INDEX
1. Presentació del país
2.1. Introducció
2.2. Economia actual
2.3. Relacions amb altres països
2. Desenvolupament del país
3.4. Evolució
2.1.1. Evolució del PIB
2.1.2. Balança de pagaments
2.1.3. Tipus de canvi
3.5. Comparació amb economies d’altres països
3.6.1. Relació amb el context internacional
3.6.2. Comparació amb altres països
3.6. Inflació
3.7.3. Definició
3.7.4. Evolució de la inflació a Turquia
3. Conclusions
4. Bibliografia
1. PRESENTACIÓ DEL PAÍS
2.1. INTRODUCCIÓ
Turquia és un país situat entre Europa i Àsia, tocant
el mar Mediterrani. Té un total de població de 72
milions d’habitants i la capital és Ankara
encara que la ciutat més poblada és Estambul (14,5 milions d’habitants). Presenta una taxa de creixement d’un 1,013% anual i la densitat de
població es de 92,6hab/km². El seu sistema de govern es basa en una
república parlamentària i la seva moneda es la Nova Lira Turca. La llengua
oficial és el turc.
2.2. ECONOMIA ACTUAL
L’economia de Turquia està bastant desenvolupada. És un
dels principals productors mundials de productes agrícoles, tèxtils, vehicles
de motor, vaixells, electrònica i estris per la llar.
Es pot considerar una economia dinàmica ja que és una
mescla entre indústria moderna i agricultura tradicional. Posseeix un sector privat en estat de creixement ràpid il’estat juga
un rol bàsic a la indústria, activitats bancàries, transport i comunicacions.
La indústria més potent i principal producte d’exportació és la de teles i
robes.
El PIB del 2009 és de 615 milers de milions de
dòlars, i el PIB per càpita és de $9400. El dèficit fiscal del sector privat
ha excedit regularment el 10% de PIB degut sobretot a la forta pressió sobre
pagaments d’interessos, mentre que la inflació s’ha mantingut en el rang de dos
dígits.
Segons l’últim balanç es pot veure que el pressupost del que parteix és deficitari perquè per 137 milers de milions de dòlars d’ingressos, 151,9 són
despeses.
Un aspecte que cal ressaltar és que un 20% de la
població es troba sota nivell de pobresa.
Pel que fa a l’atur, trobem una taxa de desocupació del 9 %. Prop de
60 milions de persones conformen la població activa de Turquia, de les quals un
45% es dedica al sector primari, poc més del 30% al sector dels serveis i més
d’un 25% a la indústria. Quasi 2 milions de turcs treballen a
l’estranger, principalment a Alemanya.
Respecte de les exportacions, l’any passat es van exportar 110,5 milers de
milions de dòlars sobretot a Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Estats Units, França
i Espanya. Les importacions van sumar un total de 156
milers de milions de dòlars i procedien principalment de Rússia, Alemanya,
Xina, Itàlia, França, Estats Units i Iran.
El deute extern suma 226 milers de milions de
dòlars.
2.3.RELACIONS AMB ALTRES PAÏSOS
La Unió Europea i dins ella Alemanya constitueixen el principal soci comercial
de Turquia. Com ja s’ha dit a l’apartat anterior,
manté relacions comercials de compravenda també sobretot amb Estats Units,
França i Itàlia
2. DESENVOLUPAMENT DEL PAÍS
2.1. EVOLUCIÓ
2.1.1. EVOLUCIÓ DEL PIB
Al 2007 el PIB de Turquia va ser de 658.756 milions de dòlars nord-americans,
la qual cosa indica que l’economia Turca s’ha convertit en la 16S més gran
entre els 30 països de la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament
Econòmic (OCDE).
