Consultar ensayos de calidad


Aportació a la Biologia



Autor
Època/segle
Aportació a la Biologia

Aristòtil

384 a.C
Va redactar la primera classificació de plantes i animals, explicant les seves característiques i utilitats.

Hipòcrates

460 a.C
Ell va buscar la causa de les malalties en funció del funcionament del cos. Va demostrar que les malalties eren degudes al desequilibri d’aquell cos.

Galeno

129 d.C
Va ser el gran metge de l’imperi romà , perfeccionant les teories.

Miguel Servent

XVI
Va fer la primera teoria del paper de la sang al cos i el funcionament de l’aparell circulatori i pulmonar.

William Harvey


XVII
Va descobrir la veritat del funcionament de l’aparell circulatori gràcies a les dades de Miguel Servent.



Anton Van Leewenhöck i Robert Hooke

XVII
Anton va construir el primer telescopi, i Robert el va perfeccionar al cap d’un temps.

Carles Linneo

XVIII
Va redactar la classificació dels éssers vius que tenim actualment

Jenner

XIX

Va inventar la primera vacuna l’any 1796 contra la malaltia de la Verola.


Gregor Mendel

XIX
Va fer una investigació que el va portar a poder explicar científicament la genètica dels éssers vius.

Schwann

XIX

Va ser l’home que va redactar la primera i l’actual teoria cel·lular.

Charles Darwin

XIX
Va ser l’home que va redactar la teoria de l’evolució certa i que actualment creiem.




LamarckXIX
Va fer servir per primera vegada el terme biologia i va redactar una teoria de l’evolució que es va desestimar al cap d’un temps.

Louis Pasteur

XIX
Va estudiar per primer cop les fermentacions, va preparar la primera vacuna contra la ràbia i va demostrar la falsedat de la teoria de la generació espontània.

Robert Kock

XIX

Va descobrir el bacteri de la Tuberculosi.

Doctor Ferran

XIX

Va descobrir la vacuna contra el Còlera i contra el Tifus.

Santiago Cajal

XX

Va rebre el primer premi novell espanyol, i va descobrir el funcionament de les neurones.


Thomas Hunt Morgan

XX
Va crear la teoria cromosòmica de l’herència , dient que l’herència genètica era gràcies als cromosomes. Més endavant va estudiar l’estructura dels cromosomes.


• Fase S (del inglés Synthesis): Es la segunda fase del ciclo, en la que se produce la replicación o síntesis del ADN, como resultado cada cromosoma se duplica y queda formado por dos cromátidas idénticas. Con la duplicación del ADN, el núcleo contiene el doble de proteínas nucleares y de ADN que al principio. Tiene una duración de unos 6-8 horas.
• Fase G2 (del inglés Growth o Gap 2): Es la tercera fase de crecimiento del ciclo celular en la que continúa la síntesis de proteínas y ARN. Al final de este período se observa al microscopio cambios en la estructura celular, que indican el principio de la división celular. Tiene una duración entre 3 y 4 horas. Termina cuando la cromatina empieza a condensarse al inicio de la mitosis. La carga genética de humanos es 2n 4c, ya que se han duplicado los cromosomas, teniendo ahora dos cromátidas cada uno.

FASE M (MITOSIS Y CITOCINESIS)
Es la división celular en la que una célula progenitora (células eucariotas, células somáticas -células comunes del cuerpo-) se divide en dos células hijas idénticas. Esta fase incluye la mitosis, a su vez dividida en: profase, metafase, anafase, telofase; y la citocinesis, que se inicia ya en la telofase mitótica. Si el ciclo completo durara 24 h, la fase M duraría alrededor de media hora (30 minutos).

3 REGULACIÓN DEL CICLO CELULAR

Esquema global de los elementos más relevantes implicados en la regulación del ciclo celular.
La regulación del ciclo celular, en organismos eucariotas, puede contemplarse desde la perspectiva de la toma de decisiones en puntos críticos, especialmente en la mitosis.6 de este modo, se plantean algunas preguntas.
• scómo se replica el adn una única vez? Una pregunta interesante es cómo se mantiene la euploidía celular. Sucede que, en la fase g1, la cdk(ciclina) promueve la adición al complejo de reconocimiento del origen de replicación del adn de unos reguladores llamados cdc6, los cuales reclutan a mcm, formando un complejo prerreplicativo del adn, que recluta a la maquinaria de replicación genética. Una vez que se inicia la fase S, la Cdk-S produce la disociación de Cdc6 y su posterior proteólisis, así como la exportación al citosol de Mcm, con lo que el origen de replicación no puede, hasta el ciclo siguiente, reclutar un complejo prerreplicativo (las degradaciones proteolíticas siempren conllevan irreversibilidad, hasta que el ciclo gire). Durante G2 y M se mantiene la unicidad de la estructura de prerreplicación, hasta que, tras la mitosis, el nivel de actividad Cdk caiga y se permita la adición de Cdc6 y Mdm para el ciclo siguiente.
• sCómo se entra en mitosis? La ciclina B, típica en la Cdk-M, existe en todo el ciclo celular. Sucede que la Cdk (ciclina) está habitualmente inhibida por fosforilación mediante la proteína Wee, pero, a finales de G2, se activa una fosfatasa llamada Cdc25 que elimina el fosfato inhibidor y permite el aumento de su actividad. Cdk-M inhibe aWee y activa a Cdc25, lo que produce una retroalimentación positiva que permite la acumulación de Cdk-M.
• sCómo se separan las cromátidas hermanas? Ya en mitosis, tras la formación del huso acromático y superación del punto de restricción de unión a cinetocoros, las cromátidas han de eliminar su esqueleto de cohesinas, que las unen. Para ello, Cdk-M favorece la activación de APC, una ligasa de ubiquitina, por unión a Cdc20. Esta APC ubiquitiniza y favorece la ulterior degradación en el proteasoma de la segurina, inhibidor del enzima separasa que debe escindir las cohesinas.


Metafase tardía: placa metafásica previa a la separación de las cromátidas.
• sCómo se sale de mitosis? Una
Alexander Fleming

XX

Va crear la primera vacuna antibiòtica: La Penicil·lina

Alexander Oparin i Stanley Miller

XX
Alexander va fer la primera teoria de l’origen de la vida, i Stanley la va demostrar.

Josep Trueta

XX
Va ser el fundador de la cirurgia ortopèdica i de la traumatologia, va crear tots els mètodes d’ortopèdia i traumatologia que utilitzem actualment.

Watson i Crick

L’any 1953

Varen descobrir l’estructura de l’ADN

Severo Ochoa

XX
Va guanyar el segon premi Novell espanyol i va descobrir el codi genètic.

Craig Venter

L’any 2000

Crea el projecte Genoma




Política de privacidad