Catalogació
Palau de la musica
Lluis Domènec i Muntaner
Barcelona
1905-1908
Es tracta d’un edifici que presenta dues façanes de maó vermellós, amb arcades a la planta baixa i una tribuna coronada per arcs apuntats. Aquesta està decorada amb columnes de rics mosaics i de bustos de diferents compositors. A la cantonada de l’edifici trobem elements decoratius de gran importància, com són un grup al·legòric esculpit per Miquel Blay, representant la Cançó Popular.

Modernista
Anàlisi formal
A l’interior del edifici podem trobar diferents parts: els accessos, l’auditori i l’escenari.

L’estructura de l’auditori és com una gran capsa de vidre, coronada amb una gran claraboia central (en forma de cúpula invertida) de vidres multicolors que formen diversos dibuixos. El resultat és un espai diàfan i que dona lloc a una gran sensació d’unitat, reforçada mitjançant l’ús d’elements decoratius (mosaics, làmpades, motius florals).
A l’escenari podem trobar les 18 figures de dones inclinades i tocant diferents instruments, les muses de la música. Aquestes són bustos esculpits complementats amb cossos i vestits de mosaic.
Construït a partir de materials com el ferro, vidre, ceràmica i maons.
Interpretació
És un manifest de l’orgull nacionalista.
Es va construir per ser la seu de l’Orfeó Català(institució emblemàtica de Catalunya), tot convertint-se en un emblema patriòtic lligat a la Renaixença, tal com diu Domènech i Muntaner: “El temple de ‘art Català i el Palau del nostre Renaixement”. A més de ser la seu de l’Orfeó Català, també era una sala de concerts i per tant, la funció d’aquesta obra és pública.


Catalogació
Les espigoladores
Gustave Millet
Museu d’Orsay, París
1857
Es tracta d’una pintura d’uns 83.5 cm x 110 cm. És una representació realista de dones espigolant.
Realisme
Anàlisi formal
Procura mostra d’una forma humanista la realitat de la societat rural del s.XIX.
És una pintura d’oli sobre llenç.
Interpretació
Pretén mostrar la realitat francesa que es vivia en aquell moment.
Tracta temes com el patriotisme francès. Va ser creada per estimular l’allistament a la primera guerra mundial.

Catalogació
La mort de Sardanàpal
Eugène Delacroix
Museu del Louvre, París
1827
Aquest quadre es tracta d’una pintura romàntica d’uns 392 cm x 496 cm.
Representa el suïcidi del rei llegendari Sandarnàpal.
Romanticisme
Anàlisi formal
Aquesta pintura va suposar el triomf definitiu de l’escola romàntica en quan a pintura.
Tracta de descriure el suïcidi del rei incendiant el seu palau, junt amb totes les seves dones, els seus cavalls i la ciutat, que es trobasense esperança de llibertat, i així evitar que l’enemic s’apropiés dels seus bens.
Aquesta pintura és un oli sobre llenç
Interpretació
El suïcidi del rei i l’incendi de tots els seus bens per tal que ningú se’n apropiés, com a conseqüència d’una conspiració.


