DE LO ESPIRITUAL EN EL ARTE. VASILI KANDISNKY

“Pero a pesar de toda la diversidad que ofrece la forma, nunca superara dos límites externos, es decir

1° La forma, como delimitación, tiene por objetivo recortar sobre un plano, por medio de su delimitación, un objeto material, y así dibujar este objeto sobre el plano.

2° O la forma permanece abstracta, es decir, no define un objeto real sino que es una entidad totalmente abstracta. Estos seres puramente abstractos, que como tales poseen su vida, su influencia y su fuerza, son el cuadrado, el circulo, el triangulo, el rombo, el trapecio y otras innumerables formas, que se hacen cada vez mas complicadas y no tiene denominación matematica. Todas ellas tienen carta de ciudadanía en el reino abstracto.”

Aquest paràgraf, situat en la pagina 59, pertany al llibre De lo espiritual en el arte de Vasili Kandinsky, editorial Piadós i l’autor l’introdueix en la part B. La pintura al capítol VI. El lenguaje a las formas i a los colores.

Un punt important de l’obra de Kandinsky va ser el pas de l’art figuratiu, és a dir, en representar allò tal i com és, al seu extrem en el sentit abstracte i representar, per mitja de la forma i el color, tot allò espiritual, que sentim, que ens arriba al anima, expressen per mitjà d’aquests dos medis les emocions de l’autor pel que fa a l’art de la pintura. La pintura amb l’ajuda dels seus medis, evolucionarà cap a l’art enel sentit abstracte i atraparà la composició purament pictòrica.

L’escrit de Kandinsky en aquest paràgraf, ens fa referència pel que fa a la forma. Aquesta pot ser: 1. una delimitació abstracta d’un espai o superfície, o be, 2. una representació de l’objecte, ja sigui real o no.

El primer punt es refereix a que una forma es simplement una restricció entre un espai i un altre (per exemple, un ful en blanc es tota una superfície, però si li dibuixem un cercle ja en seran dos: l’interior del cercle i l’exterior).

Les formes són elements infinits, geomètrics, regulars o irregulars, orgànics o inorgànics, etc., aparences externes d’alguna cosa, conjunt de línies i superfícies que en determinen un contorn, però cadascuna d’aquestes formes te un contingut intern, que ens diu alguna cosa. És a dir, que cada element vulguis o no amaga algun significat, transmet alguna emoció o et recorda o el relaciones amb alguna altra cosa.

Aquest contingut intern, que fa que aquella obra que estem observant ens transmeti alguna cosa, per molt petita que pugui ser en algun cas, es expressat per la forma. Al haver un nombre infinit tant de formes com de significats i emocions, depenent de la manera com estiguin integrats en la composició cadascun d’ells l’obra adquirirà un caràcter o un altre.

Per altra banda, el segon punt fa referència a aquelles formes no materials, que visualment i per separat no transmeten el significatobjectiu de la forma (com podria ser una taula), sinó que vas mes enllà. Es deixa l’art figuratiu apartat per centrar-se l’art abstracte; en deixa la pintura realista, per integrar noves formes a la composició; es deixen els colors clars apartats, per deixar sortir a colors més purs i forts; i, entre molts altres conceptes, s’obren les ments per deixar entrar una ideologia més espiritual. A partir de visualitzar i sentir tota la composició, podrem captar mes o menys, el significat de l’obra, el sentiment que sentia l’autor al realitzar-la, l’emoció que ens vol transmetre, la situació en la que vivien, l’època, l’entorn, etc.

Aquets nous elements i aquestes noves maneres de plantejar els treballs artístics formen un tresor per a l’autor, i poc a poc, les formes abstractes passen a estar a un primer pla i es transformen en una manera d’expressar emocions com algo natural i normal. Això va dur a que diversos autors experimentessin aquesta nova manera de pensar i ho plasmessin en les seves obres.

DE LO ESPIRITUAL EN EL ARTE. VASILI KANDISNKY

“La vida espiritual, representada esquematicamente, es un gran triangulo agudo dividido en secciones desiguales, la menor y mas aguda dirigida hacia arriba. Cuanto mas hacia abajo, tanto mas anchas, grandes, voluminosas y altas resultan las secciones del triangulo.”

Aquest paràgraf, situat en la pagina 27, pertany al llibre De lo espiritual en el arte de Vasili Kandinsky, editorialPiadós i l’autor l’introdueix en la part A. Notas generales al capítol II. El movimiento.

Kandinsky, un pintor rus (1866-1944), va encaminar el seu trajecte artístic, deixant de banda l’art figuratiu, cap a l’art abstracte, influenciat també per la teosofia en la que ell estava interessat. Aquesta entenia la veritat fonamental que engloba les doctrines i ritual en totes les religions del món. I aquesta idea, el creure en una realitat que s’amaga darrera les aparences, proporciona en l’art abstracte una obvia racionalitat.

