Consultar ensayos de calidad


Amor edat mitjana - Lírica trobadoresca, L'amor doctrinal



Amor edat mitjana
Lírica trobadoresca
L'amor doctrinal.
Ausiàs March
El combat entre l'amor físic i l'amor espiritual.
Joanot Martorell
L'erotisme de Tirant lo blanc.

CONTEXT
Societat teocèntrica, feudal i jerarquitzada amb dues institucions clau: l'església i la cort.
L'església té el patrimoni de l'ensenyament i, per tant, de la cultura, de la lectura i de l'escriptura. A més, exerceix la funció d'intermediària amb la divinitat, fet que condiciona la societat i la literatura de l'època, que és doctrinal.
La cort (el castell feudal) és l'espai per a la defensa i la protecció de la societat que, amb el temps, acaba esdevenint centre productor de literatura laica.

Oratores (aquells qui resen): clergues i monjos.


Bellatores (aquells qui guerregen): els nobles, els cavallers, els escuders i els soldats.
Laboratores (aquells qui treballen): els camperols, els obrers, els artesans i mercaders.
A partir del segle XII i amb la crisi del sistema feudal, les ciutats mediterrànies com Barcelona, València o Perpinyà esdevenen un espai d'activitat econòmica. Aquest creixement permet l'ascensió d'un grup social, la burgesia benestant, que dinamitzarà la vida cultural més enllà dels monestirs i les corts.
Preguntes
→Situem Sant Miquel de Cuixà dins del territori de l’actual Catalunya Nord. Així, forma part del que coneixem com a Romània. Comdefiniríeu el concepte romània? Com ha afectat a la llengua la pertinença a aquesta marca territorial? Per què es diu al reportatge que a Sant Miquel de Cuixà es parlava un llatí heretat dels romans?
→ El terme romània inclou una subdivisió interna. Podem parlar de la romània, la romània nova i la romània perduda. Defineix cada un d’aquests conceptes i exemplifica’ls. A quina romània pertany l’actual territori de Catalunya?


→ Tornem a Sant Miquel de Cuixà i ens situem en un dia qualsevol del segle X. Acaba d’arribar al monestir un visitant il·lustre. Es tracta de Pere d’Ursèol, dux de Venècia, que ve per retirar-s’hi. Venècia també forma part de la romània i ambdós són territoris cristians i comparteixen l’origen de la seva llengua. Tot i això, quan els monjos senten parlar el dux se n’adonen que no l’entenen. En un escrit de l’època els abats deixen constància d’aquest fet i escriuen: “ Pere Ursèol parla en la llengua de la seva nació”.
Quin fenomen històric (llunyà) justifica aquest fet? Quina creus que és la causa per la qual les dues llengües han evolucionat de forma diferent?
Tanmateix, les dues parles tenen elements comuns (estructures gramaticals, vocabulari similar) que fan que les puguem agrupar en un mateix bloc. A quina família de llengües ens referim?
→ Fixeu-vos que durant la celebració de la missa, s’ha realitzat el ritual de consagracióen llatí mentre que el sermó s’ha fet en romanç. Definiu el concepte romanç. Quin és el motiu de l’alternança d’aquestes dues llengües? Com es denomina aquesta situació lingüística?
→ No és fins al segle XII amb les Homilies d’Organyà que es fa un pas endavant. En quina llengua estan escrites les Homilies i què suposa això per a la nostra llengua.


ETAPES DE L'AMOR CORTÈS
Atracció i culte a la dama, normalment a través dels ulls / vista.
(amor de lonh). El trobador es troba en la fase de fenhedor (tímid) i no s'atreveix a dirigir-se directament a la dama.
Declaració de la devoció apassionada. El trobador comença la fase de pregador (suplicant) i la dama li dóna ànims per expressar el seu amor.
Rebuig per part de la virtuosa dama.
Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna.
Laments d'atansar-se a la mort pel desig insatisfet (manifestacions físiques de dolor d'amor). El trobador es situa en aquesta etapa en la fase d'entendedor (enamorat tolerat). La dama accepta les seves mostres d'amor i li dóna penyores d'amor com a mostra del seu interès.
Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama.
Consumació de l'amor secret. En aquest punt, el trobador esdevé drutz (amic, amant) i és plenament acceptat per part de la dama.
Un munt d'aventures i subterfugis per evitar la detecció.
(La literatura de l’amor cortès) És una literatura d'homes: ésel món tal com el veien els homes. Aquest món és masculí. Només els homes compten: les úniques dones que apareixen pertanyen a la família de l'heroi (mare, germanes, esposa, filles). La dona ocupa un paper marginal, no té paraula; tots els diàlegs són masculins. Elles ploren, es desmaien interpreten el paper que convé a l'ordre femení. Sembla que les dones no anaven als torneigs tan sovint com es creu. Quan hi van hi són per excitar els guerrers a una més gran valentia: es combat millor sota la seva mirada; la guerra, o el simulacre de guerra, pren l'aspecte d'una competició de mascles, d'una d'aquestes 'bravates eròtiques' que entren en joc en el més elemental dels mecanismes de la vida.

ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ
E/R/D/Codi/Canal/Referent
LA CANÇÓ
Poesia amorosa trobadoresca per excel·lència. El poeta lloa i idealitza la dama segons la casuística de l’amor cortès.


Té una melodia pròpia i, normalment, de 5 a 7 estrofes o cobles amb una tornada (estrofa final més curta que fa la funció conclusiva o indica amb un senhal* a qui va dirigit el poema).
L'ALBA
Composició que canta el despertar dels amants després de passar la nit junts.
En aquest poema es mostra l’enuig dels amants davant d’aquesta situació.
En aquesta composició també hi apareixen, a més dels amants, el guaita fidel i lleial company del cavaller que vigila que els amants no siguinsorpresos pel gilós o pels lausengiers i que els avisarà de matinada quan s’han de separar.
LA PASTOREL·LA
Descrivia la trobada i el diàleg en ple camp entre una pastora que vigila el ramat i un cavaller, o bé el mateix trobador, que mirava de seduir-la.
LA TENÇÓ
Estil trobadoresc en el que hi ha un debat entre dos trobadors. Cadascú defensa allò, que en qualsevol aspecte, creu més just o està més d'acord amb les seves preferències. La temàtica és variada, pot ser amorosa o sobre la manera de fer poesia, etc.
LA TENÇÓ
Cançó de camí o de viatge




AUSIÀS MARCH
El combat entre l'amor físic i l'amor espiritual.

CONTEXT
VISIÓ ARISTOTÈLICA DE L'ÉSSER HUMÀ I DE LA VIRTUD
DUALISME:
La VIRTUT consisteix a fer que la voluntat segueixi l’enteniment.
La PASSIÓ de la carn pertorben el judici de la raó. L’amor comú entre homes i dones és un compost d’amor honest per la seva virtut i d’impuls d’atracció sexual (desig egoista del plaer carnal).
CARACTERÍSTIQUES
1.
Supera les convencions del trobadorisme.
2. Integra a la lírica trobadoresca una anàlisi filosòfica i sistemàtica de la passió i presenta l'experiència amorosa com una dualitat
- Com una exaltació contemplativa.
- Com una experiència tràgica i conflictiva.
March és un home escindit entre l’aspiració a un amor pur i la seducció de l’amor sensual. L’amor és una passió tan gran que, en momentsd’eufòria, encén la fantasia i transcendeix la raó fins a convergir amb la bogeria.
3. Deixa enrere l’occitanisme lingüístic.
POESIA AMOROSA
Es pot dividir en 5 cicles tenint en compte els senyals que hi apareixen al primer hemistiqui del primer vers de les tornades.
Plena de Seny: La dama és anomenada “aimia”. S'insisteix en la idea de la desigualtat en l'amor. Es fa referència a la bellesa interior de la dama. En algunes composicions hi ha un cert to despectiu.
Llir entre cards: La dama es diu Teresa. Hi apareix una breu descripció física. L'obsessió per la mort és un tema constant. Mutisme del poeta per la seva timidesa i vergonya d'altres amors del poeta que Llir entre cards ha de perdonar. Vacil·lació entre el desig d'honestedat i deshonestedat.
Amor, amor: No és pròpiament un senyal, més aviat una invocació. No s'adrecen a la dama directament, sinó a la personificació d'Amor.
Mon darrer : Utilitzat en dues composicions, pertanyen als darrers temps de la producció amorosa del poeta. En ells se'ns diu que, després d'un llarg període en què s'havia allunyat de l'amor per no patir, ara té un nou amor.
Oh, foll Amor: Les poesies d'aquest cicle tracten d'un amor foll, passional en oposició al pur, cantat o desitjat en altres cicles. Expressió d'un estat de consciència pecadora. Ausiàs March canta un amor deshonest, vil, fins i tot, vergonyós.





Política de privacidad