Leyenda es una narración oral o escrita, en
prosa o verso, con una mayor o menor proporción de elementos
imaginativos. Se transmite habitualmente de generación
en generación, casi siempre de forma oral, y con frecuencia experimenta
supresiones, añadidos o modificaciones.
Una leyenda esta generalmente relacionada con una persona, una
comunidad, un momento, un lugar o un acontecimiento
cuyo origen pretende explicar (leyendas etiológicas). A menudo se
agrupan en ciclos alrededor de un personaje, como sucede con los
ciclos de leyendas en torno a Robin Hood, el Cid Campeador o Bernardo del
Carpio.
Las leyendas contienen casi siempre un núcleo
basicamente histórico, ampliado en mayor o menor grado con
episodios imaginativos. La aparición de los mismos puede depender de
motivaciones involuntarias, como errores, malas interpretaciones (la llamada
etimología popular, por ejemplo) o exageraciones, o bien de la acción
consciente de una o mas personas que, por razones interesadas o
puramente estéticas, desarrollan el embrión original.
Cuando una leyenda presenta elementos tomados de otras
leyendas se habla de «contaminación de la leyenda».
La Epopeya es un subgénero épico, escrito la mayor parte de las
veces en verso largo (hexametro), o prosa que consiste en la
narración extensa de acciones trascendentales o dignas de memoria para
unPueblo entorno a la figura de un héroe que representa sus virtudes de
mas estima. Casi siempre estas acciones son guerras o
viajes y suelen ser muy extensas. En ella intervienen muchas veces los
dioses y existen elementos fantasticos, cada vez mas escasos en
los cantares de gesta o epopeyas medievales y, ya en el siglo XIX,
absolutamente eliminados en la novela realista o epopeya del héroe
vulgar o de la clase media que por entonces conquistó el poder
político y el prestigio social y reveló en ella los valores de la
burguesía: el individualismo y el materialismo. Entre sus subgéneros
figuran el epilio, epilion o canto épico; el cantar de gesta; la saga
islandesa; el poema heroico o poema épico culto; la epopeya burlesca y
la novela antigua y moderna.
Una oda es una composición poética de tono elevado, que trata
asuntos diversos entre los que se recoge una reflexión del poeta. Según el tema que se cante, puede ser religiosa, heroica,
filosófica, amorosa. En general se aplica a
todo poema destinado a ser cantado. Se utiliza
también para hacer alabanzas a cualidades que poseen personas u objetos
que el poeta quiere destacar positivamente.
→ Tornem a Sant Miquel de Cuixà i ens
situem en un dia qualsevol del
segle X. Acaba d’arribar al monestir un visitant il·lustre. Es tracta de Pere d’Ursèol, dux de Venècia, que
ve per retirar-s’hi. Venècia també
forma part de la romània i ambdós són territoris cristians
i comparteixen l’origen de la seva llengua. Tot i això,
quan els monjos senten parlar el dux se n’adonen que no l’entenen.
En un escrit de l’època els abats deixen constància
d’aquest fet i escriuen: “ Pere
Ursèol parla en la llengua de la seva nació”.
Quin fenomen històric (llunyà) justifica aquest fet? Quina creus que és la causa per la qual les dues
llengües han evolucionat de forma diferent?
Tanmateix, les dues parles tenen elements comuns (estructures gramaticals,
vocabulari similar) que fan que les puguem agrupar en un
mateix bloc. A quina família de llengües ens
referim?
→ Fixeu-vos que durant la celebració de
la missa, s’ha realitzat el ritual de consagracióen llatí
mentre que el sermó s’ha fet en romanç. Definiu
el concepte romanç. Quin és el motiu de
l’alternança d’aquestes dues llengües? Com es denomina aquesta situació lingüística?
→ No és fins al segle XII amb les Homilies d’Organyà
que es fa un pas endavant. En quina
llengua estan escrites les Homilies i què suposa això per a la
nostra llengua.
ETAPES DE L'AMOR CORTÈS
Atracció i culte a la dama, normalment a través dels ulls /
vista. (amor de lonh). El
trobador es troba en la fase de fenhedor (tímid) i no s'atreveix a
dirigir-se directament a la dama.
Declaració de la devoció apassionada. El trobador comença la fase de pregador (suplicant) i la
dama li dóna ànims per expressar el seu amor.
Rebuig per part de la virtuosa dama.
Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna.
Laments d'atansar-se a la mort pel desig insatisfet
(manifestacions físiques de dolor d'amor). El
trobador es situa en aquesta etapa en la fase d'entendedor (enamorat tolerat).
La dama accepta les seves mostres d'amor i li dóna penyores d'amor com a
mostra del
seu interès.
Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama.
Consumació de l'amor secret. En
aquest punt, el trobador esdevé drutz (amic, amant) i és
plenament acceptat per part de la dama.
Un munt d'aventures i subterfugis per evitar la
detecció.
(La literatura de l’amor cortès) És una literatura d'homes:
ésel món tal com el veien els homes. Aquest món és masculí. Només els
homes compten: les úniques dones que apareixen pertanyen a la
família de l'heroi (mare, germanes, esposa, filles). La dona ocupa un paper marginal, no té paraula; tots els
diàlegs són masculins. Elles ploren, es desmaien interpreten
el paper que convé a l'ordre femení.
Sembla que les dones no anaven als torneigs tan sovint
com es creu. Quan hi van hi són per excitar els guerrers a una
més gran valentia: es combat millor sota la seva mirada; la guerra, o el
simulacre de guerra, pren l'aspecte d'una competició de mascles, d'una
d'aquestes 'bravates eròtiques' que entren en joc en el
més elemental dels mecanismes de la vida.
ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ
E/R/D/Codi/Canal/Referent
LA CANÇÓ
Poesia amorosa trobadoresca per excel·lència. El
poeta lloa i idealitza la dama segons la casuística de l’am
Antiguamente se cantaba con el acompañamiento de un
instrumento musical. En la Antigua Grecia donde tiene sus principios,
existían dos tipos de odas: las corales y las cantadas por una sola voz
(monodia).
