L’ART ROMÀ

1 Context històric i cultural de Roma
A partir de s. II a.C. una nova potència substituirà a Grècia com a centre polític i cultural del món occidental. Aquesta nova potència és Roma. Els origens d’aquest gran imperi van ser molt modestos però finalment van acabar creant un dels imperis més grans de tota la història de la humanitat. Romà va aconseguir expandir-se per tot el mediterràni oriental i occidental difonent la seva cultura i romanitzant totes les seves conquestes. La història de Roma comença al 753 a.C i va caure al 476 d.C. La caiguda de l’imperi Romà al 476 és la caiguda de l’Imperi d’Occident perquè l’Imperi Romà d’orient conegut amb el nom de l’Imperi Bizantí continuarà fins el 1453/55 quan l’Imperi Otomà el conquereix.

Una de les característiques de la cultura romana és l’ECLECTICISME que és l’absorció de diferents elements d’altres cultures a partir de les quals va construir la seva cultura pròpia. La cultura que més va influir a Romà va ser la grega i això ha portat a defensar que l’art romà era només una còpia de l’art grec però aquesta afirmació s’ha vist que no és vàlida perquè l’art romà supera a l’art grec.

Els origens històrics de Roma se situen al s.VIII a.C quan la Península Itàlica estaba habitada per tres pobles; al centre i nord els etrucs, al centre els llatins i al sud els grecs. Alguns d’aquests pobles es van agrupar a la riba del riu Tiber a la zona envoltada per lesset montanyes que envolten Roma actualment. La van emmurallar i aquest és l’origen de la ciutat de Roma. A més d’aquest origen històric hi ha un origen mitològic que els romans van voler enllaçar amb Grècia mitjançant la llegenda de Rómulo i Rem. Aquesta llegenda diu que Ròmul i Rem són descentents directes de l’heroi de Troya(grec) Enees. També diu que la ciutat de Roma va ser fundada per Ròmul un dels dos bessons que van ser alletats per una lloba(capitolina, de capitòli). Ròmul mata a Rem i mana.


L’història de Roma es divideix en tres periòdes que es corresponen amb les tres formes de govern que van tenir:
-La monarquía(753-509 a.C) En aquest periòde van manar set reis però només ens han quedat reflectits els tres últims que proveníen del poble etrusc. El poble etrusc procedía del nord de la península Itàlica d’una regió anomenada Etrúria. En un moment de la història de Roma (no se sap quan) aquest poble arriba a Roma i la conquereix. Per tant , el poble etrusc va tenir molta influència en la configuració de la cultura romana. La societat etrusca va ser l’arrel de la societat romana, es didàven sobretot a l’agricultura i la ramaderia però també quan ho necessitava el rei actuàven com un exèrcit. El poder total el tenia el rei en aquesta època, qui també ostentava el lideratge religiós. El monarca era l’únic que podía conversar amb els Déus i per aquest motiu tenia un carácter semidiví per la qual es reforsava encaramés el seu poder. Aquesta etapa acaba al 509 durant el regnat de l’últim rei etrusc Tarquini, el qual el van desposseir del seu poder perquè la noblesa no estaba d’acord amb les seves decisions autoritàries i aquest descontentament va acabar amb un cop d’Estat que va enderocar la monarquía i així es va instaurar la República i va acabar amb el domini etrusc sobre Roma.
-La República(509-30 a.C) Desprès de l’experiència amb la monarquia els romans es van donar conte que no volien un govern autoritàri sino que preferien un govern públic i per tant van crear el que s’anomena República (cosa/bé públic). Duran taquest periòde Roma va crèixer tant territorialment com culturalment. L’ecolució social de Roma estaría en tres grups: patricis, pleveus i esclaus. Patricis eran les decendents dels fundadors de Roma i eran els que tenien el control absolut de la República, eran superiors als altres grups socials, gaudien de tots el drets posibles, poseíen terres i formàven part de la èlit de l’excèrcit romà(la legión).
Els pleveus no podien participar en política, no podien posseïr terres i eran la majoria dels ciutadans de Roma, eran considerats extrangers i anava augmentant el nombre degut a la inmigració.
Els esclaus, la principal característica és que no eran considerats persones, sino una propietat més de l’amo. Per tant no tenien drets, propietats ni familia perquè només es podien casar si l’amo els hi donava permís. Si tenienfills, el fills continuàven sent esclaus. Cada vegada eran més esclaus conforme Roma ampliava els territoris conquerits. Espartaco va encapçalar la revelió d’esclaus més gran de l’Imperi Romà.

