Consultar ensayos de calidad


Constants Vitals - TEMPERATURA CORPORAL, Tipus de medició, Actuacions, Factors que modifiquen el valor



TEMPERATURA CORPORAL

Definició
Es el Grau de calor del cos, indica el equilibri de calor produït i el calor perdut.

Material
Termòmetre electrònic digital, tovallola de un sol us, gasa, lubricant, bolígraf, paper o gràfica, un rellotge i infrarojos.

Forma de medició
1.
Posar la bata, recollir el cabell, treure les joies.
2. Rentat de mans
3. Informar del procediment que faràs servir al pacient
4.
Presa de la temperatura
5.
Rentat de mans
6. Desinfecció dels materials
7.
Rentat de mans

Tipus de medició
o Medició de la temperatura oral: Es demana al pacient que obri la boca, es col·loca el termòmetre a la base de la llengua a la part dreta o l’esquerra i que ho subjecti amb els llavis, es retira el termòmetre. Es produeix la lectura i s’anoten els valors.


o Medició de la temperatura rectal: Utilització de guants, col·locar el pacient en decubit lateral, posar lubricant en una gasa i aplicar-ho al termòmetre per damunt de la punta, separa els glutis amb una ma i amb l’altra s’introdueix la punta del termòmetre digital; en adults 3cm i en nens 1’5 cm. Es retira el termòmetre es produeix la lectura i s’anoten els valors. Retira els guants i rentat les mans.
o Medició de la temperatura axiliar: Es pren a l’aixella del pacient s’eixuga si esta molla. Es col·loca el termòmetre en l’aixella del pacient i que creuiel braç per damunt del pit. Es produeix la lectura i s’anoten els valors.
o Medició de la temperatura timpànica: Es col·loca a una funda d’un sol us al termòmetre. Es selecciona la funció del termòmetre. Estirar lleument l’orella cap amunt i cap enrere per adreçar el conducte auditiu. Introduir el cono al conducte auditiu extern una mica girat per localitzar la zona profunda de la oïda. Retirar el termòmetre quan soni l’alarma. Es produeix la lectura i s’anoten els valors. En finalitzar retira la funda d’un sol ús i llança-la.


o Medició de la temperatura cutània: Es selecciona la funció del termòmetre. Es col·loca a la zona indicada ( ja sigui al seny o a la front ) es manté immòbil o es desplaça ( segons el model ) fins que soni l’alarma. Es produeix la lectura i s’anoten els valors.

Interpretació dels valors

La temperatura corporal normal acostuma estar entre els 35’5º - 36’4º

HIPERTERMIA O FEBRE: en cas que la temperatura sigui superior a la normal

Classificació de la hipertermia
o Subfebril 37’5º - 37’9º
o Moderada 38º - 39º
o Alta 39º - 40’5º
o Molt alta: mes de 40’5º



Segons com es presenta:
o Continua
o Remitent
o Intermitent
o Recurent
o Bifasica
o En agulla

Fases de la hipertermia:
o 1a fase: la febre puja
o 2a fase: la febre es molt alta i les tremolors paren
o 3a fase: baixa la febreHIPOTERMIA: es quant el usuari te la temperatura corporal inferior a 34’6º

Actuacions

En cas de hipertermia:
1. S’ha de saber controla la temperatura
2. S’hi es necessari treure el pacient de la font de calor
3.
Restituir les pèrdues amb suero oral (es pot prepara amb un litre d’aigua, una cullerada de bicarbonat i una de sal
4. Aplicar humitat o fred
5. Realitza el balanç hibric
6.
Valora la possibilitat de retira la roba de vestir o la roba del llit inadequada per la activitat realitzada o el ambient



En cas de hipotermia
1. Retira la roba humida, si la té
2. Col·locar el usuari en una habitació càlida
3.
Tapar-lo amb una manta
4.
Oferí begudes calentes
5.
La temperatura no es pot elevar mes de 0’5º per hora del contrari hauria un risc de colapse circulatori
6. En cas de una hipotermia greu s’ha de avisar a un metge

Factors que modifiquen el valor

o L’edat: els recents nascuts degut a la seva immadures neurologia no regulen be la temperatura, pel qual les variacions de la temperatura ambiental poden afectar-los, per aquesta raó se’ls a de protegir dels canvis ambientals. Les persones grans també poden tenir problemes de regulació de la temperatura pel propi procés de envelliment de l’organisme.
o Sexe: En la dona existeix una diferencia de temperatura segons el període del cicle menstrual.
o L’exercici:L’activitat intensa pot augmenta la temperatura considerablement.
o L’hora del dia: Influeix en la temperatura corporal sent lleugerament mes baixa. Les primeres hores del mati i unes dècimes mes altes les primeres de la tarda.
o Estats emocionals externs: Poden influí en la temperatura augmentar-la o disminuir-la.




