POLÍTICA

1. REGENERACIONISME (Teoria de Joaquin Costa [+ Picavea i Mallada])
DEFINICIÓ: Moviment polític de caràcter nacionalista i reformista que es desenvolupà a Espanya a partir del 1898, arran de la insatisfacció causada pel sistema social, cultural i econòmic de la Restauració. Els seus principals teòrics foren J. Costa, L. Mallada, M. Picavea. Defensaven que la regeneració del país s’havia de basar en la moralització de la gestió pública, en la reforma de l’Estat, en el foment de la riquesa (obres públiques, millores en l’agricultura, protecció de la indústria, ), en l’impuls de l’ensenyament públic i en l’oblit de les “glòries” del passat.
Joaquin Costa, demanava “Escuela y despensa” i diu que deixin de pensar amb Amèrica, i que intentin arreglar la Espanya del moment, i també vol que s’avanci amb el nivell escolar i en inversió.

Hi ha dos formes de fer-ho:
1. De arriba  Partits que ja manen  C/L (Caciquisme) [Maura (C) i Canalejas (L)]
Partits nous  mitjançant eleccions més justes (moderns)
2. De abajo mitjançant una revolució del poble
Si cap d’aquestes formes funciona  DICTADURA

SIVELA (1899-1901)
Va intentar millor les condicions dels treballadors, reduir la despesa pública i imposar un sistema tributari més equitatiu. També es va oposar a concedir cap mena d’autonomia a Catalunya. Els patrons van ignorar la legislació social, i els impostos van gravar més les classes mitjanes i baixes que no pas els terratinents i les grans fortunes.
MAURA(1907-1909) dugué a terme algunes innovacions:
Construcció d’una nova flota de guerra (creació de feina)  ind. draçanes
Legislació de la vaga
Creació de l’ institut nacional de previsió (1908)
Desitjava estructurar un estat fort amb partits representatius, i també l’ integració del catalanisme dins d’aquest estat

Tot això, no va posar fi al caciquisme electoral, i la seva llei de reforma de l’administració local era força antidemocràtica perquè establia el vot corporatiu i no el sufragi universal per a l’elecció de batlles i regidors.
CANALEJAS (1909-1912)
Reducció dels impostos de consums
Llei de reclutament que establia un sistema de quotes de sorteig en un servei obligatori per a tothom
Regulació de les condicions de treball
Reestructuració del finançament dels ajuntaments
Aprovar el projecte de MANCOMUNITAT
Prohibir la instal·lació de nous ordres religiosos a Espanya
2. PROBLEMES
1. Retard econòmic i cultural  la societat espanyola és bipolaritzada, la classe social poderosa (terratinents, alta burgesia, alts càrrecs del exercit i l’església) els quals tenen els mitjans de producció, ells fan les eleccions (cacics), aquests no es preocupen pel poble, es preocupen del poder polític i de la seva cultura.
La població pobra esta mancada de poder, la gran majoria són jornalers, per tant, venen a la força de treball i són analfabets. (90% de la població)
2. Règim polític corrupte i artificial  tupinada i caciquisme
3. Exèrcit  ànsia per conquerir colònies, però NO és operatiu amb pocs comandaments i materialsantiquats. A més a més és ANTINACIONALISTA
PRONUNCIAMENT
4. Nacionalisme perifèric (Català, Basc i Gallec)  volen una autonomia pròpia, i seran titllats de SEPARATISTAS

3. CRISIS
1a crisi (1902-1907) – Crisi del civilisme enfront el militarisme (p.123)
L’any 1905 a Barcelona un setmanari satíric, El Cu-cut!, publica un acudit de Junceda, on deixa amb evidencia l’estament militar, i per tant, aquests incendiaran El Cu-cut! I la veu de Catalunya. Com que la Lliga Regionalista se sent atacada i demana a Madrid que l’estament militar sigui jutjat, però aquests no ho faran. A més a més, Madrid no sols no els jutjarà, si no que publica una Llei de Jurisdiccions militars, és a dir, que tot el que faci l’exèrcit serà jutjat per un tribunal militar. Per tant, van sortir impunes, i els catalans en veure això faran un partit comú, Solidaritat Catalana, el líder del qual també ho es de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó.