Desde punt de vista polític recordem que es cre la República. La República Romana tenia dos cònsuls i un senat(principals òrgans de govern). El senat estava format en principi només per patricis, eran 300 però van arribar a ser 900 i aquests membre no s’escollien sino que estàven dins del senat mitjançant els seus mèrits familiars, polítics o militars. El senat era l’òrgan de més poder dins la política, impostos, declaració de guerra i encarregats de signar la pau.
Eran escollits per un any i també eran els patricis, distingits per toga púrpura. La funció d’aquests dos cònsuls era dirigir l’exèrcit i gobernar la ciutat.

Aquest sistema polític on els pleveus quedàven fora provocarà moltes revoltes degut al descontentament social. Aquest descontentament provocarà el fi de la República quan Juli Cèsar guanya la Guerra Civil de Roma(44-46 a.C). Jlui Cèsar es va anomenar cónsul i dictador vitalisi i va iniciar tota una sèrie de reformes econòmiques i administratives que va ser vist pels seus enemics com un tirà que volia reestablir la monarquia i nomenar-se rei absolut. Això acaba amb un complot amb l’objectiu d’eliminar a Juli Cèsar. Aquesta conspiració acaba amb l’assessinat de Juli Cèsar al senat. Aquesta Guerra Civil es va produirentre els partidaris de Juli Cèsar i els que van matar-lo. La guanyen els partidaris que estàven liderats per Octavi. Al 27 a.C. L’etapa de la República s’acaba i começa l’Imperi quan Octavi és escolllit com a emperador i també se li otorga el títol d’August(escollit pels Déus), per tant Octavi August va ser el primer emperador de Roma.

-L’Imperi Romà (30 a.C-476 d.C)
Del 27 a.C al 39 a.C es una època de transició entre la republica i l’imperi, per tant van conviure les estrucutres polítiques existents a la república però Octavi August va aanar agafant cada cop més poder fisn arribar a obtener el poder absolut. Aquesta etapa es divideix en dos; una pax romana, un periòde on no hi ha guerres, l’imperi romà deixa de conquerir i per tant és una época d’esplendor i prosperitat. La segona etapa és l’epoca de crisi, enfonsament i caiguda de l’Impero Romà que es correspon al Baix Imperi.
ALT IMPERI(30 a.C-235 d.C) Pax romana(esplendor), Roma es converteix en la capital del món. Es fan les últimes conquestes i l’Imperi es fortifica mitjançant les “limes”, fronteres emmurellades vigilades per un exèrcit. Prosperitat econòmica, cultural, per tant es comencen a enbellir les ciutats i és el periòde de l’art on hi ha un màxim desenvolupament de lart. L’art es converteix en un instrument de propaganda política en mans dels emperadors. La successió dels emperadors durant l’Imperi era a dit (l’emperador dessignava el se successor, el pobleno l’escollia; podía ser un familiar de sang o una mena de fill adoptiu(com Octavi August de Juli Cèsar)). Durant aqeusta primera etapa hi ha 5 emperadors començant per Octavi August que va gobernar fins el 14 d.C, després Neró del 54 al 68, va ser un emeprador polémica, sota el seu regnat es va incendiar la ciutat de Roma de la qual es va responsabilitzar als cristians. El següent va ser Trejà, del 98-117 d.C, qui va inaugurar la dinastía dels antonins. Va ser un gran militar, es va enfrontar amb els pobles bàrbars i per celebrar les victories sobre els pobles bàrbars es va realitzar la columna de Trejà. El següent és Adrià (117-138), nebot de Trejà, gran amant de la cultura, també època on es veuen els problemes amb les limes i és qui va construir el mur d’Adrià , al nord d’Anglaterra.

