administrar les colònies Alemanyes del nord d’Àfrica, exèrcit que era dirigit per Petain.
Molts francesos fugien cap al sud de França, però els que no ho fan perquè al sud són col·laboracionistes marxen cap a Anglaterra. Charles de Gaulle (general francèsque dirigeix a l’exèrcit francès des de l’exili), des de Gran Bretanya, crea la resistència( amb soldats francesos que han aconseguit fugir; i és l’enllaç entre els francesos que van fugir i els que queden a la França ocupada, els resistents.

2. Iniciatives de l’eix 1940-1942

1. Operació Lleó Marí. La batalla d’Anglaterra, 1940.
Consisteix en derrotar a Anglaterra en una guerra de desgast mitjançant el bombardeig continuat amb avions, des de totes bandes, a centres de comunicació, fàbriques
Els bombardejos van ser molt intensos del juny al juliol i setembre, però gràcies a l’ús dels radars es van evitar molts morts, ja que avisaven amb antelació dels bombardejos, i també gràcies a la intervenció de la RAF( Royal Air Force (aviació anglesa), amb la qual aleshores es feia guerra aèria.

2. Operació Marita. Guerra als Balcans, 1940-1941.
L’octubre del 1940 els italians intenten ocupar Grècia, però fracassen i són derrotats pels grecs i els anglesos. L’any 1941 els alemanys ajuden als italians i acaben conquerint Grècia, i després Iugoslàvia.

3. Operació Afrikakorps. Front Africà I, 1940-1941.
El problema de Hitler per a poder continuar la guerra era la falta de petroli, així doncs els hi interessava conquerir el nord d’Àfrica per tal d’obtenir el combustible.
Al nord d’Àfrica el italians controlaven Líbia, i els francesos controlaven Egipte.
La guerra va començar el setembre del 1940, i al desembre els anglesos van conquerir Líbia i tambéEtiòpia, ja que els italians van ser derrotats. Aleshores Hitler reacciona i crea un exèrcit específic per a la guerra a l’Àfrica, i també crea armes, vestimenta i entrenaments específics; l’exèrcit s’anomena “Àfrica Korps”, i el cap era el Mariscal Rommel.
L’exèrcit alemany finalment derrota als anglesos, així el alemanys recuperen Líbia i acorralen als anglesos a Egipte.

4. Operació BarbaRoja. Invasió de l’URSS, 1941.
Comença el 22 de juny del 1941, i consistia en envair la URSS. Al fracassar la guerra al Nord d’Àfrica els alemanys continuen sense petroli, i és per això que decideixen atacar als russos, tot i que també és pels cereals, ja que així s’alimentaria a l’exèrcit alemany.
Per aquesta operació Hitler va mobilitzar 3 milions de soldats, en tres fronts:
a) Leningrad
b) Moscou
c) Stalingrad
En poques setmanes els russos van ser derrotats i van aplicar la mateixa política que van fer amb Napoleó: retirada cap a les muntanyes dels Urals, i s’ordena de cremar-ho tot. D’aquesta manera els alemanys van guanyar però no obtenen tot el que volien.

5. Intervenció Japonesa, 1941.
El 7 d’octubre del 1941 van aparèixer els avions japonesos a Pearl Harbour (Hawaii) i van destruir els vaixells americans. Al ser destruïda la flota americana pels japonesos, els americans es van veure obligats a entrar a la guerra. Ara, pels japonesos seria fàcil conquerir les illes del pacífic, ja que no tindran l’exèrcit americà que els ataqui.

Domini delsaliats
3. Iniciatives aliades 1942-1943

1. Operacions al pacífic.
Per aturar els japonesos hi van haver tres batalles importants:
a) Batalla al Mar del Corall, maig del 1942: es van enfrontar els aliats contra els japonesos, i van succeir dos fets importants( els japonesos van ser derrotats; amb això s’evità la invasió d’Austràlia.


b) Batalla a les Illes Midway, 4 de juliol del 1942: els japonesos van enviar un exèrcit importantíssim a Midway; els americans van sortir de Hawaii i d’aquesta manera els exèrcits d’ambdós bàndols es van trobar a Midway; els japonesos finalment van ser derrotats pels americans, així els americans van evitar la invasió de Hawaii, i també d’Amèrica.

c) Batalla a Guadalcanal, agost del 1942 - febrer del 1943: a Guadalcanal és on es troben les grans forces americanes i les grans forces japoneses. Els americans van guanyar la batalla i així els EUA prenen la iniciativa. Com a conseqüència a partir d’aquell moment els japonesos es van veure obligats a retirar-se.

2. Front Africà II, batalla de El Alamein, octubre del 1942.
A partir d’aquell moment els anglesos derroten als alemanys, els quals es comencen a retirar cap al centre del nord d’Àfrica. El punt clau de la victòria anglesa sobre l’alemanya va ser l’espionatge.
El novembre del 1942 els americans van desembarcar a Casablanca, i a partir d’aquí començaren a entrar cap a Àfrica.
Els alemanys, es van trobar acorralats pels americans al Marroc, i pels anglesosa Egipte, aleshores els alemanys van fugir cap a Sicília, Itàlia i desprès a Alemanya. D’aquesta manera, a partir del 1943, la guerra del Nord d’Àfrica la van guanyar els aliats.