L’evolució del PIB:
Any | PIB (milions d’€) |
2000 | 409.4 |
2001 | 444 |
2002 | 468 |
2003 | 468 |
2004 | 458,2 |
2005 | 508,7 |
2006 | 584,5 |
2007 | 635,6 |
2008 | 853,9 |
2009 | 853,6 |
PIB (taxa de creixement)
Els anys 1998 i 2001 el país va patir una crisi econòmica, però el seu PIB ha
excedit el 6% durant molts anys. Excepte fortes caigudes el
1999, el 2001 i, l’última, el 2007, la causa de l’actual crisi.
El PIB també augmentà un 6% a l’últim trimestre del 2009, quan es
preveia un 4. Amb aquesta pujada, l’economia va
trencar amb 4 trimestres consecutius de caigudes. A partir d’això es creia que
l’economia turca tindria una recuperació en forma de V i un
creixement més gran que els seus veïns.
Any | PIB – Taxa de creixement real (%) |
2000 | -5 |
2001 | 6 |
2002 | 4,2 |
2003 | 7,8 |
2004 | 5,8 |
2005 | 8,2 |
2006 | 7,4 |
2007 |5,3 |
2008 | 4,5 |
2.1.2. BALANÇA DE PAGAMENTS
Degut a la implementació del procés de liberalització que
va començar a partir dels 80 l’economia turca ha experimentat un període de
gran creixement.
El comerç exterior, tant en exportacions com en importacions ha crescut
ràpidament generant un canvi significatiu en
l’estructura de les seves exportacions.
El rol dominant dels productes agraris s’ha acabat, donant pas als productes industrials canviant per complet l’estructura
comercial en la última dècada.
La majoria de les diversificades exportacions turques es dirigeixen a Alemanya, soci comercial que ha reforçat els seus llaços
des de la unificació de l’est i l’oest alemany.
Les exportacions turques als països de l’Orient Mitjà
i Àsia s’han incrementat significativament des del 1990.
Importacions
Els compromisos adquirits amb la UE, l’EFTA i l’OMT han
liberalitzat el règim d’importacions de Turquia, reduint els aranzels per
alinear-los amb els impostos de la Comunitat Europera.
Els objectius bàsics de la política de importacions de Turquia es poden resumir
a continuació:
* Reducció de les mesures proteccionistes amb conformitat amb les regles del
GATT.
* Reducció dels procediments burocràtics.
* Assegurar el subministro de matèries primes a preus convenients amb
estàndards segurs de qualitat.
A l’any 2005 les importacions turques registraren un augment del 19,3% causat
pel fort augment de la demandadomèstica, l’alt preu del petroli, mantenint a la
lira turca forta en demanda per l’exportació de productes turcs.
Exportacions
Les exportacions de productes turcs en condicions FOB, s’enviaren en un 25 % a Estats Units amb un import total de 106.154 milions de
dòlars nord-americans.
Els principals productes exportats foren vehicles y
els seus components per un valor total de 15.902 milions de dòlars
nord-americans.
Per la seva part la maquinària, aplicacions mecàniques,
equips i les seves parts representaren un total de 8.747 milions de dòlars dels
EUA.
El ferro i l’acer generaren vendes de 8.352 milions de dòlars americans.
2.1.3. TIPUS DE CANVI
La moneda nacional és la lira turca. Es va posar en
circulació el 1870, en substitució dels kurus: una lira equivalia a 100 kurus. Va ser subdividida en 1, 2, 5, 10, 50, 100, 500 i 1000
lires. Cada bitllet tenia el retrat de Mustafa Kemal Ataturk, però després de
la seva mort al 1938 els bitlles es començaren a fer amb el retrat del
president Ismet Inonu.
Al 1950 la foto d’Ataturk es va tornar a utilitzar. El
preu de la lira començà a caure gradualment a finals del 1970 degut a la inflació crònica en
l’economia del
país. Es nota molt el canvi que hi va haver de la
paritat de la lira amb el dòlar nord-americà del 1933 al 2001.
