“Els nens poden ser més o menys intel·ligents però la intel·ligència pot evolucionar amb esforç i un treball constant.”
Quan parlem de persones intel·ligents són aquelles que comprene idees complexes i utilitzen diversos mètodes de raonament, també poden resoltre problemes a través de la reflexió i aprenen de les seves experiències. Aquesta definició no inclou les capacitats musicals, esportives, entre d’altres i cal dir que la majoria d’investigadors afirment que aquestes capacitats són tan importants com les que es consideren que formen part de la intel·ligència.
Si algú és intel·ligent ho serà tant en matemàtiques com en llengua, però sabem que les persones no estan igualment dotades per a totes les matèries. Hi ha dos models correctes a pensar aquells que diuen que qui és inteligent, és inteligent i l’altra model que afirma: la inteligencia verbal i la matematica són independents. Després dels estudis queda demostrat que les puntuacions de llengua es relacionen amb les de matemàtiques, pero les puntuacions de llengua estan més relacionades entre si que amb les puntuacions de matematiques.

És importat explicar als alumnes que la intel·ligència és modelable. Se’ls pot fer comprendre aquesta idea felicitant-los per la feina feta o parlant-los sobre els seus encerts i els seus fracassos.
Saber que cal fer amb l’alumnat brillant és fàcil, fer-los reflexionar ianar augmentant progressivament la dificultat dels exercicis.
Sabem que qui té una gran intel·ligència genereal tindra exit en els estudis i en la vida laboral, encara que no ho és tot.
Que les persones siguin més o menys intel·ligents depen de la pràctica i el treball constant per poder progressar i arribar a resoldre problemes cada vegada més complexos, és a dir, de la experiència. Pero també influeix el patrimoni genètic, depèn dels gens que han estat transmessos pels nostres pares. La genètica juga un paper important en la inteligencia general, és a dir, els nsotres gens podrien ser responsables del 50% de la nostra inteligencia.
A més, l’entorn té una importància determinant.
La inteligència és mal·leable i pot millorar i per fer-ho hem de convèncer els alumnes que la inteligencia es pot desenvolupar i millorar.
Els alumnes que pensen que la inteligencia es fixa i que no es pot modificar, els preocupa aconseguir l’etiqueta adequada i trien les tasques senzilles. La seva creença sobre la inteligencia els impedeix avançar perquè les persones inteligents no han de treballar per fer les coses ben fetes sinó que les fan bé perque són més inteligents. La feina i l’esforç és senyal de poca habilitat, i per a ella és molt important donar la sensació que és inteligent: no s’esforçara per millorar pq si ho fes semblaria ximple.
Hi ha altre mentalitat que afirmaque la inteligencia és mal·leable, creix quan aprén noves coses i no té por al fracas. Quan fracasa és pq no ha trebalalt prou o no ha estudiat la matèria que calia. Tria els exercici més dificils, més estimulants, pq sap q aprendra fent-los.
Els alumnes que creuen que la inteligencia es pot millorar, estimular i augmentar obtenen més bones notes que els que creuen que la inteligencia és un tret immutable.
Aquesta creença de l’alumne sobre la inteligencia ve de diferents aspectes. Un nen ha de comprendre que les seves capacitats influeixen en com de bé fa les coses, ha de desenvolupar confiança en si mateix i en les seves capacitats i ha d’entendre que té diferents nivells de capacitats segons el tipus de tasca: les lloances i els elogis que reben.
Hi ha dues maneres diferents de formular les lloances i felicitacions (destacant-ne les capacitats o destacant-ne l’esforç), quan destaques les capacitats l’alumne tendeix a descriure la inteligencia com un atribut fix i immutable, en canvi, aquells que sels felicitaa per sel esforç tendeix a descriure la inteligencia com una cosa mal·leable.
No és aconsellable dir a una alumna que es inteligent perque li transmetem que resol els problemes correctament perquè és inteligent, no pel seu esforç. L’alumne que no reol és possible que infereixi que és senyal de ser ximple.
Hem de informar als alumnes que s’han d’esforçarper treure bones notes. Rares vegades hi ha alumnes que neguin bones notessense treballar, i ningú no els respecta gaire.
Per incrementar la inteligencia cal afrontar resptes, és a dir, emprendre tasques que exigeixen esforç. La por al fracàs ens impedeix afrontar aquests reptes, però no s’ha de donar tanta importància al fracàs.
Hem de crear un ambient on el fracàs no ha d’avergonyir a ningú ni ser tan negatiu. Fer entendre als alumnes que equivocant-se, aprenen, descobreixen que hi ha alguna cosa que no comprenen i hem d’inculcar aquesta actitud. Davant l’error , feu-los veure que és millor adoptar una actitud positiva i d’aprenentatge.
No hem de partir del supòsit que els alumnes dominen les tècniques d’estudi , als alumnes més lents ens hem de preguntar si sabem com revisar els contiguts, si sabem avaluar la importància de les diverses coses que llegeixen, senten i veuen, i si saben el temps que han de dedicar a preparar un examen. Hem de potenciar l’autodisciplina, la gestió del temps i la resolució, és a dir, saber què han de fer quan es bloquegen.
Com més sabem, més fàcil és aprendre coses noves, per tant, si els alumnes menys bons coneixen menys coses que els bons alumnes, no poden avançar al mateix ritme. Els alumnes lents han de trebalalr més. Si no ho fan, el seu retad continuarà.
Com a tutors hem de demostrar als alumnes que tenim confiança en ells