BAIX IMPERI(235-476 d.C) Finalment l’Imperi Romà cau per 3 causes principals:
-la corrupción interna, comença a haver-hi corrupción política on els emperadors tenen més interés personal que públic.
-aparició i difussió del cristianisme(ideología contrària a la religió romana(politeíste))
-invasió dels bàrbars; les limes construides per evitar l’entrada ja no és posible controlar-les i conquereixen l’Imperi Romà. Abans de la caiguda Teodosi al 395 d.C pren la decisió de dividir l’Imperi en dos per fer més fácil al seva defensa contra les invasions bàrbars. L’Impero Romà d’Occident tindrà la capital a Roma i el d’Orient aConstantinoble(actual Istanbul). Dins d’aquesta etapa destàquen 3 emperadors: Constantí (306-337 d.C) ha passat a la història per ser qui va reformar la religió romana quan va promulgar l’Adicta de Milà de 313 que va permetre per primer cop la religió cristiana i es van aturar les persecucions. Dotze anys més tard finalment Constantí va declarar a l’Imperi Romà com a cristià.
Teodosi (379-395 d.C) va ser el que va separa l’Imperi en dos i va ser l’últim emperador que va gobernar tot el món romà, després d’ell l’Imper cau. A més és el que va declarar allà el cristianisme com a religió oficial amb la qual va ser imparable.

















2 Característiques de l’art romà
Els origens de l’art romá provenen de tres pobles diferents dels quals van influir sobre Roma, el primer poble van ser els pobles itálics primitus, aquest pobles tenien un art funcional i practic que será una característica de l’art romá posterior, el segon poble va ser el poble etrusc( va dominar roma en el seus origens i el seru art va quedar arrelat a roma) d’aquest pobles ,roma agafa el culte als difunts ,els quals feien tombes decorades amb frescos hi ha més agafen les representacions d’escultures sobre els sarcofags cm a un retrat Fidel del difunt a més del poble etrusc agafen l’arc i la volta, abandonant el sistema arquitravat grec. L’ultim poble que va influenciar roma va ser grècia, de grecia, roma copiara les seves obres, peró també lesdesenvolupa i les supera, fent de l’art romá un art molt diferent de l’art grec. Caracteristiques generals: 1. Art pragmatic i funcional , els romans abandonen l’idealisme dels grecs, els romans preferien allo especific concret i actual per tant la importancia de l’edifici, es la seva funció, deixant de banda el seu valor estétic. El carácter pragmatic dels romans prové l’esperit militar dels romans, que quedará manifest a l’urbanisme, a l’arquitectura civil i a les obres d’enginyeria.
2. será un art propagandistic i commemoratiu. L’art romá será un servei a l’estat per tant será utilizar com a propaganda del poder, lemperador romá l’utilitzaran per asegurar la seva autoritat i garantir la unitat de l’imperi. 3. L’art romá es realista i individual, abandona l’idealisme grec i es comença a representar sobretot l’escultura, sobre tot en les escultures, es per aixo que hi haurá un interés pels retrats individuals , pels relleus historics i també per relleus fets als sarcofags dels morts. 4. Es un art ecleptic(definir) Art monumental i col·losal, s’abandona l’antropocentrisme del classisime grec, i els artistas es van inclinar per un art monumental, amb la finalitat d’impresionar i demostrar la grandesa de l’imperi, es una idea que relaciona amb el concepte d’immortalitat del govern i per demostrar l’ordre de l’imperi. 6. Anonimat, les obres de l’imperi romá son anonimes, l’artista no es important , l’importat es qui fa la obra oqui surt retratat. La creació artística a roma era considerada com una utilitat servil, propia dels esclaus i dels pobles conquerits. El paper de l’artista era irrellevant.

2.1 Característiques de l’arquitectura
Els romans han pasat a l’historia com grans constructors, es la disiplina artística més desenvolupada dins de l’art romá. Dins de l’arquitectura trobem aquestes caracteristiques generals que serán comunes a totes les obres arquitectoniques romanes.
1. Es una arquitectura utilitaria, practica i funcional. Per tant els romans donen prioritat a la funcio del edifici i menys als valor estétics.
2. Monumentalitat. Els edificis arquitectonics son monumentals, per tant, l’espai será tan gran dins com a fora, i a questa monumentalitat es relaciona amb la importancia de l’imperi.
3. Els materials son variats i a més l’utilotzen de manera diferent. Van inventar el formigó o morter, un material nou amb una gran eficacia constructiva ja que es pot utilizar en edificis de grans dimensions i perdura molt en el temps. Problema del ciment, van tenir que recobrir els edificis amb marbre , mosaics o pintura de manera decorativa.
4. Es una arquitectura dinámica, els romans utilitzaran l’arc i la volta, sobretot utilitzaran més l’arc de mig punt, pero van utilizar tot tipus de volta i d’arc. Fins i tot van utilizar la cúpula i la semi cúpula. Una característica es que combinaran el sistema arquitravat amb el sistema voltaten un mateix edifici.
Ordres arquitectonics grecs(3), pero hi afegeixen dos més. 1. El toscá 2. El compost.
-El toscá es una col·lumna dórica, amb el fus llis i amb base a més el capitell es de mida menor.
- L’ordre compost es la barreja de les volutes joniques del capitell i les fulles de can de l’ordre corinti. Els ordres arquitectonics fan servir més de un en una mateixa construció, el romans superposan, doric, jonic i corinti.
6. L’arquitectura romana dona més importancia a l’interior que l’exterior. El culte el fan dins.
7. Desenvolupament arquitectonic de les infraestructures que necesitaven les ciutats pel seu manteniment. Per tan es desenvolupen els aqueductes, vies, ponts i la xarxa de clavagueram.