ï‚· El 1933 1 USD = 2 TL
ï‚· El 1966 1 USD = 9 TL
ï‚· El 1980 1 USD = 90 TL
ï‚· El 1988 1 USD = 1,300 TL
ï‚· El 1995 1 USD = 45,000 TL
ï‚· El 2001 1 USD =1,650,000 TL
Durant aquest període de temps es posaren i retiraren de la circulació molts
bitllets diferents.
Ara però les lires turques no són les mateixes que les
d’abans de l’1 de gener de 2005, tenen quantitats diferents. Una nova lira turca equival a 1 milió de lires turques d’abans.
Aquest canvi es va dur a terme degut a la inflació del país i a què no
podien fer bitllets amb més xifres.
TIPUS DE CANVI
1 Nova lira turca = 0 €
1 Nova lira turca = 0,663 $ EUA
2.2. RELACIÓ AMB ECONOMIES D’ALTRES PAÏSOS
2.2.1. RELACIÓ AMB EL CONTEXT INTERNACIONAL
Estats Units, una gran potencia econòmica.
Estats Units vol tenir assegurat permanentment el domini global de la seva
nació, de manera que cap altre país pugui ser un rival
o una amenaça per a ells. Una de les seves estratègies és la
reconquista de l’hegemonia econòmica a nivell mundial i la reestructuració de
la seva economia.
La reestructuració econòmica d’Estats Units s’està produint en l’època de la
globalització de l’economia mundial, el que li ha permès ser la potencia única
mundial. A meitats dels 80, els principals sectors de la seva economia es
caracteritzaven com a decadents perquè estaven sent desplaçats per Europa i
especialment Japó i Sud-Est Asiàtic.
Pel que fa a la seva industria, podem dir que han
crescut les seves inversions en maquinària i en equips d’alta tecnologia. Això
primerament va produir un estancament però després els
guanys de lesempreses a l’exterior s’han vist incrementades enormement. L’estat, per ajudar, ha disminuït els impostos. Gràcies a
aquestes inversions han constituït una xarxa industrial
més productiva i amb un menor valor.
El creixent poder de Xina dins l’economia mundial.
El capitalisme mundial depèn cada cop més de Xina i aquesta depèn cada cop més del
capitalisme mundial.
La producció de l’economia Xinesa dins la producció mundial és del 13 %
al 2004. És més gran que la d’Alemanya, França, Itàlia i Espanya que sumen un
12% de la producció mundial i quasi dobla a Japó que té un 6 %.
Pel que fa a les exportacions mundials, Xina va
necessitar 10 anys als anys 80 per augmentar la seva presencia un 1% i ara
només necessita un any, amb creixements superiors al 20 i 30%. L’any 2004 va desplaçar a Japó i ocupa el tercer lloc en les
exportacions mundials després d’EEUU i Alemanya. Cada cop les exportacions són
més diverses: màquines, articles d’alta tecnologia, equips de transport,
elements tèxtils i joguines, entre d’altres. Les importacions també han augmentat (cru, alumini, soja i utilitza tres vegades
més acer que EEUU).
Xina s’ha constituït en una de les principals
destinacions de les inversions estrangeres de moltes empreses de diferents
països. I també a l’inrevés: Xina ha creat empreses a
l’estranger tals com siderúrgiques a Brasil, Austràlia i EEUU. També busca comprar jaciments de petroli i minerals.
Posseeix la segonareserva internacional més gran del món i és un
dels principals inversors financers en el món i particularment Estats Units.
Disposa de bona competència en el mercat mundial i nacional,
provocant que moltes empreses hagin de tancar o desplacin la seva producció a
Xina.
