LA PIETAT

CATALOGACIÓ:
Títol: La pietat del Vaticano
Autor: Miquel Angel
Datació: Entre 1498 y 1499
Localització: Roma, Basílica de San Pedro
Dimensions: 174 d’altura x 195 cm de base x 0.69 de profunditat
BIOGRAFIA
Va néixer un 6 de març de 1475 Caprese, República de Florència. Escultor, pintor i arquitecte italià . Se’l coneix com la gran figura del Renaixement Italià. Home de gran personalitat artística, que va dominar el panorama creatiu del segle XVI. Esta considerat com un ésser excepcional, doncs rebassa les convencions. La seva carrera va durar aproximadament setanta anys i en aquest Miquel Àngel va cultivar la pintura, l’escultura i l’arquitectura. Altres van anomenar la seva qualitat com terribilità, terme que es refereix el vigor físic, la intensitat emocional, l’entusiasme creatiu El fan creador de obres de grandesa i personalitat inimitables. La seva vida va passar entre Florència i Roma, ciutats en les quals va deixar les seves obres.

ANÀLISI FORMAL
Material
Marbre, material que escollia ell mateix a les canteres de Carrara, blocs verges que havien de ser adequats, doncs aquesta la va realitzar amb un, no amb diversos ajuntats.
Tècnica
La tècnica que utilitza l’autor és tallada. Una de les coses que més crida l’atenció de Miquel Angel és que segonsell, la pròpia naturalesa de l’escultura estava a l’interior del bloc de pedra massís. Ell deia que només el treia a la llum amb paciència i detallisme.
Forma:
Exempta, és a dir, podem girar completament al seu voltant, tot i així és una obra que Miquel Àngel va pensar per que fos vista frontalment.
Tipologia
La verge esta asseguda i Jesús esta jacent. Això provoca una gran harmonia.
Composició
El grup escultòric dibuixa una estructura piramidal, equilibrada, expressant tranquil·litat. El triangle ve marcat per el cap de Maria que es el vèrtex i la base del grup escultòric.
La utilització de triangle i d’esfera, són les representacions geomètriques preferides per representar a les divinitats.
Llum:
Els plecs de la roba de la Verge Maria provoca en la figura un conjunt de clarobscurs.
Cromatisme: Monocromàtica, doncs es del color del marbre.
El rostre de la Verge es el de una jove, pietosa i pura, plena de tendresa. Miquel Àngel és conscient de la diferencia d'edat entre el Crist mort i la seva mare és molt evident, però el que pretenia era idealitzar a la figura de la Verge plena de puresa. Ambdós són de gran bellesa, bellesa platònica (ideal).
Dolor: Miquel Angel ens presenta un cos mort sense trets de dolor. Després del calvari, ens mostra el fill de Déu amb moltadignitat. Reprèn l'ideal del retrat idealitzat, no pretén un retrat realista del dolor.
Miquel Angel fa un tractament dels cossos molt diferents
Jesús: apareix amb un cuidat anatòmic que mostra a la perfecció el coneixement que tenia l'artista del cos humà.
Maria: apareix totalment coberta per grans vestidures (donen dinamisme i flexibilitat) que deixen endevinar una musculatura i unes proporcions superiors a les que li correspon pel seu rostre.
Cinta: Miquel Angel va realitzar l'escultura amb 24 anys. D'aquí que els crítics foren desconfiats a l'hora de la seva autoria. Aleshores Miquel Angel, home de gran caràcter va gravar el seu nou a la cinta que porta la Verge. La Pietat és l'única escultura de l'artista signada. L’inscripció posava:«Michael A[n]gelus Bonarotus Florent[inus] Facieba[t]» («Miguel Angel Buonarroti, florentino, lo hizo»).