2na crisi (1907-1912) – Crisi del Pacte del Pardo (p.124)
L’any 1909, els espanyols van ser derrotats a la Guerra del Marroc, començada 3 anys abans, enfront els berbers i natius del Marroc. Per tant, necessitaran més persones pel exèrcit, els reservistes, nois ja amb família. Aquests han de sortir del Port de Barcelona, però es produirà la Setmana Tràgica (Juliol), els contraris a que aquests soldats marxessin, i per tant, assaltaran edificis religiosos. Aquests que incendien els edificis seran jutjats per la Llei de Jurisdiccions Militars, i per tant, els culpables i innocents seran detinguts, alguns fins i totvan ser executats, com Francesc Ferrer i Guàrdia (innocent i pedagog laic).
A partir d’aquests fets, sorgirà un moviment en contra del president del moment, Maura, ja que hi va haver moltes penes (MAURA NO!). Un d’aquests que estan en contra serà el Partit Liberal, per tant, es trencarà el Pacte del Pardo, i el rei ficarà al poder Moret i desprès Canalejas. Per tant, a Catalunya també quedaran dividits entre Maura si, i Maura no, com a conseqüència es trencarà Solidaritat Catalana.

3a crisi (1912-1918) – Crisi Múltiple (p.126)
L’any 1917 tres estaments es revolten. Al juny del 1917, l’estament militar es revolta. En aquest moment estan en plena guerra del Marroc, i trobarem dos tipus de militars: militars africanistes (són a la guerra del Marroc, i a partir d’allí han ascendit a mèrit de guerra i cobraven bé) i els militars peninsulars (són de l’acadèmia, l’ascensió es més lenta, i el sou és més baix). Aquests últims crearan un sindicat que defensi les seves ànsies de ascensió i un augment de sou, el sindicat s’anomenarà Juntes de Defensa, el govern acceptarà el que demanava les Juntes de Defensa, però a les Corts espanyoles hi ha persones que no estan d’acord amb el que s’ha aprovat, aquests són els de la Lliga Regionalista (F. Cambó). Per tant, el Juliol del 1917 convocaran una Assemblea de Parlamentaris a Barcelona.
Al Agost del 1917 es revoluciona el Món Obrer “Organitzat” (Manifest de la vaga- p. 127), aquesta vaga serà organitzada per la UGT(1888), el PSOE(1879) i els líders Francisco Largo Caballero i JulianBesteiro.
Durant el 1914 i 1918, degut a la Primera Guerra Mundial, tenien feina, però els sous continuaven sent baixos, i per tant, tenen una crisi de subsistència, ja que s’han multiplicat els preus dels productes.
Als primers dies de la vaga ja detindran als líders i enviaran al exèrcit a les zones on s’allarguin (a Astúries durarà 1 mes). Per tant, la burgesia i els militars es tornaran a unir en contra del poble.

4rta crisi (1918-1923) – Descomposició del sistema (p.127)
És impossible governar, ja que no es fiquen d’acord els governs de torn, per tant, hi haurà molts canvis de presidència.
1. D’altra banda, des de La Mancomunitat demanen més competències, i n’hi haurà a favor i encontra de Catalunya.
2. Tampoc s’avenen amb la Guerra del Marroc, “desastre d’Annual”, el comandant Abd el-Krim, maten molts espanyols, però seguien enviant militars que acabaven morts, per això uns volien acabar però altres no.
3. A part, trobem una crisi, amb 50% d’atur a Catalunya, ja que l’any 1918 acaba la Primera Guerra Mundial i els països bel·ligerants reformaran la seva indústria, i per tant, les industries catalanes faran fallida. A causa d’això sorgirà el pistolerisme, la patronal contra Obrers, el sindicat dels obrers s’anomenarà Sindicat Únic, i el sindicat de la patronal serà el Sindicat Lliure. Com exemple d’assassinat, el sindicat lliure mata a Layret (PRC) , del partit republicà, a favor dels obrers, també líder de la CNT, Salvador Seguí, que va liderar una vaga.
També hi havia la Llei de Fugues, que deia que s’havien de detenirtots els que havien participat a la vaga, però quan els havien detingut els deixaven marxar a falta de proves i en el moment de marxar els mataven al·legant que s’havien escapat.
Per tant, les vagues seran continues, la més important és la de la Canadenca (1919) que va deixar sense llum tota Catalunya.
El sindicat Únic (obrers) tenia 400.000 afiliats a la CNT (sindicat anarcosindicalista), la vaga de la Canadenca la va desencadenar l’acomiadament d’obrers i en conseqüència el sindicat únic de l’aigua, gas i electricitat si solidaritzen i declaren la vaga, deixant sense proveïment als tramvies i sense llum a Barcelona.

4. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)
El cop d’Estat de Primo de Rivera s’inscriu en un context mediterrani en què ja hi havia altres dictadures. El comú denominador d’aquestes dictadures era la por del bolxevisme soviètic.
En primer lloc, era militar, a diferència de la resta de dictadors del moment, que eren civils. I en segon lloc, la seva ideologia no era feixista i provenia, en bona part, del regeneracionisme, el qual ja havia postulat la possibilitat d’algú que posés ordre al país.
1. S’estableix la censura de prensa, es vigila l’ensenyament i es distingeix les instruccions representatives del poble i tot es militaritza. A Europa també hi ha dictadures.
2. SUPORT PER PART DE  les classes benestants (noblesa, rei) i alta burgesia, també l’alta
jerarquia militar i eclesiàstica.
OPOSICIÓ PER PART DE  el moviment obrer, els intel·lectuals inacionalistes perifèrics (Cat)
3. DIRECTORIS
1923-1925  DIRECTORI MILITAR (únicament estament militar)
1925-1930  DIRECTORI CIVIL : A partir de la Union Patriotica amb militars i civils, volia ser semblant al Conservador (Cánovas) i no va perseguir als del PSOE (liberals – Sagasta) volia dur a terme el bipartidisme.
Del PSOE sorgirà la PCE [partit comunista] (escissió), aquests no estan a favor de la dictadura i ens volen aixecar contra ella.
4. OBRES
Finalitzar la guerra del Marroc  firmaran un tractat amb França, i les trobes franco-espanyoles guanyaran els Cabdill Abd el-Krim dirigits per Sanjurjo, que encapçalarà el desembarcament a Alhucemas.
Disminució de la conflictivitat laboral  no hi haurà vagues ni pistolerisme
Creació de l’Assemblea Nacional Consultiva  on es reuniran els de la Unión Patriotica
Infraestructures  Viàries (ferrocarril) CAMPSA, IBERIA, TELEFÒNICA (monopolis)
Irrigació (canals, sèquies, embasaments)
1929  va rebre una exposició universal a Barcelona, i per tant, la va enbellir
+ GUERRA DEL MARROC (Cronologia)
1906 – Conferència internacional d’Algecires (Espanya i França es reparteixen el Marroc)
1908 – Campanyes militars espanyoles entorn de Melilla
Fracassos “del Monte Gurugú” i “Barranco del Lobo”
1909 – Lleva de reservistes (Juliol SETMANA TRÀGICA)
1911 – Campanyes militars de yebala
Ocupació de Larraix i Alcazarquivir
1912 – Delimitació de fronteres entre França i Espanya
1913 ­– Ocupació de Tetuan
1914-1918Primera Guerra Mundial comporta la paralització del conflicte
1920 – S’inicien les campanyes del Rift. Resistència del líder Abd el-Krim
1921 – Juliol “Desastre d’Annual” (140.000 morts i desapareguts)
1925 – Desembarcament hispano-francès a Alhucemas
1927 – El general Sanjurjo declara el fi de la guerra


5. EVOLUCIÓ DEL CATALANISME I LA MANCOMUNITAT
El catalanisme s’estructura en tres vessants:
CONSERVADORA
1901  Lliga Regionalista (Alta Burgesia + Camp de St. Isidre (propietaris de camps))
Líders:
1. Prat de la Riba (1917 †)
2. Puig i Cadafalch --------------> DEMANDES per ampliar l’autonomia
3. Francesc Cambó
ESQUERRA
1. Estat Català  Macià
2. Partit Republicà Català (PRC)  Layret, Domingo, Companys
1+2  Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)  es fusionen abans de la república (Macià i Companys)
TENIEN EL SUPORT DE : burgesia, intel·lectuals i rabassaires  DEMANDES d’autodeterminació
3. Unió Socialista de Catalunya (USC)  menys electors /// Líder  Campabans

ANTICATALANISTES
Partit Republicà Radical (PRP)  Lerroux -Defensor del proletariat
-anticlerical
-propietat comunal
SUPORT DE: proletariat immigrant
DEMANDA: integració a Espanya