Hi ha sobreproducció de productes industrials i això provoca una disminució de
preus. La seva creixent demanda de matèries primes eleva els preus i augmenta
els costos en l’economia mundial. Per tant, podem dir que una
crisi econòmica a Xina podria ser desastrosa. Per evitar-la, Xina va inicia runa nova etapa al 2002 que privilegia el
desenvolupament cap a dins (indústria de vivenda, automòbil, immobiliària) i
també una infraestructura que combina amb el desenvolupament exterior. El seu
mercat intern té una gran capacitat de créixer cosa que no passa en altres
països que ja tenen un alt nivell de saturació.
Una dada important és que Xina és un centre neuràlgic
dels guanys en l’economia mundial actual. Els seus guanys al
2003 equivalen al 44% dels guanys globals.
El camí que segueix la inflació dins el context mundial.
Previ a la crisi del
2001, durant i després, va existir una gran preocupació per la deflació que
prenia força en paris
països importants, entre ells Xina, Japó, Alemanya i varis sectors i branques
de l’economia d’EEUU. S’afirmava que si la deflació prenia
força a nivell mundial esdevindria una situació desastrosa. Es van
recomanar i executarpolítiques fiscals i monetàries per promoure la demanda
agregada per evitar que la crisi del 2001 profunditzés i amb ella
la deflació. A EEUU es va passar d’un superàvit fiscal
que s’havia obtingut d’alguns anys a un dèficit fiscal amb augment de despesa
en defensa, seguretat nacional i la invasió a Irak.
El pas de la deflació parcial a un nou període
d’inflació va ser la gran preocupació de fa gairebé una dècada. Les empreses
van augmentar els costos de petroli 60 US$ per barril al 2005. El resultat era
la disminució de la rendibilitat de les empreses del sector, el que
va conduir a una crisi cíclica mundial.
Preus reals de productes bàsics (US$
Font: Banc Mundial
La recessió en el creixement mundial hauria de contribuir a reduir el
creixement de la inflació. El ràpid augment dels preus dels aliments i
l’energia durant el 2005, juntament amb una disminució de la capacitat de
compra de molts països (rere varis anys de ràpid creixement alimentat per una
abundant liquiditat) van ocasionar un repunt de nivell general de la inflació
al cap d’un parell d’anys. El nivell general d’inflació va
augmentar 5 o més punts en la majoria de països en desenvolupament. A finals de 2008, més de la meitat d’aquests països registraven una
taxa d’inflació superior al 10%. |
|
|
|
|
Els comportaments de la inflació han canviat entre els
països d’ingressos mitjos i baixos. La inflació mitjana en països d’ingressos
baixosva arribar a un màxim de 15,4% a mitjans de 2008, però a l’octubre de
2009 va ser d’un 1,2%. Tot i així, la inflació alimentària en els països en
vies de desenvolupament no està caient tant ràpid com els preus generals. En
conseqüència, a finals de maig de 2009, els preus dels aliments en països en
vies de desenvolupament havien augmentat prop del 8% més ràpid
que els preus no alimentaris. Això suggereix que els pobres en aquests països
no es beneficiïn de la disminució en els preus internacionals dels aliments en
el mateix grau que els pobres dels països rics, i que una proporció
significativa de 130 milions sigui arrossegada a la pobresa extrema durant el
salt dels preus dels aliments i no surtin d’ella com hauria sigut d’esperar
donada la baixada de preus internacional dels aliments.Inflació dels països en
% segons els seus ingressos.Font: Banc mundial |
|
A curt plaç es projecta que els preus reals dels productes bàsics romanguin
relativament estables amb equilibrat risc d’alces o baixades. Els recents
increments de preus reflexen la debilitat del dòlar i certs
excessos associats al descens de l’activitat econòmica mundial.
2.2.2. COMPARACIÓ AMB ALTRES PAÏSOS
Alemanya
La taxa d'inflació d'Alemanya el 2009 va ser del
0 per cent, segons va informar l'Oficina Federal
d'Estadístiques a Wiesbaden..
