Consultar ensayos de calidad


Els principis de l'animació



L'animació és una forma d'art de les múltiples que hi ha, es podria dir que és el net del còmic ja que aquest es divideix en varies vinyetes successivament com si fos un story board*.
Però en si ens podríem situar des del paleolític quan els homes que vivien en les cavernes, dibuixaven escenes quotidianes (pintura rupestre), si anéssim viatjant per el temps veuríem com totes les cultures expressen la seva vida, religió mitjan l'art.
La necessitat de moviment i espai no falta, cada cop en l'historia de l'art és veu que l'home intenta donar gestos a la figura humana, fins i tot als llavis, intenta explicar histories no tans sols religioses (que és el tema més representat en l'art) també des de la pròpia ment, és naturalesa humana crear, des de nadons quan comencen a dibuixar no només estem pintant el que veiem també el que sentim.


Llavors en el segle XIX va néixer les parodies en els diaris, seguides per el còmic més ampli i professional, i va arribar el cinema per fi, que va donar pas a l'animació. No podríem haver donat aquests pas tan gran sinó hagués sigut per Joseph Plateau i Simon Ritter que van inventar el Fenaquistoscopi, 7 anys després de que Peter Roger al 1824 va mostrar el seu treball titulat ''The persistence of vision with regard to moving objects (La persistència de la visió respecte als objectes en moviment)''. Aquest objecte consistia en donar a unesimatges en moviment continu mitjançant dos discs giratoris.
Parlant concretament d'aquest tema, ell dóna la primera explicació dels fenòmens de la persistència de la visió. Descriu que els objectes apareixeran en moviment si hi ha una interrupció entre la pantalla de cada imatge.


Al 1826 (no es pot confirmar qui i la data exactament a causa de manca de dates concretes) neix el Taumàtrop . Era un disc amb dibuixos separats en cada costat, en l'exemple que tenim a un costat hi havia la fotografia d'un ocell. El segon costat una gàbia. El disc va ser suspès entre dues peces de corda. Quan el disc és re regitsy ràpidament l'ocell apareix dintre la gàbia.



Al 1834 el propi Plateau va crear el Zoòtrop, era una joguina òptica que girava per donar moviment i jugar amb la retina, ja que ens dona sensació que és mou.


Al 1891 va ser la primera projecció pública del Kinetoscopi de Thomas Edison que anteriorment va fer una investigació sobre les imatges en moviment, per realitzar pel·lícules animades.


Abans volia inventar una màquina amb el finançament de Muybridge que pogués fer moviment i so alhora, però mai ho va aconseguir.
El Kinetoscopi podia projectar 13 segons de pel·lícula.
En el mateix any George Eastman començava amb la manufactura del rotllos de pel·lícula amb base de nitro-cel·lulosa.



Ens hauríem de situar a l'any 1895 aproximadament peraquests succés, on els germans Lumière van projectar públicament la sortida d'uns obrers de la fabrica francesa de Lyon, aquest fet canviara la historia, apareixeria el cinema. Amb el Cinematògraf que era capaç de projectar imatges amb moviment. Això va causar un gran impacte a la societat, fins i tot espantar, era com si fos real! En una pantalla!







Ara donem un pas endavant amb l'animació, Thomas Armat i Charles Francis Jenkins va crear el Vitascopi que va poder projectar les pel·lícules d'Edison , consistia en successions de diverses imatges sense intermitències en una paret o pantalla. Va tenir tant d'èxit que va causar un conflicte entre els deus per portar-se el mèrit d'haver-lo creat.
Ara passem a l'animació en si, qui va fer els primer intents en que els dibuixos cobressin vida.
Èmile Raynaud (1888-1914 a França) va ser el primer a aconseguir la projecció d'imatges animades en bones condicions i, la projecció de moviments no cíclics. És considerat el pare de l'animació.

Va millorar el Zooòtrop i va crear el Praxinoscopi. També se li atribueix la creació del Teatre òptic que afegia la possibilitat de projectar les imatges sobre una pantalla de teatre. Va canviar els dibuixos individuals per seqüències d'imatges sobre cintes perforades. Durant 10 anys i abans de l'aparició del cinematògraf dels Lumière, Reynaud va fer representanción públiques sobeuna pantalla en el museu Grévin de París. La primer cinta projectada amb el seu Teatre Òptic va ser Li clown et ses chiens.
El Praxinoscopi al igual que les altres màquines consisteix en una joguina de moviment , amb una tira de 12 dibuixos fixats al tambor que gira i gira gracies al moviment de la palanca. (No entrem en més detalls ja que el meu treball és mer artístic que tècnic).