ANÀLISI ESTILÍSTIC
Cinquecento és un moviment dins d’Europa i especialment d'Itàlia, del segle XVI. Es caracteritza per el pas del teocentrisme medieval al antropocentrisme humanista. Augmenta l' interès i la reproducció de les obres clàssiques i la utilització de la forma serpentinata. A principis del segle XVI van ser descobertes a unes termes de Roma, el Laocoont, que influeix decisivament. Es produeix, en part, contra els ''manieristesdonatellians'' de la segona meitat del segle XV . Idealització de les escultures, un exemple és la pietat del Vaticà de Miquel Angel que ens mostra una Verge més jove que els seu fill. Escultures grandioses, tendència al monumentalisme. Preocupació per el cos humà i per el naturalisme. L’artista més important, que domina tot el segle es el renaixentista Miquel Angel Buonarroti. L’escultura de Cinquecento es podria definir amb l’afirmació de l’escultor ‘’per forza di levare” (a la força de treure). Miquel Angel sintetitza els èxits del Quattrocento, però donant un equilibri estable entre la massa i el moviment, l'estil esta marcat per la seva vida dramàtica i l'època.
En l’escultura del Cinquecento augmenta la reproducció d’obres clàssiques degut a la tendència a la idealització, a lo grandiós i a una major preocupació pel cos humà, produint-se una reacció contra els “manieristas donatellianos” de la segona meitad del segle XV.

CONEXT ESPAI-TEMPS
Espai
‘La pietat’ de Miquel Àngel, està situada a la Basílica de San Pedro del Vaticà a Roma. L’escultura se situa aquí des de els seus orígens, doncs va ser un encàrrec fet expressament per situar-la aquí.
Temps:
Les famílies riques que controlaven la ciutat estaven competint entre elles per assegurar-se els millors artistes per magnificarles seves corts.
Una de les més famoses i generoses era la dels Medici, els governadors de Florència que es van ajuntar al voltant dels millors escultors, poetes, arquitectes i genis .
A Roma va ser el Papa el qui va assumir el rol de Patrocinador artístic, va significar la restauració de la ciutat i els primers passos fins el restabliment del poder del papat sobre Roma i la Itàlica central.
Va començar en el 1420 amb el Papa Martín V, un membre d’una important i rica família Romana. Ràpidament la importància del Papa va ser reconeguda fins i tot pel mateix Comúm, i la ciutat va reconèixer la seva dependència del Papat .
Una vegada que el poder del Papat va estar acomodat, al 1447, Roma va atravessar un període d’enriquiment i restauració. I durant el Papat de Nicolas II els murs de defensa van ser reparats, els palaus van ser construïts i les esglésies restaurades.
Va fer realitzar treballs a San Pietro i el Vaticà, on va establir la seva residència. A finals de segle van fer de Roma el lloc més important del Renaixement.

INTERPRETACIÓ
Tema: La pietat representa l’escena de la Verge Maria sostenint el cos mort de Jesús, després de baixar a la creu després de la crucificació. La verge accepta amb profund pesar i resignació la mort del seu fill i el designi diví. Era el primercop que Miquel Àngel tocava aquell tema, sent repetit després en unes altres tres pietats.
Iconografia
La pietat és la representació iconogràfica de la Mare de Déu amb el cos mort de Jesús a la falda, després del davallament de la creu. La imatge no procedeix dels evangelis, que no fan cap esment de la intervenció de Maria en aquest episodi. Es basa en una idea pròpia dels místics del segle XV, que suposaven que María havia recollit al seu Fill després de la crucificació.
Encàrrec
Per mediació del Galli, a finals de l’any 1497, Miquel Àngel va rebre del francès Jeal Bilhéres de Lagraulas l’encàrrec de fer una Pietat en marbre per la basílica de San Pedro.
Funció
Amb aquesta obra Miquel Àngel pretenia assolir una fita en l’art del cristianisme, amb una obra plena d’inspiració i simbolisme
Símbols i significat:
Amb la seva manera d’esculpir a la Verge Maria, Miquel Àngel pretenia donar la idea de la perfecció i la immortalitat d’aquell que és seguidor de Jesús.
Un altre símbol del grup escultòric és la cinta que porta la Verge, on està la signatura del escultor, dos teories: l’orgull que sent d’aquesta obra o per deixar clara que aquesta obra tan magnífica era d’un escultor tan jove.
I per últim, la omissió de dolor que sentia Jesús, que fa l’escultor per donar-li dignitat.