A)Tipologies arquitectòniques

L’arquitectura romana va fer molts tipus d’edificis degut al seu sentit práctic de l’arquitectura, es a dir creaven un edifici segons a les seves necesitats, i aixó donava lloc a una tipología arquitectónica molt oberta: destaquen tres tipologies d’edificis; els civils, religiós i domestics.

A.1 ARQUITECTURA CIVIL

Será la arquitectura que més es desenvolupa a roma i va ser el máxim exponent dins de l’arquitectura romana, els tres principals edificis de carácter public i ludic a roma van ser tres i es van fer mitjançat a partir de l’adaptació d’edificis grecs. Aquestes son les termes, teatre, amfiteatre i circ.


A.1.1 Edificis públics: 1. Les termes,eres edificis publics dedicats a l’higiene peró també de carácter ludic, es una adapatació del gimnás dels grecs, peró que anava més enllá de la seva funció purament higienica, ja que es van convertir en locs de reunió i de relació social, era un complex que tenia tres piscines, aigües fredes, i calentes, i d’aigua templada, a més hi había un gimnás i a les termes més grans fins i tot hi había una biblioteca. Les termes millors conservades, son les termes de Caracal·la.
2. El teatre romá també deriva del teatre grec, peró te algunes diferencies. Primera diferencia, els romans no utilitzen el desnivell de una muntanya sino que utilitzen una superficie plana. La orquestra no es una circunferencia , sino que es una semicircunferencia, aixó es degut a que el cor perd molta importancia. Darrere de l’escena es construia el frons scaenae un edifici arquitectonic ple de col·lumnes i entaulaments on s col·locaven les escultures oficials i les dels protectors del teatre. La cavea estaba dividida per clases socials i a mŽs hi había una serie de pasadissos i escales que donaven lloc a les portes romanes anomenades, vomitoris, que permetien la rápida entrada i sortida del public. Un dels teatres més conservats es el de Mérida.
3. L’amfiteatre si que es tipicament romá, original romá, i el seu origen es la unió de dos teatres per la part de l’escena, la seva funció era fer espectacles de tipus sagnant, com lluites de gladiadors olluites d’animals, peró també es feien representacions navals omplint d’aigua l’arena, almfiteatre tenia 3 parts tenia una planta elíptica. 1. L’arena,a sota hi havia tot una serie de passadissos on hi havia les gavies dels animals i també les cel·les dels gladiadors 2. La cavea al mitj hi havia uns passadissos que donaven als vomitoris 3. Vomitoriums. Permetien allotjar i dessalotjar l’edifii rapidament. L’anfiteatre més important es el Colisseu Romà.
4.El Circ- un altre edifici que deriva de grècia, era el lloc on es celebrava les curses de cuàdrigues pro també se cel·lebraven carreres d’atletisme, la seva planta es allargada i estreta, de forma el·líptica per tant en forma de U ( dos costats llargs i dos costats curts) i al mitj hi havia un element arquitectonic que s’anomena espina(un element decoratiu on hi havia escultures, vegetació ,botins de guerra, es a dir tot una serie delements decoratiu. En aquest loc es posava el comptador de voltes i sutilitzava per dividir el espai.).