3. Front soviètic (Stalingrad).
La batalla de Stalingrad va ser decisiva. Els alemanys necessitaven el petroli de la mar Càspia (pròxim orient) i per això necessitaven derrotar Stalingrad, ciutat on hi havia la resistència soviètica.
La batalla va començar a la primavera i va acabar al novembre del 1942 amb la derrota alemanya i la seva retirada cap a Alemanya.

[ Cap al 1943 els alemanys marxen d’Àfrica i de l’est d’Europa. ]

4. Desembarcament a Sicília.
A partir del juliol del 1943 els aliats desembarquen a Sicília i inicien la conquesta d’Itàlia.
Aquest fet marca la tendència final de la guerra, que s’ajuda d’una ofensiva final.

4. Ofensiva final aliada 1944-1945 i final de la guerra

1. Conquesta Italiana.
El juny del 1944 el V exèrcit nord-americà va arribar a Roma mentre els alemanys s’anaven retirant d’Itàlia. En aquesta campanya també hi van participar milicians antifeixistes d’esquerra, que se’ls anomenava “partisans”.
A la primavera del 1945 en un control de carreteres el partisans van descobrir a Mussolini camuflat de militar i intentant fugir d’Itàlia. Aleshores va ser detingut i executat; posteriorment el seu cadàver va ser exposat públicament a Milà.

2. Desembarcament de Normandia.
Dwight Eisenhower era el comandant en cap de l’exèrcit aliat al’Atlàntic, i l’encarregat de dirigir l’operació a l’Atlàntic. Era l’operació “Overlord”, que consistia en el desembarcament a les costes de França. Era un desembarcament de més de 100 000 soldats i per això era complicat. La clau per al desembarcament era saber les 3 variables: el dia (D), l’hora (H) i el lloc (P).
Si els alemanys sabien les 3 variables podien reforçar el punt concret al moment concret. En aquest aspecte van tenir molta importància els espies, donant informació, i els contraespies, desinformant.
El català Joan Pujol, sota el nick de Garbo, va ser un contraespia britànic que va esdevenir un espia molt fiable per als francesos ja que sempre donava informació bona. Quan arribà el dia D tots els espies alemanys van informar de que les tropes britàniques s’estaven movent cap a la costa de Normandia; però al final Garbo va dir que vindrien per Calais.
El 6 de juny del 1944 a les 5:40h de la matinada s’inicià el desembarcament a les platges de Normandia, i com que els alemanys van confiar amb Garbo, les forces alemanyes es van concentrar a Calais, per tant a Normandia no hi ha tanta protecció.
L’operació va ser un èxit, tot i que va costar moltes vides; així doncs els anglesos van poden entrar i envair França.
El mariscal Rommel (dirigent alemant de l’AfricaKorps), després del desembarcament va demanar iniciar negociacions de pau, però Hitler s’hi va negar amb la frase: guanyar o morir.

*

El 20 de juliol del 1944 un grup de generals alemanys vanintentar matar a Hitler, però no va sortir bé.
El 25 d’agost del 1945 els Russos van arribar a Berlin; seguidament, el 30 d’abril, Hitler es va suïcidar.
El 7 de maig del 1945 Alemanya es va rendir, era el final de la guerra.

3. Final de la guerra al Pacífic.
A partir del febrer del 1945 els EUA van començar a bombardejar i a atacar al Japó. Els japonesos enlloc de rendir-se van contraatacar amb pilots suïcides (Kamikazes), que s’estavellaven contra els vaixells. Aleshores els EUA van decidir acabar la guerra de la forma més ràpida, ja que tenien l’arma precisa: la bomba d’hidrogen. El 6 d’agost del 1945 el bombarder Enola Gay va llençar la primera bomba atòmica (“Little boy”) sobre Hiroshima. El 9 d’agost del 1945 es va llençar la segona bomba (“Fat man”) sobre Nagasaki, i l’endemà els Japonesos es van rendir; tot i que oficialment es van rendir el 9 de setembre del 1945.


CONSEQÜÈNCIES IIGM
• Humanes: hi ha 50 milions de mors, dels quals 7 milions van ser jueus exterminats pels nazis (Holocaust).
• Econòmiques: les despeses ocasionades per la guerra van superar els 3 bilions de dòlars.
• Ideològiques:
o El triomf de les democràcies sobre els totalitarismes.
o El món va quedar dividit en dues meitats:
a–S El capitalista (EUA)
a–S El comunista (URSS)
• Políticoterritorials: aquesta divisió dels món es va plasmar físicament en: la divisió d’Alemanya i també en la divisió de Korea. [pic]