Catalogació
Eros i Psique
Antoni Canova
Museu el Louvre, París
1787-1793
Escultura exempta en marbre blanc, en la qual apareixen dos individus entrellaçats i a punt de fer-se un petó, d’uns 1.55 metres x 1.68 metres.
Eros acarona a Psique amb la mà dreta i passa el braç esquerra per sota del seu pit, mentre que Psique l’abraça rodejant-li el cap.
Neoclassicisme
Anàlisi formal
Es tracta d’una escultura construïda a partir de marbre blanc, monocroma i de mides reals. Canova opta per no posar color en les seves escultures perquè els neoclàssics creien (erròniament) que les escultures clàssiques no eren policromades.
Canova afinava el marbre amb pedra tosca i una lletada de calç i àcid, per aconseguir fer-lo lluir com si fos pell real.
La gestualitat dels cossos i dels membres crea un gran efecte de passió eròtica.
Interpretació
El tema d’aquesta obra prové de la mitologia grecoromana, inspirada en l’obra de l’escriptor llatí Apuleu a “L’Ase d’Or”.
Psique era una noia d’extraordinària bellesa, de la qual es va enamorar Eros(personificació de l’amor). Un dia va caure en un somni profund com a conseqüència d’haver destapat un càntir que havia de donar-l’hi a Venus per encàrrec de Proserpina. La noia no va despertar fins que Eros la besà.
L’autor d’aquesta obra pretén transmetre un missatge a nivell universal, l’amor, amb el seu doble vessant de tendresa i passió carnal.
Una de les característiques de Canova és el seu interès excepcional per la figura i pels sentiments humans.
Aquesta obra va ser encarregada per Lord Cawdor per decorar el saló de la seva vil·la. Poc temps després va ser robada per Murat, un dels homes de confiança de Napoleó.
En veure-la l’emperador quedà tan admirat que va decidir tutelat l’artista.



Catalogació
Magatzem Carson
Louis Sullivan
Chicago (E.E.U.U.)
1899-1901 (ampliat 1903-1904
Aquests magatzems eren una important figura urbana ja que en lloc de frenar la vida urbana, la intensifiquen i dinamitzen, ja que l’espai interior (avingudes, carrers, voreres) continuen en el vestíbul, ascensors, escales i oficines. Es tracta d’una edificació de deu plantes que incorpora detalls i materials nous d’aquell moment, i on podem trobar característiques d’aquesta escola:
Estructures metàl·liques que permeten realitzar edificis de major alçada.
Us d’un pilar de formigó com asuport o fonament (solució al desafiament de construir sobre terra sorrenc i fangós).
Finestres esteses horitzontalment per tota la façana amb dimensions lliures.
Possible eliminació dels murs de càrrega.
Desenvolupament d’ascensor elèctric.
Es suprimeixen els elements decoratius, s’opta per superfícies llises i cristalleres, on predominen les línies horitzontals i verticals.

Escola de Chicago
Anàlisi formal
De l’exterior cal dir que la façana presenta dues parts ben diferenciades: la base de l’edifici (formada per l’entresol i la primera planta) tancats amb amplis aparadors de vidre situats arran de la façana, amb dues bandes de rica ornamentació de ferro fos. Sullivan resol el trencat de la cantonada aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del cos inferior de l’edifici, amb una decoració molt més exagerada, i els vitralls segueixen la mateixa línia dels aparadors dels murs laterals de l’edifici, on es poden veure els noms dels magatzems.
Les portes del pavelló permeten una perfecta interrelació de l’exterior amb l’interior, havent-hi continuïtat entre carrer i vestíbul. L’ornamentació de ferro fos és naturalista, feta de fulles d’acant lobulades i espinoses, i bandes espirals que emmarquen els aparadors.
La resta de plantes segueix una construcció cel·lular, repetint unmateix mòdul que segueix un ritme de finestres horitzontals. Aquestes són més baixes a la part superior i estan més separades per una geomètrica estructura de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana.
La façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables, especialment deixar entrar la llum per un dels elements fonamentals, les anomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades horitzontalment i coincidint amb l’estructura de muntats i jàsseres. Tot i tenir 10 pisos, l’horitzontalitat li dona poca sensació d’alçada, cosa que li permet una major adaptació visual a l’entorn.
Utilitza vidre junt amb altres materials que són els encarregats de sostindré l’estructura (l’esquelet), com el ferro i nous materials (el formigó armat, que dona una major compressió, plasticitat i més resistència al foc, cosa indispensable en els edificis d’aquell moment). La seva estructura interna per tant, permet edificis molt alts, amb grans finestres i disseny lliure dels interiors, sense dependre de murs de càrrega.
A l’interior de l’edifici es mostra que l’arquitecte va dur a la practica el concepte “de dins cap a fóra”, formant els dos espais un tot indivisible, on no hi sobre ni falta res. D’aquesta forma, tot refleza la funció a la qual està destinada: “la forma segueix a lafunció” (una de les teories de Sullivan).
La llum és l’element predominant de l’interior, la planta és lliure (únicament trobem columnes i pilars que trenquen la continuïtat de l’espai).
També cal destacar l’ascensor elèctric (construït per Siemens l’any 1887).
Interpretació
Aquest edifici va funcionar fins 2007 com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a llar, joieria i productes de bellesa entre altres.
Aquest edifici es considera una de les construccions més importants de Louis Sullivan , així com un dels edificis més significatius de l’Escola de Chicago. Aquests magatzems donen una doble lliçó d’arquitectura, al presentar l’articulació d’un interior ampli i la disposició d’unes façanes obertes que contribueixen a fer l’interior encara més espais, aportant-li llum natural.
Alguns entesos d’arquitectura consideren aquest edifici com un gratacel apaïsat, el qual organitza la perfecció el seu volum. Sullivan aconseguí que la seva idea rectilínia no es trobés alterada per la torre central, la qual s’articula en el ritme del conjunt i s’adapta a les formes que trobem pels dos costats. Es tracta de l’antecedent dels magatzems actuals i són també un clar antecedent del racionalisme arquitectònic posterior.