Es tracta de l'índex més baix en l'última dècada. El
valor més proper es va registrar en 1999, quan la taxa es va situaren el 0 per cent. El 2008, la inflació de la primera economia
europea va ser molt més alta, del
2 per cent. Segons van explicar els experts de Wiesbaden en un comunicat, la
baixa inflació de l'any passat es va deure al retrocés dels preus del petroli i productes
derivats i dels aliments. El desembre, la inflació va pujar un 0 per cent respecte al mateix mes de l'any anterior, van
necessitar|precisar els experts.
IPC últims anys:
Període Inflació
Setembre 2010 1,307 %
Setembre 2009 -0,465 %
Setembre 2008 2,967 %
Setembre 2007 2,652 %
Setembre 2006 0,992 %
Setembre 2005 2,543 %
Setembre 2004 1,971 %
Setembre 2003 1,048 %
Setembre 2002 1,059 %
Setembre 2001 1,834 %
Gràfic IPC Alemanya a llarg plaç Gràfic IPC Alemanya any anterior
França
El vestit i el calçat van incrementar els seus preus un 4% el mes passat, al
terme de la temporada de rebaixes, el que va elevar els productes manufacturats
en el seu conjunt un 0,8%, va destacar l'INSEE en un comunicat. Per la seva
part, els productes petrolífers van registrar una alça del 3 %, la qual
cosa va encarir un 2,1% l'energia en el seu conjunt. Els aliments també van
tenir un comportament inflacionista (+0 %) el març a
causa dels productes frescos (+3,7%), a raó d'un hivern més cru de l'habitual
que ha reduït les collites de diverses fruites i verdures i hadificultat el seu
transport. Els serveis van marcar el contrapunt, amb un repunt limitat al 0,1%
a causa d'una progressió del 0,2% en els lloguers, del 0,1% en els transports i
comunicacions i l'estabilitat de preus en els sanitaris i en altres serveis.
Entre març de 2009 i el mateix mes d'aquest any, la inflació de l'1 % (dues dècimes més que en el període interanual
immediatament precedent) s'explica en gran manera pel salt dels productes
petrolífers (+19,4%), que van conduir a un encariment del 9,9% de l'energia en el seu conjunt. Els
serveis en aquells dotze mesos van augmentar un 1 %,
en bona mesura pels lloguers (+2,3%), el tabac un 6%, mentre que els serveis
únicament van ascendir un 0,6%.
IPC últims anys:
Període inflació
Octubre 2010 1,599 %
Octubre 2009 -0,209 %
Octubre 2008 2,667 %
Octubre 2007 1,995 %
Octubre 2006 1,096 %
Octubre 2005 1,801 %
Octubre 2004 2,114 %
Octubre 2003 2,160 %
Octubre 2002 1,914 %
Octubre 2001 1,753 %
Gràfic IPC Francia any anterior Gràfic IPC França a llarg plaç
Israel
La taxa d'inflació d'Israel va augmentar l'octubre, apropant-se al límit
superior de les previsions del govern, segons va informar l'Oficina Central
d'Estadística. (Foto:Stanley
Fischer, president del Banc d'Israel).
Les dades van coincidir amb el pronòstic mitjana de nou economistes enquestats
per Bloomberg. Entant, el president del Banc d'Israel, Stanley Fischer,
augmentarà la taxa d'interès de referència en un quart de punt percentual en la
reunió del banc de 23 de novembre, segons va informar el diari The Jerusalem
Post, a través del seu lloc web.
L'agost, Fischer va ser el primer president d'un banc
central que va elevar el tipus de canvi davant dels primers signes
d'alleujament davant de la recessió mundial.
La pugi en els preus al consumidor van ser conseqüència de l'increment en els
preus de l'habitatge i els impostos, d'acord a l'assenyalat per Yoel Finkel, un director associat de l'oficina.
Els costos d'habitatge han augmentat un 10 per cent
l'últim any, segons dades oficials.
