L’ABSOLUTISME I EL PARLAMENTARISME
L’ABSOLUTISME
L’absolutisme era una teoria polítca basada en el pricipi que el
rei exercia un domini absolut sobre l’estat.
La monarquia absoluta implicava un pas més en
el procés de concentració de poders en el sobirà. Els
trets característics eren
• Sobirania de dret diví. El sobirà rebia
el poder directament de Déu.
• La noblesa no tenia poder militar. Residia en la
cort.
• L’Església depenia del rei.
• Els parlaments tenien un caràcter
merament consultiu.
• El tresor reial s’alimentava dels impostos que pagava el poble, i
finançava una burocràcia centralitzada i un
exèrcit permanent.
Lluís XIV, el Rei Sol,
va ser el màxim exemple de
monarca absolut.
En el segle següent, la majoria de les monarquies
europees van adoptar formesabsolutistes.
EL PARLAMENTARISME
Als Països Baixos i a Anglaterra, es va
desenvolupar un sistema polític, en què la monarquia cedia poder
al Parlament fins que va adquirir un caracter simplement representatiu.
La Declaració dels Drets del Parlament
Anglés de 1689 es el millor exemple del
parlamentarisme del
s XVII, Contenia drets dels ciutadans i deures dels reis.
El rei no podia decretar lleis, ni aprovar impostos
sense l’aprovació del Parlament que dictava lleis i funcionava de
manera autònoma.
El govern ja no depend exclusivament de les decisions del rei, el Parlament
també mostra la seua voluntad.
No obstant lo anterior només unes quantes persones (riques, homens)
teníen dret a votar. Fins al s XIX no es va establir el sufragi
universal ( tots el homens majors voten) Va ser al
s.XX quan ho pogueren fer les dones