La construcció delsMagatzems Carson està relacionada amb la reconstrucció de la ciutat després de l’incendi de 1871, la qual significà un canvi de costums i la centralització de les activitats econòmiques i administratives a la “City” (lloc que concentrava els negocis al centre de la ciutat). És la part associada als grans magatzems i al comerç, i el fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat.


Catalogació
Parlament de Londres en hivern
Claude Monet
Museu BB.AA. de Lille
1900
Es tracta d’un quadre sobre llenç, en la qual Monet deixa constància de la seva gran atracció per Londres en aquella època de l’any (l’admirava tant a la tardor com a l’hivern) i és per aquest motiu pel qual, ell sempre pintava Londres amb siluetes difuminades, pretenent mostrar així l’aspecte boirós que hi havia.
Impressionisme
Anàlisi formal
Podem observar que el pintor juga amb la lluminositat donant sensació de profunditat amb les ombres i la boira. El cel i l’aigua no es diferencien, perquè estan pintats del mateix color. Dona sensació de fred, típic de Londres.
Els efectes nebulosos es començaven a l’aire lliure i s’acabaven al taller (cosa que negava les teories impressionistes), però que permetien una harmonia cromàtica.
El Parlament de Londres protagonitza una gran part de les obresrealitzades en la capital britànica. La seva inconfusible silueta desdibuixada per l’efecte de la boira i el cel tempestós que intenta despuntar el sol, tot obrint-se pas i provocant el reflex lluminós ataronjat a les aigües.
Monet jugava amb la lluminositat i la interacció de la llum amb els objectes en la gran part de les seves obres (ja que les pintava a l’aire lliure, al natural), així com també pretenia demostrar la naturalesa i l’home ressaltant la bellesa compartida que posseeixen.
Interpretació
Monet deia que Londres sense boira i sense vent era una ciutat sense gràcia, per això sempre la visitava al hivern, i volia deixar plasmada la bellesa d’aquell paisatge.
Tot i que apreciava Londres en aquella època de l’any, si fem un anàlisi més profund, Monet també ens permet fer la següent reflexió
Londres també era difícil de pintar en aquella època degut a la contaminació per el “smog”, provocat per les més de 500.000 xemeneies a la vorera del riu Tàmesi que s’utilitzaven per donar calor a les cases i pel funcionament e les fàbriques. Com a conseqüència, al 1873 van morir 700 habitants. No obstant això, aquella “boira” va desaparèixer a principis del s.XX. Podríem pensar doncs, que Monet va adonar-se’n va adonar d’aquest succés i va voler deixar constància mitjançant la pintura.