És pot agregar, que ell mateix componia la música i agregava els efectes sonors a les peli cules.
Del seu treball podem destacar:
-Un bon bock (1888)
-Clown et ses chiens (1892)
-Pauvre pierrot! (1892)
-Rêve au coin du feu (1895)
-Autour d'uneix cabine (1895)





A poc a poc les pel·lícules ja no creaven interes a l'espectador, ja que cridava més l'atenció ecine fotografiat dels Lumière, això el va deixar en la misèria i va acabant morint en un manicomi.













Al 1899, s'estrena Matches: An appeal, creat per Arthur Melbourne-Cooper , a Gran Bretanya.
Aquesta pel·lícula va ser feta per animar a fer donacions de partits per soldats britànics. És possible que aquesta pel·lícula era de fet fet durant la primera Guerra Mundial.
La tècnica que utilitzen és movent la titella en cada posició, va filmar un marc de pel·lícula, va moure la titella dins a la posició següent, i va filmar un marc un altre cop.

I hem arribat al 1900 on és donaria un pas moltimportant! La invenció del TRUCATGE (o trucaje en castellà).
No és pot donar noms ni dades concretes en si, ja que la creació s'atribueix a diferentes persones. La informació més completa que he trobat és:
A les fonts que he buscat, en surt la definició de trucatge: Procediment destinat a crear una il·lusió per mitjà d'efectes especials.
Alguns atribueixen aquests fets a Georges Méliès, em parlarem a continuació perquè és una persona important per a la creació del cinema d'animació.

Georges Méliès (1861-1938) era un il·lusionista francès (mag) del qual li atribuïm el títol de mecànic e inventor.
Va descobrir de manera fortuïta l'animació quadre per quadre quan la seva càmera es va embussar i en revisar el film va aparèixer màgicament un acte del no-res. A partir d'aquest descobriment, va experimentar amb les possibilitats del cinema fins a desenvolupar altres tècniques com la sobre impressió, l'exposició múltiple, el mat i els fosos.


El qual atribuiríem el nom d'efectes especials.



Segundo de Chomón (1871-1929) era un cineasta espanyol, va ser dels primers en fer films muts.
Podem destacar sobre ell: l'ús dels trucatges però més important és que en les seves creacions utilitzava l'stop motion (del qual parlarem extensament més endavant)
només per resumir l'stop motion utiliza la técnica de foto per foto (imatges successives). Ell va ser qui va inventarel pas de manovella.
En què consistia això? En que permet rodar imatge per imatge i, entre elles, produir la substitució d'escenes.
Encara que esta invenció al igual que moltes, esta debatuda ja que algunes donen a Méliès com el pare d'aquest invent que Walt Disney acabaria utilitzant per les seves pel·lícules animades.
A més, Chomón seria l'avi de l'animació per ordinador. En el seu film ''La liqüefacció dels cossos durs'', de 1909, es veu un actor que es deforma i es converteix primer en una joguina de filferro i al final en una massa sense forma.
Va aportar molt a l'animació amb el pas de la manovella.
I ara arriben al 1906 i neix deus anys anys després de l'aparició del cinema:

NAIXAMENT DE L'ANIMACIÓ:
James Stuart Blackton (1875-1941) nascut als EUA, s'atribueix el merit de el naixement de la primera pel·lícula animada, al 1906 de títol: ''Humorous Phases of Funny Faces'' (Fases humorístiques de cares divertides). És un curtmetratge, l'argument el fan uns dibuixos a la pissarra.
Aquest curt està a 20 frames per segon, utilitzant l'stop motion.









No podem oblidar que va treballar juntament Albert E. Smith, que van produir el camp de cinema d'animació.
Podem destacar també un curt fet 5 anys abans, ''The Enchanted Drawing'' en aquest podem veure un home dibuixant en un cavallet, és la combinació de dibuixos i la figura real (com diu elnom, el dibuix encantat). Van fundar Vitagraph Studios a partir d'aquesta pel·lícula. Aquests estudis acabarien sent venuts a Warner Bros.


Ara parlarem d'un francès, d'Èmile Cohl (1857-1938). Pioner en el món dels dibuixos animats. En si ja es dedicava a viure de les seves caricatures.
És va inspirar en el treball de Blackton, especialment en un dels seus curts que es titulava ''The Enchanted House'' (la casa encantada) i va pensar que aquests tipus de cinema tenia més possibilitats. Influenciat per les vanguardies artístiques i cinematogràfiques, va utilitzar la mateixa tècnica que ell, va registrar fotograma per fotograma.
El primer resultat va ser ''Fantasmagoria''(1908), creació que va obrir les portes a l'animació en el camp del grafisme. Ell va ser qui va donar als dibuixos el valor artístic, mentres que Blackton es basava més en la realitat, i amb arguments poc treballats, Cohl donava la volta a tot això i li donava més imaginació.
En un total va fer 300 films.