Fischer va mantenir la taxa en 0 per durant els
últims dos mesos, amb l'objectiu d'aconseguir un equilibri entre el creixement
de l'economia i la necessitat de reduir la inflació.
El producte brut intern probablement s'expandeixi 2
per cent en el tercer trimestre, segons les estimacions de l'autoritat
monetària.
El Banc d'Israel està més preocupat per la tipus de canvi i no obrir una bretxa
entre les taxes d'interès aquí i a l'estranger, va
indicar.
IPC Israel últims anys:
Període Inflació
Setembre 2010 2,388 %
Setembre 2009 2,848 %
Setembre 2008 5,523 %
Setembre 2007 1,376 %
Setembre 2006 1,268 %
Setembre 2005 1,889 %
Setembre 2004 0,802 %
Setembre 2003 -1,899 %
Setembre 2002 6,361 % Setembre 2001 2,473 %
Gràfic IPC Israel any anterior Gràfic IPC Israel a llarg plaç
Grècia
La inflació a Grècia va assolir el 5,2% interanual el juny, a causa de
l'augment dels impostos sobre tabac alcohol i carburants per reduir el
voluminós dèficit públic, segons dades oficials donades a conèixer avui a
Atenes. D'aquesta forma, la inflació illot tres dècimes respecte al mes
anterior, però es va situar 4 punts per sobre del mateix mes de l'any passat, quan la inflació va ser del 0,5%, segons
l'Autoritat Estadística Grega (ELSTAT). La pujada de l'IVA, que s'ha
incrementat aquest any en quatre punts percentuals, ha estat en gran part
responsable de l'augment interanual de la inflació, especialment pel seu
impacte en la pujada de l'alcohol, el tabac i els carburants, segons l'ELSTAT.
Gràfic IPC Grecia any anterior Gràfic IPC Grecia a llarg plaç
IPC Grècia últims anys:
Període Inflació
Setembre 2010 5,568 %
Setembre 2009 0,716 %
Setembre 2008 4,632 %
Setembre 2007 2,928 %
Setembre 2006 2,927 %
Setembre 2005 3,959 %
Setembre 2004 2,787 %
Setembre 2003 3,423 %
Setembre 2002 3,448 %
Setembre 2001 3,638 %
2.3. INFLACIÓ
2.3.1. DEFINICIÓ
sQuè significa inflació?
La inflació és un augment sostingut i generalitzat del nivell de preus de
bens i serveis, tenint en compte el poder adquisitiu. Esdefineix també com a
caiguda del
valor d’una moneda en una economia en particular.
TIPUS D’INFLACIÓ:
* INFLACIÓ MODERADA: Es refereix a l’increment de
forma lenta dels preus.
* INFLACIÓ GALOPANT: Descriu quan els preus incrementen les tasses de dos o
tres dígits de 30, 120 o 240% en un plaç promitjat
d’un any. Quan s’estableix la inflació galopant sorgeixen
grans canvis econòmics.
* HIPERINFLACIÓ: És una inflació anormal en excés que pot arribar fins al 1000%
anual. Aquest tipus d’inflació anuncia que un país
està vivint una severa crisi econòmica ja que el diner perd el seu valor i el
poder adquisitiu baixa comportant greus conseqüències com per exemple no poder
comprar immobles. Segurament una causa de la hiperinflació sigui que el govern no “sap” controlar els preus de mercat com
caldria.
CAUSES DE LA INFLACIÓ
* INFLACIÓ DE DEMANDA: Es produeix quan la demanda general de béns s’incrementa
sense que el sector productiu hagi tingut temps d’adaptar les quantitats de
béns produïts a la demanda existent.
* INFLACIÓ DE COSTOS: Es produeix quan el cost de la ma d’obra o les matèries
primeres s’encareix i, en un intent de mantenir la
tassa de benefici, els productors incrementen els preus.
* INFLACIÓ AUTOCONSTRUIDA: Lligada al fet de que els
agents preveuen augments futurs de preus i ajusten la seva conducta actual a
aquella previsió futura.