Basílica, edifici públic multifuncional romà que ormalment es feia servir per fer intercanvis comercials i er administrar justicia. El seu nom ve de Basileu el deu que administra justicia. El recinte era una planta rectangular dividida en tres naus, una nau central i dues laterals separades per columnas, al fons es situava un absis que era on situava l’altar del jutge que impartia justicia. Aquesta planta es el que posterorment van fer servirels cristians per construir els seus temples ja que van rebutjar el model de temple clàssic perque el consideraven pagà.
A.1.2 Obres públiques -> Aquest tipus darquitectura son les que demostren els entit pràctic i funcional dels romans, aquets van aportar solucions tecniques per resoldre esl problemas que tenia l’imperi. Calcades,ponts i aqueductes:
1. Calçades- van construirles per tal de conectar tot l’imperi. Necessitaven vies de comunicacio per tal de trasladar de forma més rápida notícies ,ordrres , exèrcit i mercaderies a tot l’imperi. Lobjectiu era tenir el control de tot l’imperi.
2.Ponts-Van ser una solució per poder conectar diferents zones o territoris de l’imperi, sobretot per travessar rius. Van utilizar els arcs de mitj punt i molt d’aquets ponts ens han arribat a la nostra época.
3.Aqueductes-Es una construccio practica i funcional romana que servia per poder portar l’aigua a la población. La seva construcción es feia amb la succeció i sobreposició d’arcs de mitjpunt que s’ajuntaven formant un canal d’aigua, els Canals es feien recoberts de morter per evitr les infiltracions . Despres de laqueducte hi havia tt una serie de galeries amb desnivell que permetia la circulació de l’aigua. Un dels mes imprtants es laqueducte de Segovia i el de Ferreres.
A.1.3 Edificis conmmoratius-> Edificis que están entremitj de l’arquietctura i de l’escultura ja que aquets normalment la sevaimportancia està en els releus que están inscrits que no pas en el edifici en si. Arcs de Trionf i Columnes Conmemoratives, la seva funció era la meteixa, la de conmemorar a un persoatge per alguna acció o conflicto bèl.lic.
1. Arc del Trionf-Podien tenir fins a cinc obertures fetes amb arcs franquejats per columnas. Sobre els arcs es colocava un arquitrau on es posava una inscripció que feia referencia a un personatge en honor a qui s’avia fet el arc. Normalment es feien als emperadors romans per les seves victories aconseguides. El mes important es l’arc de Tito.
2. Columnes conmemoratives-Tambe es feien com a celebracio per les victories militars dels empreadors i per tant era un monument propagandistic del emperador. Tota la column es decorava amb un moviment continuo n es narrava en forma de relleu la historia a conmemorar, amés tambe podien tenir una funcó funeraria perque servien per poder enterrar a l’emperador quan aquest moria. La columan més important es la columna de Traja.