Winsor McCay (1867-1934) nascut al Canada diuen alguns, uns altres afirmen que no va néixer a la ciutat natal dels seus pares sinó a els EUA.
És conegut per ser dibuixar historietes, sobretot per el seu treball ''Little Nemo in Slumberland'', està considerat un clàssic del còmic de tot els temps. Cada pàgina és un somni que el Nemo té, a la següent és torna a dormir, i retorna el somni iobrint pas a un altre. Podríem donar-li l'adjectiu de surrealista.

Va interessar-se per l'animació, contactant amb James Stuart Blackton, treballant amb Vitagraph Studios el resultat va ser l'estrena al 1911 de la primer curtmetratge a color, titulat ''Little Nemo'', una part havia sigut pintada a mà (els últims minuts del film). La majoria del curt va sobre com ell convenç que l'ajudin a produir aquest projecte i al final podem veure el resultat és en moviment i color.
Al 1914 va estrenar ''Gertie The Dinosaur'' no és la primera pel·lícula d'animació però algunes opinions la consideren com a tal perquè surt per primera vegada un personatge amb personalitat pròpia.
El seu treball va servir d'inspiració a Walt Disney i Ozamu Tezuka.






Amb aquest curt, és va utilitzar un nova tècnica anomenada ''key frame'', l'animador treballa amb fotogrames o frames, amb aquest mètode et permet treballar amb unitats clarament visibles, des de una posició fins a la següent i pot canviar les anteriors.


A continuació ens trobem amb nord-americà John Randolph Bray (1879-1978) dibuixant d'historietes en un diari produir va la segona pel·lícula animada en color. ''The Debut of Thomas Cat'' al 1920, es va inspirar en el treball de Winsor McCay, al qui va conèixer personalment, fent-se passant per un reporter per descobrir la seva tècnica d'animació.
Bray va aprendre queMcCay va dibuixar el fons i figures en cada dibuix, el qual va contribuir al procés lent de producció.
Ell valorà el valor comercial de l'animació, i ell va tenir la idea de industralitzar-ho.
Al principi va dibuixar els fons a paper, dibuixant els personatges en les zones obertes. Més tard s'adonà del concepte d'un dibuix sol en el fons pintat sobre una superposició de cel·luloide, els va intercalar amb els dibuixos d'animació que es trobaven en fulls individuals de paper.
Va fundar Bray Productions, i alguns caricaturistes van acabar treballant amb ell. Aquests estudis es dedicaven a fer curts documentals o animats.
En la recerca, no he trobat cap video online d'aquest curt és una llastima perquè no és pot apreciar exactament si estava colorejat o no.

Faré una petita menció sobre Earl Hurd (1880-1940) també d'EUA ,va ser un pioner en l'animació i en dirigir pel·lícules. És va adonar de que és pot traçar i pintar dibuixos damunt del fulls de cel·luloide, i fotografiar-los en cop de dibuixar els fons un per un.



Bray i Hurd van formar la ''Bray-Hurd Process Company'', sempre s'havia de acreditar l'ús d'aquesta tècnica en altres animadors, fins al 1932 que va expirar la llicència.
El Rotoscopi va ser inventat 1912 per Max Fleischer (1883-1972) no només crearia nova tecnologia també es dedicaria a l'animació.
La tècnica dels fulls de cel·lulosa no donava unsresultats tan bons com en el treball inicial de McCay, llavors es van plantejar aquest repte de fer l'animació més realista en moviments i comercial. Fleischer va desenvolupar El Rotoscopi, el qual al principi consistia de l'adaptació d'un projector i un cavallet amb unes mesures necessàries d'apertura que va va permetre la referencia fotograma a fotograma i el rastreig de la fotografia en viu.
De procés lents contrastava amb els resultats molt satisfactori. El rotoscopi és una eina molt important en l'animació, ja que va donar referencia als animadors a juntar fotos i animació, o sigui, al no hi haver-hi una tecnologia tan avançada, si analitzem moltes pel·lícules de l'època molts moviments com balls, gestos, etc. Venen de fotos que han sigut traçades i adaptades al dibuix.
Fins i tot va ajudar en efectes especials en pel·lícules amb actors (live action).



