Consultar ensayos de calidad


La revoluci burgesa a Espanya



La revoluci burgesa a Espanya no segu el model revolucionari francs o britnic, sin que es va produir amb una transici lenta de lantic rgim al nou Estat burgs. De 1808 a 1875 shi poden distingir tres grans etapes lenfrontament entre absolutisme i liberalisme (regnat de Ferran VII, 1808-1833), la formaci de lEstat liberal (regnat dIsabel II, 1833-1868) i lintent frustrat de crear un rgim democrtic (Sexenni Democrtic, 1868-1875). Espanya fou envada pels exrcits napolenics el 1808. Carles IV i Ferran VII van cedir el tron a Josep I Bonaparte i van marxar a Frana, mentre esclatava la rebelli contra els francesos. Una Junta Suprema va assumir lautoritat mxima de lEstat.


Les Corts van aprovar la Constituci de 1812, que reconeixia la sobirania nacional, feia una declaraci mplia dels drets del


ciutad i establia una monarquia constitucional. En acabar la guerra, la tornada de Ferran VII el 1814 va significar la restauraci de labsolutisme i la persecuci dels liberals.


Per el 1820 (inici del Trienni liberal), el pronunciament del coronel Rafael Riego i els aldarulls populars a les principals ciutats van obligar al rei a restablir la Constituci. El rgim liberal va acabar amb una intervenci armada de la Santa Aliana (1823), que va tornar a restaurar labsolutisme (1823-1833). Durant els anys 20, les colnies continentals americanesvan aprofitar la crisi econmica i poltica dEspanya i es van independitzar. Ferran VII va derogar la Llei Slica, que impedia laccs al tron a les dones, i va declarar hereva la seva filla Isabel. Els partidaris absolutistes de linfant Carles (carlins) es negaren a acceptar la nova situaci. El 1833, Ferran VII va morir i el va succeir com a regent Maria Cristina de Borb. Per defensar els drets dinstics dIsabel II, la regent es va aliar amb els liberals, als quals va confiar el govern, i va aprovar lEstatut Reial (1834), carta atorgada que establia un rgim semiliberal. Aviat es van fer paleses les diferncies entre dues tendncies liberals (moderats i progressistes). Linfant Carles es va


proclamar rei i va comenar aix la primera guerra carlina (1833-1840). Els progressistes, amb Mendizbal al capdavant, van abolir les institucions de lAntic Rgim i van implantar una monarquia constitucional. Es van crear les provncies (1833), es va dissoldre el rgim senyorial i es va iniciar la desamortitzaci de les terres de lEsglsia. El 1837 es va aprovar una nova Constituci. Maria Cristina, per no haver de donar suport a un govern progressista, va dimitir (1840). La va substituir com a regent el general Espartero, progressista, el qual va dirigir el pas de forma autoritria i va aprovar un aranzel lliurecanvista que amenaava la indstriacatalana. Com a conseqncia, va haver un aixecament popular a Barcelona, sotms per Espartero mitjanant el bombardeig de la ciutat. El 1843, va perdre el poder i les Corts van avanar la majoria dedat dIsabel II, proclamant-la reina als tretze anys.


El Partit Moderat es mantindria al poder durant la major part del seu regnat. Durant aquest perode es va crear la Gurdia Civil (1844) i es va aprovar la Constituci de 1845, que donava preeminncia a la reina sobre les Corts i redua les llibertats poltiques lEsglsia va recuperar gran part de la seva influncia social.


El sufragi censatari va limitar la participaci poltica a menys de l1 de la poblaci. Fora del sistema liberal van romandre els carlins (segona guerra carlina o guerra dels Matiners, de 1846 a 1849, a Catalunya) el Partit Demcrata, que defensava el sufragi universal i els grups obrers. Durant el Bienni progressista (1854-1856), es va dur a terme la desamortitzaci civil. Als anys finals del regnat dIsabel II es va produir una crisi econmica (agrcola i industrial), social (revoltes camperoles) i poltica (desprestigi de la corona i repressi creixent). El 1868 va haver una revolta militar i popular contra Isabel II, la qual va haver dexiliar-se a Frana. Sinici aix el Sexenni Democrtic (1868-1874), un perode en qu les forces poltiques marginades fins llavors vanintentar, sense xit, implantar un rgim democrtic. Un govern provisional, dirigit per Prim i Serrano, va posar en marxa un programa de reformes i va aprovar la Constituci democrtica de 1869. Aquesta establia la sobirania nacional (de fet, sobirania popular), el sufragi universal mascul, la monarquia parlamentria i una mplia declaraci de drets. Amadeu I de Savoia, elegit nou rei el 1871, va comptar amb loposici dels moderats i dels republicans, mentre els carlins prenien novament les armes.


Al cap de dos anys, va abdicar i les Corts van proclamar la Repblica (1873). Aquesta tenia un suport social redut (la petita burgesia de les ciutats) i es va enfrontar a tres guerres simultnies (la tercera guerra carlina, la primera guerra de Cuba i la insurrecci cantonalista). En pocs mesos es van succeir quatre presidents, dins una situaci de buit de poder. Finalment, un cop destat militar va donar el poder al general Serrano (1874), el qual va governar el pas de forma autoritria. A finals de lany 1874 lexrcit va proclamar rei dEspanya Alfons XII, fill dIsabel II. Sinici aix la Restauraci, durant la qual es consolidaria lEstat liberal. BIBLIOGRAFIA Horitz, Ed. Vicens-Vives, (pg. 112-150) i HistoCard2, Ed. Castellnou, (pg. 33-37). (Text redactat per Laura Ricol Lainez -2K, novembre de 2003-, revisat pel profess


or Rafael Palomero Caro)





Política de privacidad