El llibre a analitzar va encaminat en aquest sentit, ens parla d’una nova època de gran espirituitat i de la contribució de la pintura a ella. Un nou art en que el fonamental es creure en alguna cosa, sentir-la i ser capaç de transmetre-la per mitjà de l’obra.

Però no tothom arriba a comprendre aquest concepte, i és sobre això del que parla el paràgraf. Kandinsky ens diu que no tothom entén aquesta nova manera de pintar i construeix un triangle imaginatiu on, separada per sectors, va classificant els diversos tipus de persona.

Aquest triangle es va movent en el temps, amunt i endavant, més ràpid o més a poc a poc, (per exemple un punt en el triangle, avui es troba en el vèrtex superior, però demà aquest punt ja estarà dins el triangle) en funció de com es vagui desenvolupant la societat, però sempre de manera lenta. És a dir, que en el món en el que vivim, quan sorgeix una idea innovadoraque trenca totalment amb el que havien vist fins ara, costa de ser acceptada per la majoria, i Kandinsky el que ens diu és que dins aquest triangle allò que es comprensible per al sector del vèrtex més alt resulta incomprensible a la resta, però que a mesura que avançarà el triangle (que passaran els dies) serà comprensiu i una idea raonable pel següent sector, i així reiteradament.

Al llarg del capítol i en el principi del següent El cambio de rumbo espiritual, ens diu com l’autor classifica els diversos tipus de persona dins el seu triangle.

Primerament divideix el triangle en diverses parts

1. El la part inferior d’aquest, la més amplia, s’hi troben aquelles persones que mai han sabut enfrontar-se als seus problemes, que no els han sabut resoldre sols, sinó que s’han deixat guiar per aquelles persones situades en sectors més elevats. Persones que diuen creure en un cosa, influenciats per altres, quan verdaderament en pensen una altra.

2. I les seccions superiors estan formades per persones amb formació intel·lectual, positivistes i tan sols accepten allò que es susceptible de ser pesat i mesurat.

1. En primer lloc existeixen persones que són capaces d’associar, gents que es pregunten si se’n poden refiar de les teories que formules. Constantment temen en allò que ells creuen, ja que si una formula ha pogut resultar ser errònia per un nou descobriment, aquest també ho podria ser temps endavant.

2.En segon lloc, hi ha el sector d’aquelles persones capaces de veure més enllà, de veure, per exemple el que la ciència encara no ha explicat. Aquests no es refien del tot de la ciència, perquè dubten si aquesta arribarà a resoldre totes les qüestions que es planteja.

3. Més endavant hi ha les persones que viuen en una ciutat espiritual, una manera de pensa diferent en que la ment va més enllà de les ments dels sectors inferiors.

4. En un sector més a d’alt s’hi troben els savis professionals que analitzen una i una altra vegada la matèria, que no tenen por a ninguna pregunta ni de conèixer coses noves per molt entranyes que puguin ser. Persones que els incita la investigació, una força que els empeny a conèixer més.

5. I finalment, es troba un sector que engloba aquelles persones que guarden una fe en els mètodes de la ciència materialista aplicada a allò que no es material, a alguna creença o força paranormal, és a dir, tot el que no és accessible als nostres sentits. Aquestes persones tornen enrere en el temps per buscar ajuda en mètodes casi oblidats.

DE LO ESPIRITUAL EN EL ARTE. VASILI KANDISNKY

“La necesidad interior nace de tres causas místicas y esta constituido por tres necesidades místicas

1. Todo artista, como creador, ha de expresar lo que le es propio (elemento de la personalidad).

2. Todo artista, como hijo de su época, ha de expresar lo que le es propio a esa época (elemento delestilo, como valor interno, constituido por el lenguaje de la época mas que el lenguaje de la nación, mientras ésta exista como tal).

3. Todo artista, como servidor del arte, ha de expresar lo que le es propio al arte general (elemento de lo pura y eternamente artístico que previve en todos los hombres, pueblos y épocas, se manifiestan en las obras de arte cada artista, cada nación y de cada época y que, como elemento principal del arte, no conoce ni el espacio ni el tiempo).”

Aquest paràgraf, situat en la pagina 65, pertany al llibre De lo espiritual en el arte de Vasili Kandinsky, editorial Piadós i l’autor l’introdueix en la part B. La pintura al capítol VI. El lenguaje a las formas i a los colores.

En De lo Espiritual en el Arte, parla d'una nova època de gran espiritualitat i de la contribució de la pintura a ella.

Kandinsky, com a pintor que és, ens nombra tres aspectes fonamentals que ha de tenir clar un artista per poder dur a terme el seu treball, als quals ha de ser fidel. La necessitat interior és la força per buscar la voluntat de expressió de lo objectiu.

