Diencéfalo

Masa de sustancia gris que forma las paredes del tercer ventrículo. Consta de

Hipotálamo
El hipotálamo es el órgano central de las funciones viscerales. Mantiene la homeostasis de la temperatura (MIR) y de la osmolaridad plasmática, controla la sed y el hambre e influye en el ciclo vigilia-sueño. Es un importante centro del control endocrino, liberando hormonas que regulan la función de la hipófisis.

EN CUALQUIERA

Epitálamo
Epífisis o glándula pineal: en la parte posterior del III ventrículo. Parece que su función es inhibir la maduración de los genitales antes de la pubertad. Normalmente tiene calcificaciones en el adulto. El tumor más frecuente de la glándula pineal es el germinoma (MIR).

Subtálamo
Contiene núcleos del sistema extrapiramidal: - Núcleosubtalámico de Luys: su lesión produce hemibalismo. - Globos pallidus.

BILATERAL

Tálamo
Contiene núcleos implicados en diferentes circuitos: - Núcleos sensitivos: donde se encuentra la tercera neurona de las vías sensitivas. Su lesión produce: • Disminución de la sensibilidad multimodal en hemicuerpo contralateral (incluida la cara). • En algunos casos: síndrome talámico de Déjérine-Roussy en el que a la pérdida de sensibilidad se asocia una hiperalgesia (dolor ante cualquier estímulo en ese hemicuerpo) o incluso dolor espontáneo. Mano talámica: posturas distónicas (articulaciones basales flexionadas e interfalángicas extendidas). - Cuerpo geniculado lateral: forma parte de la vía óptica (MIR). - Cuerpo geniculado medial: forma parte de la vía auditiva. Relaciones con sistema límbico, reticular, extrapiramidal

Tabla 1. Lesiones de los lóbulos temporal y parietal.
LESIÓN UNILATERAL - Hemianopsia homónima contralateral con respeto de la visión macular - Alucinaciones visuales - HD: • Agnosia para los objetos (incapacidad de reconocer visualmente objetos) • Alexia sin agrafia (pérdida de la capacidad de lectura previamente aprendida) (MIR 02, 52) - HND: • Metamorfopsia (alteración de la forma y tamaño de los objetos) • Alestesia visual (desplazamiento de las imágenes de un lado a otro del campo visual) • Polipnosia (persiste la imagen visual una vez retirado el objeto) • Pérdida de la memoria topográfica y orientación visual LESIÓN BILATERAL - Ceguera cortical (treflejos fotomotores conservados! (MIR 97F, 75)) - Síndrome de Anton: no ve, pero no reconoce su déficit - Prosopagnosia (incapacidad para reconocer los rostros conocidos) - Síndrome de Balint: • Apraxia oculomotora: déficit en la exploración visual ordenada del ambiente • Ataxia óptica: imprecisión para alcanzar conla mano objetos visuales. Las escenas visuales complejas no se captan en su globalidad • Simultagnosia: incapacidad para percibir el campo visual como un todo
Encèfal dividit en 5 regions:
-prosencèfal (anterior)telencèfal i diencèfal
-mesencèfal (mitjà)
-rombencèfal (posterior)metencèfal i mielencèfal
Evolució: augment de l’expansió del telencèfal, presencia de girs o circumvolucions. Desenvolupament d’àrees corticals d’associació al llarg de la filogènia de mamífers, (es dóna la integració de modalitats sensorials per planificar respostes).

COM PODRÍEM EXPLICAR LA SUPERIORITAT COGNITIVA DELS HUMANS?
-Encèfals més grans = + neurones= millors capacitats cognitivesNO
- A més percentatge de l’encèfal/massa corporal(QE)= millors CC NO ESTÀ CLAR
La relació de la mida de l’encèfal i mida del cos Quocient d’encefalització: relació entre el pes real de l’encèfal i el pes esperable segons el pes del cos: l’augment del pes cerebral no està lligat al pes corporal. +1 tenim més cervell del què necessitem pel mantenimentdel cos
En els humans el QE es 7: excés de neurones no lligades amb el manteniment del cos. Com més neurones extras més relacionades amb altres capacitats cognitives.
No està clar que sigui el principal determinant de les capacitats cognitives, perquè creuen que a + encèfal + neurones i això no es veritat. Hi ha una escala diferent de neurones/encèfal entre espècies i per això la teoría no es valida.
-A més nº de neurones especialment en còrtex i cerebel= millors CC SI
Com tenim més telencèfal més neurones en humans.

-------- ----- ------ ----- ----- ------
Tema B2. Desenvolupament morfològic i histològic del sistema nerviós
-------- ----- ------ ----- ----- ------
1. Morfogènesi del sistema nerviós: de la placa neural a l’encèfal de cinc vesícules i la medul·la espinal
-------- ----- ------ ----- ----- ------
2. Fases de la histogènesi del sistema nerviós
Morfogènesi: procés pel qual el SN adquireix la seva forma i característiques generals.
Histogènesi: desenvolupament del SN a nivel cel·lular.
DESENVOLUPAMENT ONTOGENÈTIC DEL SN:
Zigot-estímuls canvisnaixement-estímuls canvisadult
Hi ha canvis morfològics del SN.
Morfogènesi: de tub a encèfal (com el SN adquireix les seves característiques). Relacionat directament amb la Histogènesi (canvis en el SN a nivel cel·lular que determinarà la forma del SN.)
Quan estudiem a nivell histogènic el SN podem veure el nivell de proliferació de neurones, on estan…i això determinarà la forma del SN. Histogènesi determina morfogènesi
1. Morfogènesi del sistema nerviós: de la placa neural a l’encèfal de cinc vesícules i la medul·la espinal
Fecundació: trompa de falopizigot (mitosi)als 3 diesmòrula(+divisions)als 5 dies blastòcit (buit intern+massa cel·lular interna)embrióals 6 dies implantació a l’úterla segona setmana disc embrionari(2capes de cèl·lules: epiblast i hipoblast)a partir de la tercera semanagastrulació: formació de capes embrionàries que donaran lloc a tots els òrgans corporals:ectoderm, mesoderm i endoderm. Primer es formen ectoderm i endoderm i per últim el mesoderm.

1-Ectoderm: SN, retina, pell, cabell, ungles
2-Endoderm: S.Respiratòri, S.Digestiu (fetge, pàncrees), glàndules.
3-Mesoderm (intermitja): ossos, musculatura esquelética, sistema cardiovascular, sistema urinari i sistema reproductor.

FORMACIÓ DEL RECUERDA El cuerpo geniculado Lateral, forma parte de la vía óptica Luz El cuerpo geniculado Medial, forma parte de la auditiva Música