L’INDEX DE PREUS DE CONSUM (IPC
L’objectiu és mesurarl’evolució dels preus dels béns i serveis representatius
de les despeses de consum de les llars d’una regió. Els usos que se li donen
són:
* Indicador d’inflació (tenint en compte que l’IPC no inclou els preus dels
consums intermitjos de les empreses ni dels béns
exportats).
* Deflactor dels Comptes Nacionals i altres estadístiques.
* Actualització de deutes.
* Estimador del cost de vida.
* Clàusula de revisió salarial
Inflació = I.P.C final - I.P.C. inicial ) / I.P.C.
inicial ) * 100
2.3.2. EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ A TURQUIA
Des dels anys 70, Turquia presenta una inflació anual de dos dígits, arribant
en algunes vegades al 80%. Tot i així ha aconseguit mantenir la inflació
en el mateix nivell durant tres dècades sense que
aquesta es disparés fins arribar a la hiperinflació.
Durant els anys 80 es van fer famoses a Turquia les teories de la inflació
sostenible, fins que a l’any 2001 el país va patir la
major crisi econòmica de la seva història. A partir de llavors, el govern va treballar amb èxit per arribar al dígit d’inflació anual,
avui a prop del
8%.
Fins el 2 de gener del 2008, a Turquia molta gent era milionaria, ja que la
gran majoria de la població comptava amb almenys un bitllet de set xifres al
seu moneder (un milió de lires eren 0,55 euros).
Si mirem de cara al futur, podem dir que Turquia
s’enfronta a curt plaç amb dos problemes importants: l’atur i la inflació. Els
preus es vandisparar al febrer d’aquest any 2010 fins el 10 %
des del 8,2%
de gener. Avui per avui l’objectiu del
govern per aquest any és fer que la taxa d’inflació es situi al 6 %. Els experts de Bank of
America-Merrill Lynch creuen que Turquia necessita incrementar els seus tipos
d’interès, si no vol arriscar credibilitat.
El banc central turc va baixar els tipus en 10
punts percentuals en els tretze mesos fins novembre de 2009 i des de llavors
els ha mantingut en un nivell baix del
6,5%. L’autoritat monetària ha dit que deixarà molt de temps la taxa a aquest nivell.
IPC a Turquia més recent (Octubre 2010): 8,619 %
Gràfic: Evolució de l’IPC
Del 2003 al 2008, Turquia es va veure beneficiada pel ràpid creixement de
l’economia global, que li va permetre expandir les seves exportacions venent a
bons preus. Per algunes raons que desconeixem, Turquia no va
augmentar el seu endeutament durant aquells anys i el seu sistema financer romania sòlid.
Suposem que va ser per la reestructuració financera del 2001 – 2002.
En aquest període es van poder mantenir les polítiques fiscals i monetàries
expansives per a compensar la caiguda de les exportacions tot i mantenint una
baixa inflació quan la tendència normal hagués sigut un
augment de la inflació.
Un factor que podria contribuir per mantenir la
inflació baixa és que Turquia busqués expandir les seves exportacions cap a
països emergents perquè depèn massa
de les compres europees inord-americanes.
3. CONCLUSIONS
L’economia de Turquia cada cop està més desenvolupada. És un
dels principals productors mundials de productes agrícoles, tèxtils, vehicles
de motor, vaixells, electrònica i estris per la llar.
La inflació d’aquest país és un tema que s’està
controlant cada dia més perquè ha arribat a tenir altes taxes d’inflació
(xifres de dos dígits). Com que exporta a països
desenvolupats els preus són els que fixa el mercat d’aquests. Si
exportés a països d’economies emergents podria controlar els preus directament
i no haver d’apujar-los. La taxa d’inflació és actualment d’un 8 % i l’estat i autoritats monetàries pretenen mantenir-la
sobre els 6,5 punts.
