ARTICLE

1er BatxCQuan l’ any passat em van parlar de l’ acció social, la veritat és que vaig pensar: “No trobo bé que ens obliguin a fer un voluntariat, ja que llavors deixa de ser voluntariat.”  He de dir que la meva idea sobre aquesta asignatura ha canviat molt i explicaré perquè.

Bé, per començar he de dir que faig: Sóc catequista d’ alumnes de Segon de primària a l’escola+ Entitats de pas. També he de dir que he decidit fer l’ article ja que és un mètode d’expressar tos els meus sentiments a la vegada i fer una reflexió més profunda.
El primer dia que em van confirmar que seria catequista els divendres vaig pensar el que segur que va pensar molta gent: “Tinc ganes de conèixer ja als meus alumnes, i de sentir-me profesor per primera vegada i poder ajudar i educar a 6 nens”. El que diré ara és un tòpic però que us asseguro que és veritat: M’ han ajudat més aquests nens a mi que jo a ells. (tot i que espero que jo també els hagi ajudat).
Vaig tenir la sort de ser profesor d’el Javi, l’ Axel, l’ Alba, l’ Alicia , l’ Alexandra del Pepe. Eren 6 nens i nenes fantàstics, graciosos, energètics, evidentment de vegades una mica pesats però que quan tocavafeien cas.  
Després d’una setmana escolar de treballs, exàmens i els mil-i-un problemes que tinc o que penso que tinc com és comú en la majoria dels adolescents, arribar el divendres a les aules de catequesi i veure com els nens venien corrent cap a tu cridant el teu nom per abraçar-te és impagable. Et donen una felicitat i una alegria que, almenys a mi actualment, tant com ells, no me la dóna ningú.
Et sents estimat almenys ni que sigui un cop a la setmana. Veure com de vegades jo estava pujant cap a l’ escola amb els auriculars escoltant música per Carrasco i Formiguera i que al costat es baixi la finestra d’un cotxe i que un alumne teu et saludi efusivament a les 8 del matí dóna alegria.

El que estic intentant dir amb això és que és confirma el que he dit amb que m’ han ajudat més ells a mi que jo a ells.
Naturalment, no tot són flors i violes. De vegades és veritat que no es portaven bé i era impossible fer classe o estava pensant en què si no fos per acció social aquell divendres a la tarda estaria a casa descansant, és veritat, ho vaig pensar, però, en l’àmbit general aquests inconvenients es queden en un no res.
A demés, ser catequista i “professor” de nens m’haajudat a entendre com pensen els nens de 7 anys, com reaccionen, com imposar respecte, com controlar-los, com s’ entenen entre ells.
També m’ ha ajudat a recordar com era jo quan tenia aquesta edat, la veritat és que de vegades veia a algún nen fent alguna tonteria i em recordava a mi quan tenia la seva edat. També, encara que sembli mentida, he après a valorar les petites coses.
Per exemple, veure la cara d’ alegria que posaven quan els deixava escriure la data a la pissarra era increible, tot això perquè després jo no valori algunes coses de major importància.

En conclusió, trobo que l’ acció social ha sigut una gran experiència que recordaré durant molt de temps, m’ he sentit realment ple i realitzat, i ademés crec que és una gran oportunitat per treure bona amb un esforç molt menor que amb altres assignatures. Ha canviat molt la meva opinió sobre aquesta assignatura a mesura que ha anat passant el temps. Per últim, deixo una foto en la qual es veu un dibuix del Javi en el que em dibuixa a mi també un dia que vaig deixar als meus alumnes fer un dibuix lliure. Cal dir que em va fer una il·lusió enorme rebre aquest dibuix i el tinc penjat a la nevera (me’l va regalar).