El primer punt ens diu que un artista a de expressar allò que sigui d’ell. Les seves obres han de ser fruit seu del seu interior, de les seves emocions, han de néixer dels seus sentiments, han de representar el seu traç i transmetre el que l’autor vulgui transmetre, tot allò en el que ell verdaderament creu i no estar influenciat sotaaltres ideologies o estils del que ell no es sent identificat. Sinó que l’artista ha de ser fidel a ell mateix.

El segon punt fa referència als tems que recorren en el moment que l’artista està en la seva vida artística. Qualsevol època vol ser reflectida per sí mateixa i poc a poc es va formant una determinada forma exterior i subjectiva que formarà l’estil de l’època.

Si intentem mirar d’una altra manera aquest aspectes entendrem el tercer punt. Aquests no són eterns, ja que les persones van i venen, i tampoc hi ha una parada en el temps, sinó que va canviant i evolucionant.

En canvi, el tercer punt va més enllà que els dos primers. Es centra en l’impacte que produeix una obra sobre una persona, de quina manera arriba el sentiment que transmet a l’ànima de qui l’observa. Tan sols aquest element artístic té vida eterna. Això sí, aquesta permanència dependrà dels dos primers elements. Com més forta sigui la intervenció d’ells en una obra d’art, més fàcil serà d’arribar a l’ànima d’aquelles persones que la contemplaran en un temps futur. Per això, moltes vegades tenen que passar segles per a que es reconegui aquest sentiment en un obra.

Aquestes tres necessitats místiques són, a més a més, els tres elements necessaris de la obra de art i que s’uneixen, en qualsevol època, per expressar la unitat de l’obra.

DE LO ESPIRITUAL EN EL ARTE. VASILI KANDISNKY

“Por otro lado, en el arte no existe la forma totalmentematerial. No es posible reproducir exactamente una forma material: quiera que no, el artista depende de sus ojos, de su mano, que en este caso son mas artísticas que su alma, que no persiguen mas que unos objetivos fotograficos. El artista consciente, sin embargo, que no se contenta con registrar el objeto material, intenta darle una expresión, lo que antiguamente se llamaba idealizar, mas tarde estilizar y mañana se llamara de cualquier otra manera.”

Aquest paràgraf, situat en les pagines 59 i 60, pertany al llibre De lo espiritual en el arte de Vasili Kandinsky, editorial Paidos i l’autor l’introdueix en la part B. La pintura en el capítol VI, El lenguaje de la formas i los colores.

Un punt important en l’obra de Kandinsky fou l’entrada a l’art abstracte deixant un pas mes enllà l’art figuratiu. Kandinsky, segons conta Max Bill, solament coneixia l’art realista però en una exposició va veure un quadre que no entenia i això el captivava, la qual cosa el portà a endinsar-se en aquest estil, un tipus d’art que pretenia expressar emocions, sentiments, que trencava totalment amb el que abans coneixia, un art purament espiritual.

L’escrit de Kandinsky en aquest paràgraf te sentit amb la idea anterior. L’autor creia, a mesura que anava passant el temps i que tot evolucionava, que una persona, pel fet de que tot el que dibuixes depenia d’ell mateix, no podia plasmar en un paper la realitat, pintar de manera exacta,precisa, perfecta un objecte, sinó que depenent de cada autor seria d’una manera o d’una altra. Com també dependria de la percepció de cadascú, com del traç.

Una mateixa cosa, dibuixada per més d’un autor, seria completament diferent una pintura que una altra encara que fos en mínimes quantitats o simple vista.

Els pintors de l’art abstracte no pretenien plasmar la realitat i ja està, sinó que volien donar-li una expressió, un sentiment, una emoció. Aquesta simple idea, però a la vegada complexa, és el que portarà als pintors a avançar cap a nous objectius, posar-se noves metes de superació, i deixant de banda la base “literària” de l’objecte, és a dir, el significat que tenen les coses, que es conegut per tothom, per endinsar-se en un món on es tracta d’adquirir nous significats espirituals a les coses i transmetre’ls de tal manera que impactin a l’espectador i que aquest els comprengui.

LAURA ESINOSA
1r GRAU

En De lo Espiritual en el Arte, habla de una nueva época de gran espiritualidad y de la contribución de la pintura a ella.
En De lo Espiritual en el Arte, parla d'una nova època de gran espiritualitat i de la contribució de la pintura a ella.
El arte nuevo debe basarse en un lenguaje de color y Kandinski da las pautas sobre las propiedades emocionales de cada tono y de cada color, a diferencia de teorías sobre el color mas antiguas, él no se interesa por el espectro sino sólo en la respuesta del alma.