També va donar a conèixer el primer film sonor, al 1924 ja cinc anys abans havia fundat el seus propis estudis: ''Fleischer Studios''.
El so va ser aconseguit gracies a que va sincronitzar la tècnica de Lee de Forest.
Forest va inventar el Triode que captava totes les ondes sonores, això va ser una revolució en la tecnologia.
A partir d'aquest succés, la companyia va tenir molt d'èxit, va crear una sèrie animada titulada: Talkcartoons, on el protagonista és deia Bimbo però el protagonisme vaacabant sent de la seva novia, ''Betty Boop'', sería el primer personatge femení als Estats Units, un personatge que atreia a la visió urbana i adulta de l'època.
També van adaptar a l'animació, les tires còmiques de E.C. Segar, ''Popeye el Mariner''.




Otto Messmer (1892-1983) dibuixant i animador estatunidenc es és el creador del famós ''Gat Félix'' (o Félix el gato conegut popularment aquí). En un principi eren tires còmiques però amb l'ajuda de Pat Sullivan, i el seus estudi d'animació més la patrocini de Paramount Pictures al 1919 van crear un curtmetratge, aquí ve una polèmica per qui va crear el personatge, alguns deien que era Sullivan i altres Messmer (en general tothom ho dona per fet). Però el cas que jo trobo molt curiós, es que el dibuixant de còmics George Herriman anys enrere havia creat un personatge felí que és deia Krazy Kat, no era tan popular en la seva època i va rebre alguns curts fets per l'estudi de Bray.
No vui incitar a pensar a res, ja que els arguments no eren iguals, però crec que ho podríem considerar com inspiració?
Tornant al tema, els primers curts van ser muts fins al 1931 on l'estudi que va portar el so, en el 1960 Fèlix sortiria oficialment a la televisió com una serie de dibuixos animats.


Justament quan els estudis Fleischer arribàvem a l'èxit amb Popeye el Mariner tenien que competir amb Mickey Mouse de Walt Disney.

WaltDisney (1901-1966) director, guionista i animador nascut als Estats Units, podria afirmar que és el més famós de tots el temps, ja que va aixecar el gran imperi de Disney.
Va néixer en una família de grangers, però és va traslladar a la ciutat, on va estudiar per les tardes en una escola d'art. A més de que tenia alguns treballs a mig temps, no va destacar en els estudis ja que s'adormia a causa del cansament per culpa de les feines o sempre estava dibuixant en cop d'estar atent a classe.
Va intentar allistar-se en l'exèrcit però va acabar sent part de la creu roja i es va dedicar a conduir ambulàncies quan el van traslladar a França (final de la I Guerra Mundial) i el cotxe va acabant estat tot pintat per culpa de Disney.
Als 19 anys treballà com artista comercial per ''The Kansas City Film Ad Company'' quan va esdevenir el seu interés per l'animació. Va començar amb només un llibre que l'ajudaria, de Edwin G. Lutz, artista que va publicar alguns llibres per fomentar la creativitat als joves i amb tècniques d'animació bàsica. Va agafar una càmera i clips d'animació originàriament de Bray i Terry (Terrytoons) els quals Disney admirava. Molts dels seus primers treballs s'assemblen al estil de Terry ja que va copiar aquests clips.
Justament en la ciutat on treballava vivía Ubbe Ert Iwwerks (1901-1971) dibuixant,més conegut com Ub Iwerks, Disney i ell van entaular unaamistat que els va portar a obrir el seu propi negoci.
''Iwerks-Disney Commercial Artists'' eren el nom de la propia companyia que va ser inaugurada al 1920, lamentablement van fracassar a causa de tenir pocs clients.
Van retornar a la seva feina, però Disney no es va rendir i va buscar feina a Hollywood, encara que ja no d'animador sinó com a director, però no va aconseguir cap oportunitat.
Això el va fer retornar a l'animació, però tenia un projecte no acabat sota la màniga, això li va fer aconseguir feina, Alícia i el país de les meravelles era un curtmetratge inacabat que utilitzava imatge real i animació. El va enviar als estudis de Margaret J. Winkler (1895-1990), la primera dona que va produir i distribuir animació.