DEMOGRAFIA
Durant aquests anys la natalitat és superior a la mortalitat (creixement positiu), però no a nivells europeus. Ha desaparegut la mortalitatcatastròfica (1918 plaga de la grip).
Moviments migratoris
Es donaran emigracions de l’interior cap a la perifèria d’Espanya cap a Catalunya, Andalusia, País Basc i Madrid. Durant aquesta època emigraran cap a Andalusia perquè allí hi ha una gran industria tot i que Espanya no se’n beneficia (Anglaterra, Bèlgica i França).
També emigraran cap a l’exterior del país, a Amèrica (Argentina, Cuba i Brasil) i també cap al Nord D’Àfrica (Andalusia  Algeria/Tunissia) i alguns catalans cap al sud de França.
Per tant, durant el 1898 i el 1931, es continua emigrant cap a llocs intercontinentals, i també hi haurà una mínima emigració internacional.
Catalunya viurà el creixement més fort de la seva història, passarà de gairebé 2 milions d’habitants l’any 1900 a superar els 2.5 milions l’any 1930, representa un increment d’un 40% mentre que la resta d’Espanya tant sols havia augmentat un 26%.
Els emigrants eren la gent més jove, entre els fills no hereus, arrendataris i jornalers que fugien cap a centres industrials o cap a noves terres. Així entre el 1901 i el 1905 van emigrar 400.000 espanyols cap a Amèrica, al nord d’Àfrica i al sud de França. Ara bé d’aquests únicament un 30.000 eren catalans, i es que a Catalunya s’atura pràcticament l’emigració i augmenta considerablement la immigració espanyola. Deguda considerablement entre els anys 1915 i 1919 motiu de la Primera Guerra Mundial, i entre l’any 1925 i 1929 moment de la dictadura de Primo de Rivera que dugué a terme l’exposició universal del 1929 (Construcció del metropolità, millores deferrocarril i carreteres, ).



ECONOMIA
SECTOR PRIMARI  l’agricultura és divideix en dues fases: l’agricultura d’abans de 1910 (de subsistència) per tant, hi haurà la trilogia mediterrània (cereals, vinyes, oliveres) i desprès del 1910 serà de mercat.
Subsistència (trilogia) ---------------1910--------------mercat
Fins a l’any 1910 l’agricultura no arriba a assolir una estructura moderna capitalista, abans relegada als conreus de secà, trilogia mediterrània (cereal, vid., olivera). Però a partir d’aquesta data augmenta la producció de cereals, de patates i de conreus de regadiu; i es comença a comercialitza cap als mercats europeus, els fruits secs, la fruita del temps (pomes i peres), patates primerenques, les flors i es desenvolupen notablement els conreus horticoles (cebes, pebrots,).
Aquests fets de la superfície productiva es duran a terme perquè:
1. Augment de la superfície productiva
2. Augment de la producció
a) desaparició de guaret
b) implantació dels adobs químics, no la femta
c) mecanització
d) especialització de les llavors
e) irrigació artificial (canals)
Estructura de la propietat (p.152)
A Galicia i Astúries hi trobarem els minifundis i les persones hauran de emigrar (a Amèrica); en canvi, a la zona d’Andalusia, Madrid i les Mesetes són les zones on els propietaris són absents perquè vivien a la ciutat (a Àfrica).
A la zona del Ebre, Xúquer i Segura hi trobem propietats mitjanes, aquestes faran arrendaments (rabassa morta) o parceria, i el que la cuida té tot l’any el domini útil. (a. Demercat)
Latifundis  Jornalers (Jovers o Bracers)
Societat al camp
Dos terços dels pagesos eren jornalers (jovers/bracers), sense terra, en un estat límit de nivell de vida, condemnats a salaris baixos i a llargues etapes d’atur. Al sud d’Espanya representaven un 65%.
Els petits propietaris es concentraven a la Meseta nord i a Galicia condemnats a una agricultura de subsistència provocada pel minifundisme.
Gairebé un 1% de gran propietaris (latifundistes) acaparen les rendes del camp. Vivien a Madrid o en capitals de província, no s’interessaven directament pel conreu de les seves propietats, però lluitaven això si per actualitzar cada any les rendes que cobraven dels seus arrendataris.
SECTOR SECUNDARI (p.156-160)
Tèxtil/siderúrgia/metal·lúrgia --------------- 1910 ------------------- Noves industries (Catalunya)
L’any 1910 el sector tèxtil encara representava el 70% del capital invertit i donava feina a 69.000 obrers mentre que les noves indústries només en donaven a uns 15.000. L’any 1930, el primer donava feina a 67.000 amb un creixement del 50%, però les segones en donaven a 99.000 obrers on el creixement era del 600%.
Trets generals
1. La substitució progressiva del vapor per l’electricitat com a font d’energia.
2. Concentració de la indústria pesant al País Basc (Altos Hornos de Vizcaya, 1902)
3. Diversificació del sector (químic, navilier, paperer, )
4. Augment de productivitat de la mineria (de capital estranger)
Mineria
Espanya era un centre miner, un dels més importants es trobava a Huelva, on la RioTinto Company Limited produïa l’any 1919 el 44% del total del mineral de coure de tot el món. Però la majoria d’aquestes empreses eren de capital estranger (anglès, francès, belga, alemany) i dedicaven la producció a l’exportació. Col·laboraven molt poc amb el desenvolupament industrial del país.