Definició
Es la medició i control de la freqüència, la intensitat y el ritme del aire que entra i surt del pulmons

Material
Un rellotge, un bolígraf, la gràfica o fulla de anotacions i els guants si fa falta.

Forma de medició
Rentar les mans i posar els guants si es necessari.
Aprofita’n la medició del pols o la temperatura perquè el pacient no modifiqui la respiració.
Conta durant un minut els moviments del tòrax, es a dir la respiració per minut
Observa les característiques de la respiració, si es rítmica, si es profunda, si es sorollosa.


Anota els resulats.

Interpretació des resultats
Freqüència: es el numero de respiracions per minut (de 12 –16 lo normal)

Intensitat o profunditat: es la quantitat o volumen d’aire que se mou a cada respiració.

Ritme: son els moviments de inspiració i espiració que se fan amb regularitat amb una respiració normal.


Alteracions de la freqüència
o Taquipnea: augment de la respiració per damunt de 24 r/m.
o Bradipnea: disminució de larespiració per sota de 10 r/m
o Apnea: es la absència momentània de la respiració.

Alteració de la intensitat
o Hiperventilació o batipnea: augment de la profunditat i de freqüència dels moviments respiratoris.
o Hipoventilació: disminució de la profunditat dels moviments respiratoris.

Alteracions del ritme.
o Respiració de Cheyne-Stokes: pauses de apnees seguides de taquipnea que acaben amb una pausa de apnea.
o Respiració de Kussmaul: es un augment de la profunditat i la freqüència.

Alteració del soroll.
o Xiulets que se senten al inspira: obstrucció parcial de les vies respiratòries.
o Xiulets que se senten al espira: per un estretament bronquial.
o Crepitació o borboteo: freqüent en edema pulmonar.
o Ronquits: a causa del moviment del paladar tou
o Hipo: se contrau per espermes el diafragma tancant-se la glotis, i atansant-se les cordes vocals fen el soroll.

Actuacions
Si els resultats no son del tot normals, pot ser que sigui perquè es troba nerviós, o ofegat a la habitació, per tranquil·litzar-lo una mica el podem aconsella que surti a pendre l’aire una estona perquè es calmo i si continua marcant resultats rars deriva a l’usuari a un metge.

Factors que modifiquen els valors
La respiració es menor amb nens i recent nascuts i major amb persones grans i si se fa un esforç físic.





DefinicióReflecteix les característiques de la contracció i expansió cardíaca a traves de les pulsacions. Les característiques que s’aprecien son la freqüència, la intensitat i el ritme.

Material
Un rellotge, una fulla amb una gràfica, un bolígraf i guants si fa falta.

Forma de medició
El pols se sent clarament pressionant amb dos dits (índex i cor) a una artèria superficial.

Els llocs de medició son
o Artèria radial: es el lloc mes freqüent, esta situada a la cara anterior de la canell, es presiona lleugerament l’artèria sobre al radi amb els dos dits.
o Artèria caròtida: es troba als dos costats de la faringe.
o Artèria temporal: esta al seny sobre el temporal i daven la orella, se sol prendre als nens petits.
o Artèria femoral: esta a la línia mitjana de la ingle, se sol prendre a persones en coma o es estat inconscients.
o Pols apical: directament al batec de cor amb el fonendoscopis.




La forma de prendre el pols.
1. Rentar-se les mans i posar-se els quans si cal
2. Informa al pacient.
3. Localitza el punt de les palpitacions al lloc que calgui.
4. Pressionar la arteria amb el dits i índex i cor, fins que se senti el pols.
5. Conta les pulsacions durant trenta segons i desprès multiplica per dos, si el pols es irregular s’ha de fer durant un minut.
6. Anotar els resultats.