A.2 ARQUITECTURA RELIGIOSA
1.Temple- Edifici religios mes important, estaba destinat al culte als deus i es l’edifici amb més influencia grega de tots els que hem vist. Hi hn tres tipus de temples:
---Rectangular- Segueixen les fores de construcción grega, per tant es construieixen amb un sistema arquitarbat i el edifici esta damunt d’un pódium. Nomes tenia una façana per la qual s’accedeix l edifici mitjançant una escalinata. Tots elstemples romans son pseudoapetipters es a dir están envoltades de columnas pero aquestes estàn adosades al mur. La planta (te dos espais el primer es el portic , que normalment està envoltat de columnas i s’accedeix per una escala,). L’altre espai es la cel.la (que es l’espai on es guardava la imatge del Déu, és rectangulat i nomes es podía accedir per el pòrtic)
El més important es el Meson Carré.

---Circular ( no entra a la selectivitat)
---Partenó(era circular i rectangular). En aquets temples es diferencien dues parts:
Un portic ammb un sistema arquitravat i despres tobem una cel.la circular.

A.3 ARQUITECTURA DOMÈSTICA-> Els romans van crear deferents tipologies domestiques segons le s necessitats de cada persona, tres tipus :
1.Domus- Són cases particulars rectangular situades a la ciutat on es diferencien tres parts:
1) Vestibulum: Era per on s’accedia a l’habitatge.
2) Atrium: El pati central de forma rectangular i descobert i des d’on es distribuien les habitacions. Al mig de l’atrium hi havia un impluvium que era on es recollia l’aigua de la pluja dins d’un estany. Aquest atrium també feia la funció d’iluminar i per això les habitacions també es feien al seu voltant.
3) Peristilium: Part privada formada per un pati i columnas amb jardí i també habitación al voltant.
Als dos costats de l’accés de la vivenda trobem les tavernae que eren llogades a altre persones per comenciar (locals comercials).
Totesles domus estaven decorades amb pintures o mosaics.
2.Insulae-Eren habitatges col·lectius de fins a 5 pisos d’alçada que eren construides amb materials barats i amb règim de lloguer. Estaven superpoblats i normalment tenien balcons que donaven al carrer i les tavernes i botiges es posaven a la planta baix. Normalment n’hi havia de dos tipus: un tipus d’habitatge on les 4 habitacions estaven al voltant d’un llarg passadís o quan aquestes habitacions estaven distribuides al voltant d’un pati central.
3.Villae- La gent més rica de Roma viva en les villaes. Segueixen el model d’una domus però de grans dimensions. A més a part de la vivenda hi havia tota una área d’explotació agrícola i ramadera, per tant aquests habitatges es troben al camp. També estaven decorades amb mosaics i pintures.

B)L’urbanisme Romà

Roma ha passat a la història com uns grans urbanistes. Van desenvolupar les ciutats com un eix central de l’imperi i per aquest motiu van unir tots els territorio mitjançant calçades. A l’imperi romà existeixen dos tipus de ciutats:
· Coloniae: Seràn ciutats de nova planta i que van crear des de zero.
· Municipia: Ciutats que ja existien i els romans van anar reformant i ampliant.
L’urbanisme romà será utilitzat com un instrument de romanintzació ja que l’imperi romà vol que totes les ciutats de l’imperi siguin iguals.
Les ciutats que els romans creen de nou tenen una estructura geomètrica ordenada en forma dequadrícula. Aquesta forma prové dels antics campaments militars romans i també de la planta hipodàmica que van inventar els grecs. Les ciutats tenien una planta rectangulr i hi havia dos carrers principals que l’atravessaven; un de nord a sud i l’altre d’est a oest. El primer es diu cardus i l’altre decomanus. En la intersecció d’aquests dos carrers es trobava el fórum romà. El fòrum era el centre neuràlgic de totes les ciutats romanes, ja que era el centre urbà, polític, religiós i comercial de la ciutat. Deriva de l’àgora grec. Al seu voltant es situaven els principals edificis de la ciutats com basiliques, botigues, temples,… El poble romà freqüentava el fórum per fer reunions i a més cada emperador de Roma modificava el seu fórum com ell volia.
La sortida del cardus i el decomanus donaven a le 4 portes que s’obrien a la muralla i que sempre eren orientades segons els punts cardinals.
Fora de la ciutat es podien trovar edifics d’oci públic.
Els carrers a de les ciutats de Roma eren fets de pedra amb voreres, a més s’hi construien pòrtics per refugiar de la pluja o el sol i també tavernes.
La ciutat romana estava emmurallada, amb muralles de formigó revestides de pedra i amb torres per reforçar les defenses. Podien ser de planta quadrada o semicircular.
El millor exemple de ciutat romana es Tingad.