Noves industries
1. ELÈCTRICA  Traction Light and Power (Canadenca)
2. QUÍMICA  Societat Anònima Cros
3. METAL·LÚRGICA  Maquinista Terrestre i Marítima
4. AUTOMOBILISTICA  Hispano Suïssa  l’any 1946 va deixar de construir automòbils i va
començar a fabricar ENASA Pegaso (Camió)
Motor Iberica (1920)  era una filial de FORD americana
5. CONSTRUCCIÓ ïƒ  ASLAND (simen) 

6. EXTRACTIVA  extracció de mines de Cardona i Súria. (Union Espanyola de Exposivos)
7. NAVILIERES  TRANSATLÀNTICA /TRANSMEDITERRANIA
( Propietat del banquer mallorquí Joan March. Que desprès de la primera guerra mundial tenia 60 vapors)
8. SUROTAPERA  dedicada a l’exportació i que es concentrava a l’Empordà (exportació)

SOCIETAT
1. Condicions del Proletariat  sorgeixen barraques, a partir de l’arribada dels emigrants a Catalunya, ja que no hi cabien al casc antics. Això es trobava sobretot a les zones industrials.
2. Lluita obrera
A. POLITICISTA  té un partit històric, PSOE (1879), però també sorgeix un nou partit, PCE (1921), partit comunista que és una escissió del PSOE,
El PSOE, durant aquest temps, va aconseguir un escó, tampoc va ser perseguit per ladictadura de Primo de Rivera, però la PCE si.
B. ANTIPOLITICISTA  aquets feien l’acció directa i propaganda dels fets, l’Anarquisme, amb dos vessants: Anarcosindicalisme/anarcocol·lectivisme (Catalunya) i Anarcocomunisme (Andalusia)
C. APOLITICISTA  hi havia un sindicat UGT(1888), però durant aquest temps crearan sindicats comunistes CNT (1911) i FAI (1927), aquesta última molt més radical.
En el moviment obrer a Catalunya es va radicalitzar i presenta les característiques següents:
Supremacia de la tendència anarcosindicalista sobre la socialista de la UGT. La CNT, però, sofrir una etapa de lluites internes entre els anarquistes partidaris de l’acció directa, violents atemptats i vagues, i els sindicalistes anomenats trentistes que pretenien construir un sindicat ben organitzat i col·laborar amb els partits d’esquerres.
Líders  A. Pestaña // Joan Peiró
Augment de l’apoliticisme inconformista, de no col·laboració amb els partits d’esquerra
Predomini del anticatalanisme. Crien que el catalanisme era burges.















CONJUNTURES ECONOMIQUES
EXPANCIÓ
+ 1900-1907
-Cu-cut! (1905)
-1898 repatriació de capital
+ 1913-1918
-1917  crisi múltiple
- vaga obrera: crisi de subsistència
-Primera Guerra Mundial
+1923-1929
-expansió amb préstecs privats
-Dictadura









RECESSIÓ/CRISI
+1908-1912
-1909 setmana tràgica
-1910  agricultura/indústria
-Guerra del Marroc
+1918-1923
-govern inestable
-catalanisme polític
-Guerra del Marroc
-Obrers
-Post-primera guerra mundial