Interpretació dels resultatsLa freqüència: Es el nombre de pulsacions per minut d’una persona normal adulta es de 60 o 80 p/m
La intensitat: Es la forca amb que es impulsada la sang amb cada batec.
El ritme: Es d’interval de tems entre un batec i l’altre, han de ser sempre iguals es a dir rítmics , si son irregulars son arrítmics.

Alteracions del pols amb relació a la freqüència.
o Taquicàrdia: Es la freqüència superior de 100 pul/m. Se produeix en cas de esforç físic, febre, hemorràgia, shock o enfermetat cardíaca.
o Bradicàrdia: Es la freqüència inferior a 60 pul/m. Apareix amb d’esportistes ben entrenats o duran el son, per causes cardíaques o el algunes intoxicacions.

Alteracions del pols amb relació al ritme
o Extrasístole. Es produeixen batecs addicionals o alterats.
o Pols bigémino: A cada batec li segueixes una extrasístole.
o Arítmia: Els batecs van d’una forma irregular, sense ritme.


Alteracions respecte a la intensitat.
o Pols fluix: en cas de hipovulemia o disfunció ventricular.
o Pols fort : en cas de una hipertensió, hemorràgia, tumors.

Actuacions
Si les marques no estan dintre de les marques normals (depèn també de l’usuari) deriva’l a un metge.

Factors que modifiquen els valors

o La temperatura corporal: per cada grau augmenta 10 pul/m
o L’edat: un recent nascut te entre 130 i 140 pul/m. I en personesgrans entre 50 i 60 pul/m
o L’exercici: la freqüència augmenta amb l’activitat física.
o Les emocions: la ansietat, el dolor, l’enfado, la por, fa que augmenti la freqüència.









Definició
Es la pressió produïda per la sang quan passa per una artèria.

Material
Fonendoscopi, esfingomanometre, bolígraf, paper o gràfica i guants si es necessari.


Forma de medició

1.
Rentat les mans i posa’t els guants si es necessari.
2. Explica-li al pacient el que se li fara i demana-li la seva col·laboració
3. Ajuda’l a col·locar-se en una posició comoda, assegut o decúbit supino, excepte que existeixi l’indicació d’una altra postura.
4. Descobreix la part superior del seu braç i col·loca-li el manguito al voltant del braç, dos centímetres aproximadament, per damunt de la flexitura del colze.
5. Col·loca el fonendoscopi al voltant del coll i introdueix les olives alsa conductes auditius externs lleugerament inclinats cap a davant.
6. Palpa l'artèria braquial amb la punta dels dits i posa el diafragma del fonendoscopi sobre la zona subjectant fermament
7. Amb la vàlvula del esfingomanómetro tancada s’inflarà el manguito fins a uns 30mm de Hg per sobre del PAS del pacient.
8. Obre la vàlvula de la perilla deixant sortir l’aire lentament, el manómetre començarà a descendir i la pressió anirà disminuint, almoment que s’escolti el primer batec s’obtindrà la primera cifra, la pressió arterial màxima o sistólica.
9. A continuació es deixa seguir disminuint la presió fins que es deixa de sentir el batec, aquesta serà la pressió arterial mínima o diastólica.
10. Deixa sortir l’aire, treu el manguito del braç del usuari i retira el material.
Anota els resultats i deixa al pacient còmodament instal·lat.

Interpretació dels valors
Cada vegada que el cor batega, bombeja la sang cap a les artèries, per això la pressió es mes alta quant el cor es contreu i mes baixa quant es relaxa. Per això al medi la pressió es registren dos marques
- pressió arterial sistolica (PAS) –pressió màxima-
- pressió arterial diastolica (PAD) –pressió minima-
Lo mes comú es tenir la tensió entre 120 –80.
o Hipertensió: Quant la tensió es troba entre 140-90
o Hipotensió: Quant la tensió es troba entre 90-60

Actuacions
Deriva el usuari a un metge si els resultats no estan a dintre del que es considera el normal.

Factors que modifiquen el valor
La tensió arterial depèn de tres aspectes que influeixen
o Desgast cardíac: es la quantitat de sang expulsada de cada ventricle en un minut, que aproximadament es de 4l.
o Volumen sanguini: es la quantitat de sang en circulació.
o Elasticitat arterial.

També depèn de la edat, sexe, constitució física





Política de privacidad