Pel que fa al PIB, podem dir que la seva taxa de creixement
real sempre ha sigut positiva. Des de 2001 fins ara
el creixement ha sigut cada cop més escàs però sempre positiu. De totes maneres
sembla que actualment hi ha indicis de recuperació. En quant
a la balança de pagaments podem apreciar que Turquia té cada vegada més deute
extern. Ara hi ha més importacions que exportacions.
Respecte de la Moneda podem dir que des de l’aparició de la
nova Lira Turca el canvi s’ha estabilitzat perquè la inflació cada cop és més
estable. En època de la vella lira, la inflació era
tan gran any rere any que el sistema era insostenible.
Si relacionem Turquia amb el context internacional apreciem
que no es destaca en cap sector com per exemple Estats Units o Xina (quesón les
dues grans potències econòmiques actualment). És més, Turquia depèn en
gran part dels països desenvolupats tals com Alemanya,
França i els dos esmentats tant per importacions com per exportacions. És un país que si el comparem amb els més rics apreciem que no
pateix saturació. Espanya, per exemple, és un país
saturat en quant a importacions o exportacions perquè va arribar a un punt
econòmic àlgid i ara va de cap a caiguda. Turquia, en canvi, encara ha
d’arribar al seu punt econòmic àlgid i això ho pot aconseguir a través de bones
polítiques econòmiques que s’estan establint des de fa uns anys com per exemple
el control de la inflació.
Hem comparat l’IPC de Turquia que és del 8,6% amb altres països com Alemanya,
Grècia, Israel i França.L’IPC turc és del 8,6% perquè encara arrossega la forta
pujada de la inflació de la darrera dècada mentre que Alemanya i França ( 1,3%
i 1,59% respectivament) presenten una menor inflació degut a que es tracta
d’economies molt més estabilitzades i desenvolupades. En canvi, Grècia, té una
taxa de l’IPC del 5 %
cosa que mostra que la seva economia és semblant a la de Turquia, és a dir, no
mostra una estabilitat en el valor del
diner.
En aquest treball hem vist que Turquia és un país
econòmicament emergent que en molts factors s’està posant a l’alçada d’alguns
països europeus. Comercia amb països de tot el món i gràcies a
això ha augmentat la seva economia. La inflació i l’atur són elsproblemes
principals que presenta aquest país i creiem que per solucionar-ho cal fer, com
ja s’està fent, una política que controli la inflació.
S’ha d’exportar a països emergents o països més pobres per tal
que Turquia consolidi la seva economia. A més, enlloc d’adoptar una política
fiscal i monetària expansiva és millor que intenti consolidar-la internament i
després externament per així afavorir abans les necessitats del país que les
dels altres països, perquè com per exemple a la India, podem trobar molta
diferència entre turcs pobres i rics. Hi ha molts milionaris i molts afamats (Un 20% de la població està sota el nivell de pobresa).
4. BIBLIOGRAFIA
Totes les fonts d’informació que hem utilitzat per elaborar aquest treball són
electròniques.
Ens hem basat en pàgines dedicades a economia però
també hem necessitat buscar significats i ajudes en altres pàgines.
www.indexmundi.com
www.cincodias.com
www.dw-world.de
www.es.global-rates.com
www.wikipedia.es
https://web.worldbank.org
https://www.cavallo.com.ar/?p=854
https://www.comercioexterior.ub.es/correccion/07-08/turquia/evolucion.htm#marc4
https://www.abanfin.com/modules.php?tit=graficos-de-evolucion-del-tipo-de-cambio-de-las-principales-divisas-respecto-al-euro&name=Abanfin&fid=gdbbdaa
https://www.mataf.net/es/histo/TRY-EUR
https://www.cervantes.org.tr/articulo.asp?index=26
https://www.comercioexterior.ub.es/correccion/07-08/turquia/sectorexterior.htm