2.2 Característiques de l’escultura

Igual que a l’arquitectura elsromasn també van ser acusats de copiar lesescultures gregas, però els romans van crear una escultura pròpia amb unes característiques molt diferents respecte Grècia, que tindrà com a fil conductor el realisme. El que sí és cert és que el romans van rebre la influencia dels grecs, ja que quan invaeix Grècia s’emporta moltes escultures a roma i comencen a fer còpies. Gràcies a aquestes còpies, aquestes escultures ens han arribat. Del pobre etrusc els romans agafaràn el realisme que serà característica a tota l’escultura romana.
Característicques:
-L’escultura a Roma té una gran presència tant en l’espai públic com privat, per tant la seva funció serà una funció decorativa però també será utilitzada com a instrument de propaganda política i com a símbol de poder. Les escultures serán privades en canvi de publiques.
-Serà una escultura subordinada a l’arquitectura, és a dir, l’escultura feta per decorar els edificis o monuments.
-Materials tècnics: marbre i bronze sobretot, però també faràn escultures de plata, or i fusta.
-La que més es diferencia de la grega: escultura realista, és a dir representa les virtuts i els defectes, no idealista. Aquest marcat realisme indica que la tipología més representatives de l’art romà; el retrat i els relleus histórics. Aquest dos gèneres són típics de l’Art Romà.
- Triple fiunció: propaganda(la més perqùe la utilitza l’emperador per destacar el seu poder), decorativa i commemortiva. Anònims
-Tema predilecte dels romans és larepresentació de l’home com a ciutadà romà.
-Les escultures romanes sempre seràn vestides, per tant no hi hauràn escultures nues com fèien els grecs. Hi ha tres escultures típiques segons la vestimenta que porten: ·TOGATOS: L’emperador normalment porta una toga
·TORAGATOS: L’emperador porta la cuigasa, representat com un guerrer
·APOTEÒSICA: L’emperador es presenta semi un amb una toga i amb una corona de llorer.
-El que més es prolifera és el bust.
A)Els retrats
El retrat té el seu origen en unes màscares de cera fetas als difunts. Aquesta màscara es desenvolupa i acaben fent-se de terracotta, bronze o marbre.
Principals característiques del retrat és el realisme. Representen a l’individu fidelement com és a la realitat i la gran majoria d’escultures que formen part del retrat són individuals.
Sobretot de dos tipologies de l’art romà: bustos i més tard retrats de cos sencer o també es podrien dir eqüestres. L’important és la cara, no el cos.
Passa per dos èpoques:
-Durant La República: L’escultura agafa els ideals grecs però els fan més realistes que els grecs. Recordem que provè del poble etrusc que feien estàtues funeràries, amb l’objectiu d’identificar el difunt. En aquesta época proliferen els bustos.
-Durant l’Alt Imperi: Els retrats conserven el realisme però comença a haver-hi una certa idealització, però es seguèixen reconeixentels personatges. Major influència de l’escultura grega perquè també representen Déus i atletes grecs. Duran tel Baix Imperi aquesta idealització va a més i també es produeix una regressió; cada vegada les escultures serán més inespressives i menys realiste. Més rígida, esquematitzada i deshumanitzada degut a la crisi que està vivitn l’Imperi i l’emeprador vol transmetre al poble el seu distanciament.

B)Els relleus
És una tipologóía típicamet romana, per tant és un invent romà. No era un relleu mitològic sino que el que es volia representar era escenes històriques. Aquest relleus estàven també a disposiciío de l’emperador, amb lobgectiu de glorificar el passat i el present de la història de Roma. Per tant, volien fer propaganda de l’esmperador ilustrant les grans gestes militars que havíen fet els emperadors. Seguèixen amb realisme amb l’obgectiu de poder veure els personatges representats. El relleu històric estava superitat a l’escultura i per tant s’utilitzava per decorar i reforçar la funció dels monuments conmemoratius.

El relleu romà destaca pel seu altíssim nivel tècnic dels romans. Destaca pel seu detallisme i és quan apareix el seu paisatge tan detallista i urbà a mode de decoració. Dins el relleu romà poden trovar les 4 tipologíes de relleu( alt relleu, mitjà relleu, baix relleu o escabat) Utilitzan els diferents tipus aconseguíen profunditat i també donàven jerarquía als personatges.

2.3.Característiques de la pintura i el mosaic
La pintura romana ens ha arribat gràcies a l’enterrament de la ciutat de Pompeia produïda per un volcà. Gràcies a les cases que en quedat en origen hem pogut saber que els romans decoràven les domus amb pintures al fresc i mosaics el terra. Desde el punt de vista de la pintura es diferencíen 4 estils:
-estil arquitectònic: Consistía en recrear edificis i elements arquitecònic i sobretot reproduíen els ordes arquitectònics clàssics. Dins aquest marcs arquitectonic es representàva l’escena pictórica.
-estil de la incrustació: imitava la policromía del marbre. Sobretot eren panels decorats amb panels i grocs.
-el mosaic: s’utilitzava sobretot per la decoració del terra, és una rt que va proveir sobretot de Grècia, ja que els grecs decoraven les parets ie l terra amb mosaics. Els més antics són els de Pompeia i també tenim quatre tipologíes(el mosaic de catifes, que es caracteritza per les formres geomètriques i flors, que es van repetint a tot el mosaic, el segon és el mosaic de catifes amb catifes, que barregen les tant les composicions geomètriques i florals contvinant-les amb figures humanes o animals enmarcant-les dins un quadre, després està el mosaic costumbrista i anecdòtic que té una temà tica molt variada; representades escenes d’oci romà i l’últim el que mosaic d’inspiració hel·lenística que provenien de les obres gregues que provenien de la seva tradició i mitología.)