La seva companyia es dedicava a els dibuixos animats muts, havia pogut crear-la gràcies a una experiència anterior als estudis dels Warners Bros, i havia adquirit els drets de Fèlix el Gat, això li va portar al èxit. Però l'empresa de Pat Sullivan és va negar a tornar a firmar el contracte, acabant en una separació i en una baixada d'ingressos molt gran.
Va ser quan Walt Disney li va enviar el seu projecte, a ella li interessà aquella idea, que consistia en una Alícia de carn i ossos en un món de meravelles animat.
Així va sorgir ''Les comèdies d'Alícia'' (1923), tenían un contracte que Disney va complir, encara que va obrir la seva pròpiacompanyia amb els diners del seu germà, ''Disney Brother's Studio''(més endavant passaría al nom de ''The Walt Disney Company'').
Winkler va continuar editant la série, fins que al 1927 el seu marit, Charles B. Mintz va continuar amb el negoci (ella és retirà per cuidar els nens). Ell tenía un nou projecte encomanat per Universal Pictures, només requeria d'animació, la historia era sobre un conill, ''Oswald el conill afortunat'', el disseny i el dibuix va estar a carreg de Ub Iwerks, que va tenir un èxit molt gran.
Al 1928 Walt va viatjar a Nova York, a renovar el contracte però la sorpresa va ser que Mintz li pagaria menys per cada curt i no podia negar-se ja que tenia als seus animadors (menys a Iwerks), i els drets de ''Oswald el conill de afortunat'' eren de Universal Pictures, però ell es negà i en conseqüència va haver-hi una divisió d'artistes, molts van anar amb Mintz a una nova empresa, ''Winkler Studio''. Ben curiós és que Universal, va canviar de companyia per la producció d'Oswald, va acabar sent adaptat per Walter Lantz.
Al 2006, els drets de Oswald han pogut tornar als estudis Disney.
A causa de la pèrdua, van crear un nou personatge, un altre cop entrem en un debat per qui va crear, però tenim clar que Disney i Iwerks van treballar junts per tirar endavant amb Mickey Mouse, el qual la primera aparició va ser a l'any 1928, en el curt ''Planet Crazy'', alser mut no va cridar l'atenció a les grans empreses. Però ells, mesos després, van tornar amb un nou curtmetratge, ''Steamboat Willie'' aquesta vegada amb so.
L'empresari Pat Powers va finançar el projecte i l'equip sonor, la distribució estaven en mans de l'empresa de Disney, va ser un gran èxit.


Mickey Mouse va causar una gran simpatia a la gent, i va créixer en popularitat, tant així que va ser premiat per la Societat de Nacions, al 1935 com a ''símbol nacional de la bona voluntat''. També molts personatges famosos de l'època van declarara ser admiradors del ratolí.
Al 1929 van crear pel·lícules musicals, ''Silly Shymponies'' (simfonies tontes), una d'ellas era ''The Skeleton Dance'' (la dança dels esquelets).
Però Walt, no va voler que la meitat de les ganancies es quedessin amb Powers, i va decidir asociar-se amb Columbia Pictures.
Però no va preveir un problema, Iwerks no estava content en ser sempre el secondari de les produccions quan era el qui més treballaba en les animacions. Powers li va oferir un estudi propi on ell sería el director, i així va ser el trencament.
Disney estava desesparat buscant artistes que podessim fer el treball de Iwerks, perquè ell mateix no era tan ràpid dibuixant i no tenia tant talent artístic com ell.
Va contractar bastants artistes pel treball que Ub podia fer sól.
Al tenir tant de talent, Ub Iwerks va tenir èxit ambla seva serie animada ''Flip the Frog''(1930) sería dels primers dibuixos amb so i color, seguida d'altres treballs per Ub Iwerks Studios.
Peró l'empresa de Disney continuava anant cap amunt, al 1932 van estrenar el seu primer curt a color ''Flowers and Trees'' (Flors i Arbres), que els va donar l'Oscar com a millor curtmetratge de l'any i un més per la creació honorifica de Mickey Mouse.
L'època dorada de l'animació va arribar amb ''La Blancaneu i els set nans'' molts deien que Disney estava boig perquè acabaria arruïnant la companyia amb un llargmetratge.
Va ser un canvi no només en la història de l'animació també en el medi audiovisual, el fet de dissenyar personatges amb personalitat, que fossin humans i que sigues un pel·lícula que superes els pocs minuts (quan parlàvem de pel·lícules en les anteriors èpoques eren curts de 10 minuts de duració aproximadament).
Per aquest projecte va ser necessari un equip tècnic, una càmera múltipla, moltes hores de dedicació per experimentar, una model i una gran inversió que arribaria als 1.500.000 dòlars.
Va ser el primer medi audiovisual en utilitzar Technicolor (que tenía que veure més amb la tinta que amb la fotografia).

Va ser el primer llargmetratge animat, en anglès i fer als Estats Units, també en utilitzar la tècnica del Rotoscopi, on es calcava el moviment de persones en acció real a dibuixos animats.





Política de privacidad