Els temps de Sara
Sara es una jove la qual esta a punt de cumplir setze anys i viu a Gandia.Els pares de Sara es troben separats ja que la mare de Sara(Rut,en la qual viu Sara)es sent enganyada pel seu marit el qual li diu que te que realitzar molts viatges.

El dia que Sara compleix setze anys,aquesta no es troba molt be,però inclus així desideix anar amb les seues amigues Paula i Imma a sopar en un restauranten el qual coneixen a tres xics,del que Sara s'enamora de un i ell d'ella també.Aquest xic s'amomena Alex,el qual es socorrista;després d'haber-se conegut,els sis s'en van a una discomòvil.Al día següent,Sara queda amb les seues amigues per anar a la platja,on li passa uns cosa molt extranya,sent un pessigoteig a la planxa i als pocs segons es troba ella sola en la platja nua,però al cap d'uns segons torna a la normalitat.

Els dies següents,Sara es troba amb som pare el qual li conta que te un gen de més en el seu cos la qual cosa li fa viatjarnen el temps.Al principi,Sara no se ho creía encara que finalment cedeix.Ademés,el gen de Sara es molt fort,la qual cosa provoca que retrocedixca en el temps més de doscents anys!Aquestgen el te tota la familia de Sara per part paterna i s'activa a partir dels setze anys.Sara no sap en quina época es troba quan viatja al passat i decideix anar a comprovar-ho en sonpare a la Seu de Gandía,el pare li dona un llibre de la seua avia on hi ha tota la informació sobre els viatges.Cada vegada Sara fa més viatges,en ún dells coneix al pare Emili,al qual li ho conta tot i aquest la creu i l'ajuda.Sara cada vegada es veu més asovint amb Àlex al qual li resulta molt difícil amagarli-ho.

Els seus viatges cada vegada som més intensos,en un dells es raptada per uns pirates al capdavant dels quals es troba Barba-rossa,en un altre viatge es salvada per Rosa i Violeta,les quals es convertiran en les seues millors amigues en aquella época(1527)de l'agutzil,el qual es un mal home,i els diu que esta buscant a la seua germana Maria(que e realitat es la seua avia Maria que es troba en la mateixa época) i finalment l'encontra.Decideix contarl-ho a samare la qual no la creu fins que no la veu desapareixer,també li ho conta a Àlex,el qual al principi la pren per boja,encara que al final la creu ja que el seu amor cap a ella pot en tot. se pasa el río haciendo rosas en la campiña. 

Yo le daba mis brazos para que con ellos se ciña como se ceñía la beta cuando se iba a luchar con los toros. Venía con la tarde y con losruidos sonorosde su brava espuela.La choza bien abierta, abierta como un día sonreírle parecíacon sus menudos dientes claros de candela. Yo solo yo solo y mi perrocerca del fogónpreparando la hogaza siempre me traía del cerroplumas de Cóndor ypieles de chacal, adornos propios para mi raza.Era de verle vestido; su vestido de cabra tenía espinas y rosas como tiene el rosaly era un lazo de amor blandiendo su palabra.Era recio, el mas recio de todos los vaqueros, era de verle domando los potros mas fieros.La arcilla de su cuerpo estaba fundida en las candentesfraguas de los volcanes;de tanto darse contra los torrentes se había endurecidosu carne bruñida:le abrían paso hasta les huracanes y no le importaba dejar la vida como una cinta de sangreen la punta de una lanza. 

Apto para la guerra; apto para la labranzahacía de un puñado de tierra un océano de maíz;agarrado a su chacra como una raíz; afilaba el machete de la venganza enla piedra negra de su orgullo;su palabra de odio era como un capullo escarlata en la boca.Esbelta su figura, bronceada la piel; así era él,indio de la raza pura hijo legítimo del sol.Undía, lo recuerdo, un díael amo hizo chasquear la rienda en el granito de sus espaldas. Se oyó un grito,un grito de coraje; un grito fiero que parecíavibrar entre sus dientes como una hojade acero. Ese grito, era el grito de aquel hombre mío, que al sentir el rayo de la rienda en la cara lanzóse contra el amocon los ojos cerrados, como se lanzan los toros a embestir en el